Societat

Pau Bosch

Nou president d’Amics de la Rambla

“Ara el nostre objectiu és obrir la Rambla al mar”

Després de la reforma, els Amics de la Rambla volen ara la Rambla de mar i el cobriment de la ronda Litoral

Seguretat, manteniment i neteja continuen sent els objectius a acomplir en la realitat de la icònica avinguda

La delinqüència a la Rambla està especialitzada en furts i en robatoris amb força

Va arri­bar a Bar­ce­lona per estu­diar arqui­tec­tura i, després d’uns anys a l’estran­ger, va tor­nar i es va que­dar a viure a la ciu­tat. És veí i té negoci a l’emblemàtic pas­seig, i ara és pre­si­dent d’Amics de la Ram­bla. Entre els prin­ci­pals objec­tius de l’asso­ci­ació hi ha la segu­re­tat, el man­te­ni­ment i la neteja del pas­seig, com sem­pre, però ara hi afe­geix el repte d’acon­se­guir obrir l’avin­guda al mar.

Ha dit que assu­meix el càrrec per poder dig­ni­fi­car la Ram­bla. Què vol dir amb “dig­ni­fi­car”?
Tinc molta il·lusió de fer can­vis i de millo­rar la Ram­bla, i fer-la més un car­rer de ciu­tat, recu­pe­rar-la per als bar­ce­lo­nins. Dig­ni­fi­car vol dir, per un cos­tat, la reforma, que l’hem recla­mat durant molts anys, però és clar, no es pot que­dar només amb un canvi de pavi­ment, perquè no acon­se­guiríem els objec­tius que són més segu­re­tat, man­te­ni­ment i més neteja. També cal dig­ni­fi­car l’oferta comer­cial i de res­tau­ració. I la qua­li­tat de vida dels veïns. Hem de tro­bar un equi­li­bri entre l’eco­no­mia i la como­di­tat dels que hi viuen. I no només a la Ram­bla, sinó a més àmbits.
Quins són aquests àmbits?
En la nos­tra asso­ci­ació també hi entra el barri de la Mercè, que és un barri bas­tant obli­dat i on tenim molt d’interès que millori. Aquest barri uneix dos pas­se­jos icònics, que són la Ram­bla i l’avin­guda Laie­tana, també en obres. Però falta que hi hagi una unió entre aquests dos eixos, i també amb el mar.
Què ho impe­deix?
L’arqui­tecte Solà-Mora­les va dis­se­nyar el Moll de la Fusta per trans­for­mar el front marítim del Port Vell. Però després va venir la ronda Lito­ral, que va fer una cica­triu que encara exis­teix entre la Ram­bla i el mar. Es parla molt de cobrir la ronda de Dalt, quan la que cal­dria cobrir és la del Lito­ral al seu pas per la Ram­bla. És un tram molt curt que pro­voca molta con­ta­mi­nació acústica i fums.
Just quan s’està enmig de la reforma de la Ram­bla, vosal­tres pen­seu més enllà?
Sí, i tant! Perquè el que estem recla­mant de fa temps és que la Ram­bla no sigui un cul-de-sac, on la gent arriba fins a Colom i després torna a pujar. Cal exi­gir al Port que acabi el pro­jecte que s’havia com­promès a fer, que era la Ram­bla de mar, i que havia de ser una pla­ta­forma mòbil per por­tar via­nants –per sobre del mar– des de la part del dar­rere del Maremàgnum fins al moll de Pes­ca­dors, on hi ha la Torre del Rellotge, a la Bar­ce­lo­neta.
Ara un dels prin­ci­pals objec­tius és obrir la Ram­bla al mar, obrir-la del tot perquè la ciu­tat, l’eixam­ple i el port no poden donar l’esquena al Medi­ter­rani. I cal comu­ni­car la Zona Franca amb la Ram­bla, amb un eix de via­nants i per a ciclis­tes.
Tor­nant a les obres de la Ram­bla. Quina valo­ració en feu?
Nosal­tres hem vist la pri­mera fase una mica lenta. Espe­rem que es com­pleixi el ter­mini pre­vist, que està fixat per al mes de juny. Hi ha coses que es poden millo­rar, i així ho hem expli­cat a l’Ajun­ta­ment, que sem­bla que ens fa cas. Per exem­ple, si es tro­ben res­tes arqueològiques, que no s’esperi la comissió per deci­dir què es fa. Les obres no es poden anar atu­rant. I la reforma no ha de que­dar només en el pavi­ment. Hi ha molta feina per fer, en con­cret en molts edi­fi­cis.
Quins edi­fi­cis? Què s’hi pot fer en aquests immo­bles?
Entre molts altres hi ha l’edi­fici de la Junta d’Obres del Port, el Tea­tre Prin­ci­pal, els locals del Palau Moja, el Club Capi­tol, l’edi­fici de la duana o el de la Fone­ria dels Canons. En aquest dar­rer hi havia un pro­jecte amb con­sens que ha que­dat atu­rat per les elec­ci­ons, i ja estava lici­tada la reforma de la façana. Molts d’aquests edi­fi­cis són de les admi­nis­tra­ci­ons, i ho hau­rien de des­en­ca­llar. També cal que s’acce­le­rin les tra­mi­ta­ci­ons de per­mi­sos d’obres o de res­tau­ració quan es dema­nen en algun edi­fici del pas­seig.
A banda de les obres, a la Ram­bla hi con­ti­nua havent greus epi­so­dis d’inse­gu­re­tat.
Aquí hi ha un tema legal, i nosal­tres, a través de Bar­ce­lona Oberta, vam acon­se­guir fer una modi­fi­cació del canvi de llei, perquè Bar­ce­lona és el pri­mer interes­sat que la mul­ti­rein­cidència es con­troli, ja que és on hi ha més rein­cidència i delinqüència espe­ci­a­lit­zada en furts i roba­to­ris amb força. Però no és sufi­ci­ent. S’ha de con­ti­nuar tre­ba­llant per regu­lar-ho. A més, hi ha altres rea­li­tats que també han de tenir una atenció espe­cial pel que fa a segu­re­tat, com ara la pro­li­fe­ració de cap­ta­dors de clubs cannàbics o també els llau­ners.
Hi ha encara molta gent dor­mint al car­rer.
Sí, aquesta és una rea­li­tat cada vegada més pre­sent a Bar­ce­lona, i en el nos­tre cas encara més. Nosal­tres tre­ba­llem amb les enti­tats que vet­llen per aques­tes per­so­nes i hi col·labo­rem amb el que podem. Però a ningú se li escapa que cal una solució inte­gral res­pecte a aquesta pro­blemàtica.
També patei­xen una pressió turística més ele­vada. Es pot ges­ti­o­nar l’allau de turis­tes?
Nosal­tres cre­iem que sí, però s’ha de fer. Cal saber a què ens ate­nim i com ges­ti­o­nar-ho. En aquest sen­tit, nosal­tres tenim un pro­jecte que per­metrà mesu­rar exac­ta­ment el flux de la mobi­li­tat dels via­nants, a través d’unes ante­nes, que detec­ta­ran quan­tes per­so­nes són pre­sents a la Ram­bla en cada moment. Només sabent les xifres a què ens enfron­tem hi podrem posar solu­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.