El sec­tor de les ambulàncies tra­vessa un dels moments més deter­mi­nants de la dar­rera dècada. Les empre­ses han de fer front a un con­curs de lici­tació mul­ti­mi­li­o­nari que, per a les que no el gua­nyin, els pot supo­sar la sentència de mort. Es tracta del con­curs públic de lici­tació del trans­port urgent i el pro­gra­mat del Ser­vei d’Emergències Mèdiques (SEM), l’empresa pública encar­re­gada de ges­ti­o­nar les deman­des d’assistència d’urgència sanitària extra­hos­pi­talària a Cata­lu­nya.

Fins al mes de juny, les empre­ses que aspi­ren a acon­se­guir algun dels deu lots (un per cadas­cuna de les àrees ter­ri­to­ri­als en què està divi­dit el con­curs) del trans­port sani­tari, tenen de temps per pre­sen­tar les seves pro­pos­tes per una lici­tació molt ben dotada. De fet, es tracta del con­curs públic de la Gene­ra­li­tat amb el preu més alt: 2.400 mili­ons d’euros per a un període de cinc anys, 2025-2030 (fins ara n’eren deu), i a més, del trans­port urgent com el no urgent, fa referència a les con­di­ci­ons dels pro­fes­si­o­nals, tècnics en emergències sanitàries; i a les par­ti­cu­la­ri­tats dels vehi­cles i l’equi­pa­ment neces­sari per cobrir el ser­vei.

Al procés de lici­tació no li ha fal­tat con­trovèrsia, gens sor­pre­nent tenint en compte la quan­ti­tat de diners que hi ha en joc. El mes de febrer pas­sat el Tri­bu­nal Català de Con­trac­tes del Sec­tor Públic (TCCSP), va atu­rar el procés arran dels recur­sos pre­sen­tats per diver­ses instàncies (una empresa i la patro­nal del sec­tor), en con­tra, entre altres coses, dels càlculs de la memòria econòmica. La decisió del tri­bu­nal va obli­gar el SEM a rei­ni­ciar el procés de lici­tació, i a fer modi­fi­ca­ci­ons pun­tu­als. El 18 d’abril pas­sat van tor­nar a publi­car els plecs del con­curs de trans­port sani­tari de Cata­lu­nya que incor­po­ren la infor­mació sol·lici­tada pel Tri­bu­nal de Con­trac­tes. El con­curs segueix de nou el seu recor­re­gut.

L’adju­di­cació està pre­vista per a l’estiu i la data d’imple­men­tació del nou serà la tar­dor del 2025, amb una vigència de cinc anys sense pos­si­bi­li­tat de pròrroga. “Hem deci­dit reduir a la mei­tat el període de vigència de l’adju­di­cació perquè és la manera de poder fer una revisió més curta de la pres­tació del ser­vei, i més en un moment com l’actual en què la tec­no­lo­gia avança tan ràpid”, expli­quen fonts del SEM.

Amb tot, es tracta d’un procés que marca el model del trans­port sani­tari extra­hos­pi­ta­lari per a la ciu­ta­da­nia, defi­neix una de les potes de les emergències a Cata­lu­nya i a més a més és vital per al sec­tor. En pri­mer lloc, perquè és el con­curs de trans­port sani­tari de més dimensió de l’Estat. En segon lloc, perquè té una tra­jectòria històrica en inno­vació que l’ha con­ver­tit en un refe­rent no només a l’Estat sinó també a Europa. I a més a més, perquè els seus plecs defi­nei­xen un model de ser­vei del trans­port sani­tari que acaba con­di­ci­o­nant tota l’estruc­tura del sec­tor empre­sa­rial.

“És un dels con­cur­sos més avançats com a model i en la seva defi­nició tec­nològica que hi ha a tot l’Estat, suposa la punta de llança per a la resta de con­cur­sos”, asse­gura Edgar Nolla, CEO de Con­sorci de Trans­port Sani­tari de Cata­lu­nya (CTSC), una empresa del sec­tor d’ambulàncies que aspira a recu­pe­rar algun dels lots del ser­vei de trans­port sani­tari, perquè es va que­dar fora el 2015.

“Quan publi­quem els plecs se’ns mira, en part per les dimen­si­ons del pres­su­post però també perquè hem defi­nit un model en què hem pri­o­rit­zat l’atenció als ciu­ta­dans i la cura dels pro­fes­si­o­nals, i això és una aposta que marca tendència”, expli­quen des del SEM.

Així doncs, atesa la tipo­lo­gia de ser­vei que rea­lit­zen les empre­ses adju­di­catàries, se’ls imposa unes exigències d’inversió en equi­pa­ment, en tec­no­lo­gia i unes con­di­ci­ons labo­rals per als tècnics d’emergències sanitàries i con­duc­tors de les ambulàncies que reque­reix d’una empresa sòlida al dar­rere . “Les flo­tes han de dis­po­sar d’un sis­tema de moni­to­ratge i d’ope­ra­ci­ons en què hi ha molta més tec­no­lo­gia de la que ens podríem ima­gi­nar”, diu Joan Bar­rubés, direc­tor asso­ciat de l’Exe­cu­tive màster en direcció d’orga­nit­za­ci­ons sanitàries d’Esade que coneix de prop el sec­tor.

El cas és que aquest con­curs ha aca­bat con­fi­gu­rant un model de trans­port sani­tari ben dife­rent al majo­ri­tari als països euro­peus. Allà el ser­vei es presta a par­tir d’ambulàncies auto­rit­za­des per l’admi­nis­tració cor­res­po­nent, a les quals se’ls obliga a com­plir uns requi­sits de qua­li­tat pre­vis. De manera que cada hos­pi­tal, cen­tre de salut o fins i tot cada paci­ent con­tracta el ser­vei d’ambulàncies auto­rit­zat que deci­deixi i és l’empresa la que fac­tura a l’Estat per ser­vei amb una tarifa regu­lada.

Així que men­tre que el model euro­peu acaba con­fi­gu­rant un sec­tor econòmic molt més ato­mit­zat, for­mat prin­ci­pal­ment per peti­tes empre­ses, en el cas del model català el resul­tat és el d’un sec­tor d’empre­ses de mida més gran, amb eines de gestió dimen­si­o­na­des i més pro­fes­si­o­na­lit­za­des.

“Són dos models que tenen els seus avan­tat­ges i des­a­van­tat­ges, tant per a la l’assistència com per a les empre­ses que ofe­rei­xen el ser­vei”, diu Bar­rubés. No és casu­a­li­tat, doncs, que la com­pa­nyia mul­ti­na­ci­o­nal Falck, el prin­ci­pal grup del món, fos una de les prin­ci­pals adju­di­catàries de l’ante­rior con­curs. De fet, les seves ambulàncies donen el ser­vei a l’àrea del Vallès Ori­en­tal i Occi­den­tal i el Baix Llo­bre­gat, unes de les més grans.

Falck és una cor­po­ració mul­ti­na­ci­o­nal danesa amb acti­vi­tats a la majo­ria d’Europa i presència als cinc con­ti­nents. La com­pa­nyia, que té un fons d’inversió al dar­rere, ha anat aga­fant dimensió a Cata­lu­nya. De fet, va com­prar el 2012 el veterà grup d’ambulàncies Vicente Lázaro, i va aca­bar el 2018 absor­bint Ambulàncies Vallès, amb qui havia gua­nyat con­jun­ta­ment la gestió del trans­port sani­tari al Vallès Occi­den­tal.

L’altra de les prin­ci­pals adju­di­catàries actu­als és també una empresa de grans dimen­si­ons: Trans­port Sani­tari de Cata­lu­nya (TSC), que forma part de HTGroup, con­tro­lada  per  la pla­ta­forma d'inversió britànica Real Assets Invest­ment Mana­ge­ment (Real Assets IM).

Hi ha altres actors que han estat més modes­tos, però que espe­ro­nats pel model han aga­fat més força. La coo­pe­ra­tiva Ambulàncies la Pau, amb seu a Bada­lona que és la proveïdora actual del ser­vei de trans­port sani­tari al Bar­ce­lonès Nord i el Maresme, fa uns anys va veure clar, que de cara al pro­per con­curs públic o aga­fava dimensió o tenia molt a per­dre. Així que es va mar­car l’objec­tiu d’obrir-se a altres ter­ri­to­ris arreu l’Estat per fer-se més robusta. L’any pas­sat, l’empresa cata­lana es va adju­di­car els lots per­ta­nyents a les províncies de Bis­caia i Àlaba del Ser­vei Basc de Salut per 96,9 mili­ons d’euros. Arran d’aque­lla lici­tació han pas­sat de 300 a més de 1.700 emple­ats i han aga­fat el múscul finan­cer desit­jat. “Som cons­ci­ents que ens espera una com­petència ferotge, que vin­dran grans com­pe­ti­dors de tota Europa i nosal­tres ara podem mirar-los cara a cara. No ens volem que­dar al marge en el con­curs de Cata­lu­nya”, explica Jordi Alonso, vice­pre­si­dent i direc­tor finan­cer de la coo­pe­ra­tiva.

L’altra cara del model de con­trac­tació català, és que un cop repar­tit el pastís públic, l’empresa que no acon­se­gueix cap dels seg­ments que sur­ten a lici­tació es queda sense acti­vi­tat. “La gran majo­ria de les que van per­dre l’ante­rior procés de lici­tació del 2015 van aca­bar tan­cant”, explica Nolla.

Aquest és el cas de la com­pa­nyia adju­di­catària del ser­vei a Lleida ciu­tat fins a l’any 2015. Ambulàncies San Juan va haver d’abai­xar la per­si­ana poc després d’haver per­dut la lici­tació. Sense l’acti­vi­tat con­trac­tada pel ser­vei públic, no va poder resis­tir i va aca­bar des­a­pa­rei­xent. Més o menys el mateix va pas­sar amb Ambuibérica, que va per­dre la con­cessió que tenia per aten­dre l’àrea d’influència de Reus.

Per al Con­sorci del Trans­port Sani­tari de Cata­lu­nya (CTSC) per­dre el procés d’adju­di­cació del 2015 per a la regió de Girona va sig­ni­fi­car un fort dal­ta­baix . Tot i que va acon­se­guir sobre­viure, amb la diver­si­fi­cació de l’acti­vi­tat la fac­tu­ració, que el 2015 era de 29 mili­ons d’euros, va dava­llar fins a menys de dos mili­ons el 2023. La com­pa­nyia, resul­tat de la fusió el 1995 de mol­tes peti­tes empre­ses del sec­tor de la demar­cació de Girona, havia estat l’històric con­ces­si­o­nari del ser­vei públic.