Des de fa un temps s’evi­den­cia un aug­ment d’ope­ra­ci­ons de venda i d’adqui­sició d’empre­ses; que es poden mate­ri­a­lit­zar en dife­rents moda­li­tats com la com­pra d’acci­ons o par­ti­ci­pa­ci­ons, o la com­pra d’uni­tats pro­duc­ti­ves o la com­pra d’actius o la uti­lit­zació d’altres ins­tru­ments de finançament con­ver­ti­bles en acci­ons.

En aquest con­text és del tot relle­vant comp­tar amb un asses­so­ra­ment espe­ci­a­lit­zat per tal de ren­di­bi­lit­zar al màxim la posició con­creta que s’esti­gui defen­sant, bé sigui com a part vene­dora bé sigui com a part com­pra­dora.

Si ho enfo­quem des del punt de vista de la part com­pra­dora és con­ve­ni­ent que es tin­gui en compte, com a mínim, el següent: (i) Començar per pro­po­sar un docu­ment de con­fi­den­ci­a­li­tat (NDA) per donar con­fiança al poten­cial vene­dor i poste­ri­or­ment una carta d’inten­ci­ons (LOI), no vin­cu­lant, en què ja es mar­qui la intenció que es porta i l’estruc­tura bàsica de l’ope­ració (ii) Un cop obtin­guda una mínima infor­mació finan­cera, el com­pra­dor pot fer una oferta no vin­cu­lant (NBO), con­di­ci­o­nada a una com­pro­vació més pro­funda (iii) Sem­pre és reco­ma­na­ble rea­lit­zar un acu­rat i rigorós pro­ce­di­ment d’audi­to­ria pre­ven­tiva legal, fis­cal i finan­cera de la soci­e­tat que és objecte de trans­missió, per tal de poder detec­tar pas­sius ocults o actius fic­ti­cis o poten­ci­als ris­cos o con­tingències que puguin fer recon­si­de­rar el preu ofert o per­ju­di­car la part com­pra­dora o bé la mateixa soci­e­tat en el futur (iv). També cal acor­dar que s’inclo­guin unes mani­fes­ta­ci­ons i garan­ties de la part vene­dora, les quals són cone­gu­des comu­na­ment com a repre­sen­ta­ti­ons and war­ran­ties (R&W) i (v) sig­nar un con­tracte de com­pra­venda de les par­ti­ci­pa­ci­ons soci­als o acci­ons, que és cone­gut comu­na­ment com a sales and purc­hase agre­e­ment (SPA), en les con­di­ci­ons més avan­tat­jo­ses pels seus interes­sos.

Entre aques­tes con­di­ci­ons, és relle­vant deter­mi­nar el mètode de càlcul per fixar el preu de la transacció. Hi ha dife­rents mètodes habi­tu­als i depèn del sec­tor i el tipus de negoci el que s’acabi uti­lit­zant. Per altra part, també és con­ve­ni­ent acor­dar l’obli­gació d’indem­nit­zació de la vene­dora, tant res­pecte de la falta de vera­ci­tat o incor­recció de les mani­fes­ta­ci­ons indi­ca­des en el docu­ment de R&W, com també res­pecte de qual­se­vol altre per­ju­dici o con­tingència que derivi d’una recla­mació d’un ter­cer.

Per con­tra, si ho enfo­quem des de l’òptica de la part vene­dora, el que interes­sarà és asse­gu­rar el cobra­ment i reduir al màxim les res­pon­sa­bi­li­tats futu­res, limi­tant-les tant en la quan­tia com en el temps. Si hi ha d’haver part del preu ajor­nat, s’ha de nego­ciar una garan­tia a favor seu que cobreixi un even­tual incom­pli­ment per la com­pra­dora. La millor garan­tia és l’aval ban­cari a pri­mera demanda, però molts cops no és fàcil d’acon­se­guir i hi pot haver altres garan­ties (per exem­ple cons­ti­tuint una penyora sobre les par­ti­ci­pa­ci­ons soci­als o acci­ons venu­des).

En defi­ni­tiva, doncs, ens tro­bem davant d’ope­ra­ci­ons mer­can­tils que neces­si­ten el seu temps de nego­ci­ació i madu­ració, i totes solen tenir aspec­tes par­ti­cu­lars que fan que sem­pre s’hagi de tre­ba­llar a mida del cas con­cret.