El pas­sat 25 d’abril, el Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea va dic­ta­mi­nar que el ter­mini per recla­mar les des­pe­ses hipo­tecàries comença quan la clàusula és decla­rada nul·la per reso­lució judi­cial, sense tenir en compte quan es va sig­nar la hipo­teca.

Aquesta sentència euro­pea dona res­posta a la qüestió pre­ju­di­cial plan­te­jada l’any 2021 pel jut­jat de pri­mera instància número 20 de Bar­ce­lona, en un pro­ce­di­ment con­tra Cai­xa­Bank, SA amb una hipo­teca sig­nada el 2007; el 2019 es va anul·lar la clàusula de des­pe­ses i no va ser fins a l’any 2021 que es va inter­po­sar la demanda de recla­mació de les des­pe­ses hipo­tecàries.

Així, gràcies a aquesta sentència, el Tri­bu­nal Euro­peu ha acla­rit la seva decisió de prin­ci­pis d’any, que va esta­blir que el ter­mini de pres­cripció per recla­mar la res­ti­tució de les des­pe­ses hipo­tecàries s’ini­ci­ava quan el cli­ent conei­xia que la clàusula era abu­siva, sense deter­mi­nar quan era aquell moment.

Arran de la sentència dic­tada pel TJUE a prin­ci­pis d’any, jun­ta­ment amb el cri­teri de pres­cripció de cinc anys, deu a Cata­lu­nya, que apli­cava el Tri­bu­nal Suprem, es va crear una gran incer­tesa i inse­gu­re­tat jurídica entre con­su­mi­dors i enti­tats finan­ce­res amb relació a la pres­cripció de la res­ti­tució de les des­pe­ses hipo­tecàries, afir­mant que el ter­mini per recla­mar aques­tes des­pe­ses fina­lit­zava el pas­sat 22 de gener.

Actu­al­ment tres de les cinc prin­ci­pals enti­tats bancàries de l’Estat espa­nyol estan dene­gant les recla­ma­ci­ons de les des­pe­ses hipo­tecàries de con­su­mi­dors afec­tats, argu­men­tant que el ter­mini per recla­mar va expi­rar el dia 22 de gener del 2024, cinc anys després que el Tri­bu­nal Suprem dic­ta­minés el repar­ti­ment de les des­pe­ses hipo­tecàries entre els bancs i els con­su­mi­dors.

Des del des­patx Lleal Tulsà valo­rem molt posi­ti­va­ment aquesta sentència del Tri­bu­nal Euro­peu, perquè, no només posa fi a la incer­tesa del ter­mini de pres­cripció de l’acció de recla­mació de les des­pe­ses hipo­tecàries cre­ada els últims mesos, sinó que també obli­garà les enti­tats bancàries a accep­tar les recla­ma­ci­ons dels con­su­mi­dors que ara estan dene­gant i evi­tar que els con­su­mi­dors hagin d’anar a la via judi­cial per recla­mar la res­ti­tució de les des­pe­ses abo­na­des per a la for­ma­lit­zació dels seus crèdits hipo­te­ca­ris.

Abans de l’entrada en vigor de la llei de con­trac­tes de crèdit immo­bi­li­ari, la pràctica habi­tual era que els hipo­te­cats assu­mien totes les des­pe­ses que gene­rava la con­trac­tació d’un préstec hipo­te­cari. Per exem­ple, les des­pe­ses de nota­ria, de ges­to­ria, d’ins­cripció al regis­tre de la pro­pi­e­tat, de taxació i de l’impost d’actes jurídics docu­men­tats.

Amb l’entrada en vigor el 16 de juny del 2019 de la llei de con­trac­tes de crèdit immo­bi­li­ari, totes aques­tes des­pe­ses han estat assu­mi­des per les enti­tats de crèdit, i per això, els con­su­mi­dors, com a molt, única­ment es fan càrrec de les des­pe­ses de la taxació del bé immo­ble. La resta de des­pe­ses no poden ser recla­ma­des ja que són assu­mi­des per l’enti­tat bancària.

Per tant, en la pràctica, només els hipo­te­cats ante­ri­ors al juny del 2019 tin­dran des­pe­ses hipo­tecàries a recla­mar.

Cal des­ta­car que la rei­te­rada juris­prudència del Tri­bu­nal Suprem per­met recla­mar la res­ti­tució del 50% de les des­pe­ses nota­ri­als i el 100% de les des­pe­ses de ges­to­ria, de taxació i d’ins­cripció al regis­tre de la pro­pi­e­tat. Jun­ta­ment amb les des­pe­ses hipo­tecàries asse­nya­la­des, els con­su­mi­dors també poden recla­mar la comissió d’ober­tura i l’asse­gu­rança de prima única vin­cu­lada a la hipo­teca, d’acord amb les últi­mes reso­lu­ci­ons dic­ta­des pel Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea.

Per tant, d’acord amb les últi­mes reso­lu­ci­ons de l’alt tri­bu­nal euro­peu, els con­su­mi­dors poden recla­mar la res­ti­tució de les des­pe­ses abo­na­des per a la for­ma­lit­zació de qual­se­vol de les seves hipo­te­ques, perquè el ter­mini no ha fina­lit­zat.