Política

Jéssica Albiach

Candidata de Comuns Sumar a les eleccions al Parlament

“Illa obre la porta a pactar amb Junts per l’aeroport”

“Al nostre país tenim un dels parlaments més progressistes d’Europa i, en canvi, sempre s’acaba governant amb Junts”

“No calia donar una empenta al casino més gran d’Europa per poder tindre més recursos per als serveis públics”

A Barcelona uns ‘lobbies’ han decidit que no volen els comuns perquè no volen la gestió pública de l’aigua
Posar-se terminis [per al referèndum pactat] pot portar a la frustració. Crec que el nostre país en sap, d’això
El PSC no només ha arribat tard a la lluita contra el ‘lawfare’, sinó que de vegades n’ha estat còmplice
Què pensa dels cinc dies de reflexió de Pedro Sánchez?
Hi ha hagut gent que ha que­dat alleu­ge­rida, però també hi ha hagut molta gent que ha que­dat des­con­cer­tada. I crec que, si aquests cinc dies de reflexió no s’omplen de con­tin­gut, evi­dent­ment estarà donant la raó a tots aquells que pen­sa­ven que era un movi­ment tàctic. Perquè és cert que el par­tit soci­a­lista no només ha arri­bat tard a la lluita con­tra el law­fare, sinó que hem vist que de vega­des també ha par­ti­ci­pat en aquest law­fare o n’ha estat còmplice. Veiem el senyor Coll­boni fent-se fotos amb Agbar, que ha estat fent law­fare a l’alcal­dessa Colau, sen­zi­lla­ment perquè volíem que la gestió de l’aigua fos pública. Hem vist també com l’expre­si­denta del Congrés, la senyora Batet, va fer per­dre l’escó a Alberto Rodríguez. Qui va dema­nar la dimissió a Mónica Oltra al País Valencià va ser Ximo Puig. A mi em costa enten­dre ara mateix aquest movi­ment perquè conec per­so­nes que han estat objecte de law­fare. A més dels diri­gents inde­pen­den­tis­tes, Mónica Oltra, Ada Colau, Pablo Igle­sias, Irene Mon­tero, Vicky Rosell, Alberto Rodríguez..., i la llista podria seguir. I no s’han aga­fat cinc dies tenint un país pen­dent. Evi­dent­ment han fet les seves refle­xi­ons, perquè són moments duríssims, i jo he dema­nat des del pri­mer moment empa­tia amb tots i totes, i tot el suport. Això no va només de quan et toquen a tu o quan toquen el teu espai polític, per a mi és una qüestió essen­cial de democràcia. I per això el que neces­si­tem és que això que ha pas­sat ara mar­que un abans i un després, que sigui un punt d’inflexió. Neces­si­tem, tant sí com no, reno­var la cúpula del poder judi­cial sense espe­rar el Par­tit Popu­lar, perquè ja veiem com s’està situ­ant a l’altre cos­tat. Neces­si­tem, una vegada per totes, dero­gar la llei mor­dassa i també neces­si­tem una llei de mit­jans que garan­teixi el dret a la infor­mació, i això inclou la plu­ra­li­tat infor­ma­tiva, perquè no hi hagi oli­go­po­lis, con­cen­tració mediàtica i també que pugui per­se­guir les fake news.
Els pre­o­cupa que l’atu­rada de Sánchez els per­ju­di­qui elec­to­ral­ment?
Jo crec que hi ha molta gent que està des­con­cer­tada perquè Sánchez s’agafa cinc dies de reflexió, però després resulta que la reflexió l’havíem de fer la ciu­ta­da­nia. La ciu­ta­da­nia ve refle­xi­o­nada de casa perquè tots hem estat veient, a Cata­lu­nya en con­cret i en espe­cial, aquests efec­tes del law­fare. I, per tant, insis­teixo, si no marca un abans i un després en les polítiques que s’impul­sen des del govern de l’Estat –mesu­res de rege­ne­ració democràtica, desen­vo­lu­par la regu­lació del preu dels llo­guers, con­ti­nuar apu­jant el salari mínim, reduir la jor­nada labo­ral, pro­te­gir tota la diver­si­tat de famílies i que la gent jove pugui tin­dre el seu pro­jecte autònom–, jo crec que li pot sor­tir mala­ment si és que real­ment el seu objec­tiu era elec­to­ra­lista.
Vostès apos­ten per un pacte tri­par­tit, però ERC diu que és lluny de gover­nar amb el PSC.
El que he dit, i mai he par­lat d’una fórmula con­creta, és que hi ha una ano­ma­lia: al nos­tre país tenim un dels par­la­ments més pro­gres­sis­tes d’Europa i, en canvi, sem­pre s’acaba gover­nant amb Junts. Nosal­tres tenim un model de país que és als antípodes del model de Junts. Ens hem d’enten­dre entre les for­ces pro­gres­sis­tes, però durant aquesta legis­la­tura ERC ha accep­tat acrítica­ment totes les con­di­ci­ons que li ha anat posant sis­temàtica­ment el senyor Illa. Jo sí que dic que m’he d’enten­dre amb el senyor Illa, però que, evi­dent­ment, som als antípodes pel que fa a la lluita con­tra l’emergència climàtica i també per que fa al seu model d’infra­es­truc­tu­res, i li hem posat límits, cosa que no ha fet ERC.
El mateix els retreu ERC a vostès a Madrid: empas­sar-se el que el PSOE deci­deix.
Gover­nar sem­pre té con­tra­dic­ci­ons, evi­dent­ment, i més quan ets la força mino­ritària del govern, però aquí tots i totes sabem que, sense la nos­tra presència al govern de l’Estat, no hau­ria tirat enda­vant ni la reforma labo­ral de Yolanda Díaz –que ara ens està donant les millors dades d’ocu­pació, unes dades que no teníem des del 2008–, ni la pujada del salari mínim ni l’ingrés mínim vital. I el nos­tre paper, el de Jaume Asens en par­ti­cu­lar, ha estat cab­dal a l’hora de des­ju­di­ci­a­lit­zar el con­flicte. Ho veu­rem també en la nego­ci­ació per a la reforma del sis­tema de finançament, en la qual tin­drem un paper cen­tral.
Les enques­tes i els vets encre­uats pro­nos­ti­quen un altre govern en mino­ria?
No ens ho podem per­me­tre. Ni ens podem per­me­tre un govern feble ni ens podem per­me­tre una repe­tició elec­to­ral, perquè també hi ha qui està par­lant de pos­si­ble repe­tició elec­to­ral. Seria una falta de res­pecte a la ciu­ta­da­nia. Quan envies la ciu­ta­da­nia a una segona con­vo­catòria elec­to­ral, en rea­li­tat què li estàs dient? Que no ha votat bé, que s’ha equi­vo­cat, que no accep­tes la con­fiança a qui la hi han fet. Tenim l’obli­gació de posar-nos d’acord. Aquí nosal­tres hem sigut les més clares a l’hora de dir quins serien els nos­tres ali­ats i qui no, i sobre­tot d’estar basats en con­tin­guts. L’impuls i la defensa i la pro­tecció del català i la cul­tura cata­lana han d’estar al cor del pro­per govern de la Gene­ra­li­tat, l’accés a l’habi­tatge, edu­cació, sani­tat pública i també tran­sició ecològica justa. Al nos­tre país neces­si­tem desen­vo­lu­par més la cul­tura de la coa­lició, dels governs de coa­lició, que és una cosa que està molt ins­tau­rada a tot Europa i aquí encara tenim les rèmores de les majo­ries abso­lu­tes, quan això no tor­narà. Hem d’accep­tar que som mol­tes for­ces polítiques, que som un Par­la­ment molt frag­men­tat, però això no necessària­ment ha de ser una feblesa, sinó que de cara a la ciu­ta­da­nia ho podem plan­te­jar també com una riquesa i com una força. Jo recal­que molt que nosal­tres volem estar al govern. Durant aquesta legis­la­tura, sin­ce­ra­ment, pensàvem que ERC faria coses dife­rents de les que havia fet quan gover­nava amb Junts i hem vist que no ha estat capaç. La gent pro­gres­sista ha vist amb una certa decepció aquest con­ti­nu­isme d’ERC amb les polítiques que venien d’abans. No se n’ha sor­tit amb la crisi edu­ca­tiva, ho estem veient també amb la sani­tat, quan has d’espe­rar quinze dies per poder veure el teu metge. Tenim un pro­blema de pri­mer ordre amb l’habi­tatge. Si hi ha diver­sos par­tits al govern, pot ser una for­ta­lesa. Nosal­tres ja hem dit amb qui sí i amb qui no, i sobre­tot qui­nes són les polítiques que ha de fer aquest govern.
Per­me­trien una inves­ti­dura de Sal­va­dor Illa sense estar al govern?
No podria enten­dre que, si ERC i el PSC són capaços de posar-se d’acord a tot arreu –ho hem vist a l’Estat, ho veu­rem a Bar­ce­lona quan pas­sen les elec­ci­ons cata­la­nes, ho veiem a les dipu­ta­ci­ons, és a dir, fa molt de temps que els vets s’han aixe­cat–, envien la ciu­ta­da­nia a una nova con­vo­catòria elec­to­ral perquè resulta que no són capaços de fer a la Gene­ra­li­tat el que fan a la resta d’admi­nis­tra­ci­ons. I també ha de que­dar patent que la garan­tia per tirar enda­vant polítiques pro­gres­sis­tes és que nosal­tres siguem al govern.
Entrar al govern de Bar­ce­lona serà una con­dició que posa­ran al PSC?
Sem­pre hem sepa­rat car­pe­tes. El govern de Cata­lu­nya s’ha de nego­ciar a Cata­lu­nya, però estem veient a Bar­ce­lona que uns lob­bies han deci­dit que no volen que els comuns esti­guin al govern perquè no volen la gestió pública de l’aigua, una òptica pública, més superi­lles i més paci­fi­ca­ci­ons de car­rers. Estem veient que Coll­boni no vol con­nec­tar el tram­via per la Dia­go­nal aquesta legis­la­tura, no vol reser­var el 30% d’habi­tatge públic de les noves cons­truc­ci­ons. I no només Coll­boni ha accep­tat aquests vets, sinó que ERC ara també ho accepta.
ERC els va acu­sar de no apro­var els pres­su­pos­tos perquè volien ser al govern de Bar­ce­lona.
No vam donar suport als pres­su­pos­tos perquè crec que és pro­fun­da­ment dece­be­dor que ERC accepti acrítica­ment les con­di­ci­ons que posa el senyor Illa quan, a més, ERC diu que el que exi­geix el senyor Illa no és el seu model de país. Ara estem veient que, a través de decrets i de modi­fi­ca­ci­ons de crèdit, han tin­gut els recur­sos que nosal­tres dèiem per als ser­veis públics. No calia donar una empenta al casino més gran d’Europa per poder tin­dre més recur­sos per als ser­veis públics, però resulta que entre el senyor Illa i ERC van deci­dir que ho vin­cu­la­ven. El senyor Illa ho va impo­sar i el senyor Ara­gonès ho va accep­tar. També tenim l’ampli­ació de l’aero­port del Prat, que incre­men­ta­ria un terç les emis­si­ons i por­ta­ria 20 mili­ons de turis­tes més cada any quan fins i tot la patro­nal turística està dient que estem tocant sos­tre.
Si mirem els grans pro­jec­tes, vostès són més a prop d’ERC que del PSC en l’aero­port, el Hard Rock i la B-40.
Arriba un moment en què ja no sé quin és el model d’ERC. En el Hard Rock han fet un acord de govern secret, que no havien expli­cat ni als par­tits, ni a la ciu­ta­da­nia ni als mit­jans de comu­ni­cació. Mitja hora abans de sig­nar l’acord de pres­su­pos­tos amb el PSC. Diuen que no volen la B-40, però estan tre­ba­llant el con­veni amb el govern de l’Estat. I si par­lem de l’aero­port, fan una pro­posta que no l’amplia, però sí que can­vien les ope­ra­ci­ons de pista per als mesos de juliol i agost per apor­tar més turis­tes.
En tot cas ho tin­dran més difícil amb el PSC, que sí que aposta pels tres pro­jec­tes.
Evi­dent­ment tenim dis­crepàncies for­tes amb el PSC, però, a diferència d’ERC, s’ha vist que som capaços de plan­tar-nos. Per això dic que, com més força tin­guem nosal­tres, amb més força podrem plan­tar-nos.
Amb l’aposta que el PSC fa pels tres pro­jec­tes, pot­ser no compta amb vostès.
Segu­ra­ment el senyor Illa està obrint la porta a pac­tar amb Junts, pre­ci­sa­ment per fer aquests pro­jec­tes. Nosal­tres no hi serem per ser-hi, i crec que no hi ha res que generi més des­a­fecció entre la gent pro­gres­sista del nos­tre país que tin­dre un govern amb eti­queta pro­gres­sista però que acaba fent les matei­xes polítiques de sem­pre.
Si hi ha un nou govern inde­pen­den­tista i plan­teja el referèndum acor­dat, vostès hi tor­na­ran a ser?
Nosal­tres volem que els cata­lans i les cata­la­nes puguen votar i deci­dir el seu futur. Sem­pre hem recla­mat que això havia de ser vin­cu­lant i que, per tant, havia d’estar pac­tat perquè pogués reconèixer-se i apli­car-se el resul­tat. El que també dic és que, fins que aquest moment arriba, Cata­lu­nya no es pot que­dar atu­rada. Cata­lu­nya neces­sita con­ques­tes, victòries. Ja es parla català al Congrés, neces­si­tem que es parli també a Europa, que sigui llen­gua ofi­cial. Cal un nou sis­tema de finançament; és una autèntica bar­ba­ri­tat el que passa, que sent el 17% de la població, rebem com si fóssim el 13%. Neces­si­tem un sis­tema propi de finançament que sigui soli­dari, però també que sigui just i que res­pecti el prin­cipi d’ordi­na­li­tat. Això és bàsic. A par­tir d’aquí, el model s’ha de tre­ba­llar entre les for­ces cata­la­nis­tes. Hem de con­ti­nuar avançant en auto­go­vern. Això vol dir no només traspàs de Roda­lies, sinó també ports, aero­ports. Fins que arribi el moment de la votació, què fem en el men­tres­tant?
Creu que en la pro­pera legis­la­tura hi haurà una reso­lució d’aquesta qüestió o serà molt difícil?
La veri­tat és que no ho sé. Ara ERC està dient que ja ha plan­te­jat el referèndum a la taula de nego­ci­ació, però també és cert que el que hem vist aquesta legis­la­tura és que el pre­si­dent Ara­gonès mai va con­vo­car la taula de par­tits per par­lar i pre­sen­tar-nos, per exem­ple, el pacte de clare­dat que havia encar­re­gat a uns experts. L’hem vist par­lar més de referèndum gai­rebé en cam­pa­nya que durant els tres anys. De fet, també va anun­ciar un acord naci­o­nal per l’auto­de­ter­mi­nació, i tam­poc hem vist que hagi de cul­mi­nar. Jo crec que posar-se ter­mi­nis pot por­tar a la frus­tració. Crec que el nos­tre país en sap, d’això, i, per tant, jo crec que al final es tracta d’anar sumant i acu­mu­lant for­ces.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.