Tinc molta il·lusió de fer can­vis i de millo­rar la Ram­bla, i fer-la més un car­rer de ciu­tat, recu­pe­rar-la per als bar­ce­lo­nins. Dig­ni­fi­car vol dir, per un cos­tat, la reforma, que l’hem recla­mat durant molts anys, però és clar, no es pot que­dar només amb un canvi de pavi­ment, perquè no acon­se­guiríem els objec­tius que són més segu­re­tat, man­te­ni­ment i més neteja. També cal dig­ni­fi­car l’oferta comer­cial i de res­tau­ració. I la qua­li­tat de vida dels veïns. Hem de tro­bar un equi­li­bri entre l’eco­no­mia i la como­di­tat dels que hi viuen. I no només a la Ram­bla, sinó a més àmbits.

En la nos­tra asso­ci­ació també hi entra el barri de la Mercè, que és un barri bas­tant obli­dat i on tenim molt d’interès que millori. Aquest barri uneix dos pas­se­jos icònics, que són la Ram­bla i l’avin­guda Laie­tana, també en obres. Però falta que hi hagi una unió entre aquests dos eixos, i també amb el mar.

L’arqui­tecte Solà-Mora­les va dis­se­nyar el Moll de la Fusta per trans­for­mar el front marítim del Port Vell. Però després va venir la ronda Lito­ral, que va fer una cica­triu que encara exis­teix entre la Ram­bla i el mar. Es parla molt de cobrir la ronda de Dalt, quan la que cal­dria cobrir és la del Lito­ral al seu pas per la Ram­bla. És un tram molt curt que pro­voca molta con­ta­mi­nació acústica i fums.

Sí, i tant! Perquè el que estem recla­mant de fa temps és que la Ram­bla no sigui un cul-de-sac, on la gent arriba fins a Colom i després torna a pujar. Cal exi­gir al Port que acabi el pro­jecte que s’havia com­promès a fer, que era la Ram­bla de mar, i que havia de ser una pla­ta­forma mòbil per por­tar via­nants –per sobre del mar– des de la part del dar­rere del Maremàgnum fins al moll de Pes­ca­dors, on hi ha la Torre del Rellotge, a la Bar­ce­lo­neta.

Ara un dels prin­ci­pals objec­tius és obrir la Ram­bla al mar, obrir-la del tot perquè la ciu­tat, l’eixam­ple i el port no poden donar l’esquena al Medi­ter­rani. I cal comu­ni­car la Zona Franca amb la Ram­bla, amb un eix de via­nants i per a ciclis­tes.

Nosal­tres hem vist la pri­mera fase una mica lenta. Espe­rem que es com­pleixi el ter­mini pre­vist, que està fixat per al mes de juny. Hi ha coses que es poden millo­rar, i així ho hem expli­cat a l’Ajun­ta­ment, que sem­bla que ens fa cas. Per exem­ple, si es tro­ben res­tes arqueològiques, que no s’esperi la comissió per deci­dir què es fa. Les obres no es poden anar atu­rant. I la reforma no ha de que­dar només en el pavi­ment. Hi ha molta feina per fer, en con­cret en molts edi­fi­cis.

Entre molts altres hi ha l’edi­fici de la Junta d’Obres del Port, el Tea­tre Prin­ci­pal, els locals del Palau Moja, el Club Capi­tol, l’edi­fici de la duana o el de la Fone­ria dels Canons. En aquest dar­rer hi havia un pro­jecte amb con­sens que ha que­dat atu­rat per les elec­ci­ons, i ja estava lici­tada la reforma de la façana. Molts d’aquests edi­fi­cis són de les admi­nis­tra­ci­ons, i ho hau­rien de des­en­ca­llar. També cal que s’acce­le­rin les tra­mi­ta­ci­ons de per­mi­sos d’obres o de res­tau­ració quan es dema­nen en algun edi­fici del pas­seig.

Aquí hi ha un tema legal, i nosal­tres, a través de Bar­ce­lona Oberta, vam acon­se­guir fer una modi­fi­cació del canvi de llei, perquè Bar­ce­lona és el pri­mer interes­sat que la mul­ti­rein­cidència es con­troli, ja que és on hi ha més rein­cidència i delinqüència espe­ci­a­lit­zada en furts i roba­to­ris amb força. Però no és sufi­ci­ent. S’ha de con­ti­nuar tre­ba­llant per regu­lar-ho. A més, hi ha altres rea­li­tats que també han de tenir una atenció espe­cial pel que fa a segu­re­tat, com ara la pro­li­fe­ració de cap­ta­dors de clubs cannàbics o també els llau­ners.

Sí, aquesta és una rea­li­tat cada vegada més pre­sent a Bar­ce­lona, i en el nos­tre cas encara més. Nosal­tres tre­ba­llem amb les enti­tats que vet­llen per aques­tes per­so­nes i hi col·labo­rem amb el que podem. Però a ningú se li escapa que cal una solució inte­gral res­pecte a aquesta pro­blemàtica.

Nosal­tres cre­iem que sí, però s’ha de fer. Cal saber a què ens ate­nim i com ges­ti­o­nar-ho. En aquest sen­tit, nosal­tres tenim un pro­jecte que per­metrà mesu­rar exac­ta­ment el flux de la mobi­li­tat dels via­nants, a través d’unes ante­nes, que detec­ta­ran quan­tes per­so­nes són pre­sents a la Ram­bla en cada moment. Només sabent les xifres a què ens enfron­tem hi podrem posar solu­ci­ons.