El fac­tor trac­tor és impor­tant perquè és la via perquè la gent jove vul­gui mun­tar una empresa. Volem com­pen­sar tot el nega­ti­visme que s’asso­cia al fet de ser empre­sa­ris, des de l’aspecte fis­cal al de la con­cepció social que exis­teix al vol­tant d’aquesta figura. Ja sabem que tots hem de con­tri­buir a nivell impo­si­tiu, però s’hau­ria de dei­xar de posar pals a les rodes a les empre­ses que comen­cen. La manera d’incen­ti­var la cre­ació d’empre­ses, sobre­tot aque­lles que trans­for­min la soci­e­tat per millo­rar, és ense­nyar exem­ples que han tirat enda­vant des d’aquí, des de Cata­lu­nya, i més perquè en tenim que són refe­rents a escala mun­dial.

No, gens. Aquest eco­sis­tema no deixa de ser un sec­tor petit i el con­tagi a la soci­e­tat és baix, lamen­ta­ble­ment. I ho veiem perquè, de la mateixa manera que fa uns anys la major part del jovent aspi­rava a ser fut­bo­lista, després l’opció de futur majo­ritària era ser fun­ci­o­nari, ara volen ser you­tu­bers i anar a viure a Andorra. Nosal­tres el que pro­pug­nem és tot el con­trari. Apos­tem per la cul­tura de l’esforç, per crear empre­ses, aquí, que esti­guin arre­la­des al ter­ri­tori i amb un impacte en la soci­e­tat. Tot ple­gat neces­sita cui­nar-se a foc lent.

Hauríem de seguir poten­ci­ant les voca­ci­ons pro­fes­si­o­nals, assu­mir que es neces­si­ten molts anys per for­mar-se i asso­lir conei­xe­ments, però un cop acon­se­guit s’ha de faci­li­tar que hi hagi l’entorn per con­ver­tir-se en empre­sa­ris. Sense pro­fessió és com­plex tirar enda­vant una empresa. És impor­tant comp­tar amb espais on poder com­par­tir els pro­ble­mes de l’empre­ne­dor, tant els tècnics com els de gestió, però també els més emo­ci­o­nals. Per exem­ple, el pri­mer aco­mi­a­da­ment d’un empre­sari resulta molt dur també. Ningú es fa empre­sari per haver de fer aco­mi­a­da­ments. Per això des de l’Aijec orga­nit­zem tro­ba­des que ens aju­din a mini­mit­zar els errors. A més, es tracta de poten­ciar tant l’empresa més petita com la més gran, i molts cops es ten­deix a obli­dar-se dels petits, mal­grat que el nos­tre tei­xit empre­sa­rial està for­mat per autònoms i micro­em­pre­ses.

Més que ajuts, el que neces­sita l’empresa petita és sen­tir-se menys per­se­guida per part de les admi­nis­tra­ci­ons i a més sim­pli­fi­car la fis­ca­li­tat: no dic que baixi, dic que s’uni­fi­qui. Ara que estem en període d’elec­ci­ons, s’ha d’enten­dre que hem de garan­tir l’esta­bi­li­tat perquè les empre­ses puguin con­so­li­dar-se. No ser­veix de res crear un munt d’empre­ses si tenen una mor­ta­li­tat d’un, dos o tres anys, perquè no és fins que no pas­sen deu anys de vida que l’empresa es con­so­lida, crea ocu­pació i retorn a la soci­e­tat.

No hi ha tan­tes limi­ta­ci­ons per una qüestió de l’edat, sinó més aviat pel fet d’estar començant l’empresa. És, sens dubte, el que des­perta més recels. Afor­tu­na­da­ment, com­pa­rat amb la resta del món i mal­grat tot, som un país amb un clima favo­ra­ble per empren­dre.

Sí, però la història s’acaba molt ràpid. Està bé tenir un bon històric, però quan comen­ces no et ser­veix de res que trenta anys enrere li hagués anat bé a un altre. De fet, des de l’Aijec ens hem ado­nat que ens ajuda molt apren­dre de l’experiència d’empre­ne­dors que han pas­sat recent­ment per situ­a­ci­ons simi­lars.

És veri­tat que és una frase molt gas­tada, però cre­iem en la cul­tura del tre­ball i de l’esforç com a con­tra­po­sició a la cul­tura de la imme­di­a­tesa. L’antítesi a fer-se gran molt ràpid, a gua­nyar diners molt ràpid: això és bas­tant incom­pa­ti­ble amb l’empresa. Amb el model de les start-ups pot­ser fun­ci­ona dife­rent, però al nos­tre tei­xit empre­sa­rial les coses es fan a poc a poc, dia a dia, i amb molt d’esforç i anys de tre­ball; no hi ha manera de sal­tar-s’ho.

L’edu­cació ha millo­rat els últims anys. Per la nos­tra banda, hi ha socis que fan xer­ra­des en ins­ti­tuts, esco­les, uni­ver­si­tats. Els volem trans­me­tre que no importa si tens molts diners o pocs, però sí que has de bus­car una esta­bi­li­tat per tirar enda­vant un pro­jecte. De fet, més del 60% dels nos­tres asso­ci­ats són la pri­mera gene­ració d’empre­sa­ris de la seva família, no tots tenen un patri­moni al dar­rere.

O comen­cem a fomen­tar que es creïn noves empre­ses que puguin ocu­par aquesta gent, o el tei­xit actual és impos­si­ble que pugui absor­bir el volum de gent jove que no té feina. Cal veure l’auto­o­cu­pació com una sor­tida, que a més genera llocs de feina a mesura que va con­so­li­dant-se.

Volem apren­dre el que es fa bé a fora però també el que es fa mala­ment, per evi­tar-ho. Aquí tenim molt per apren­dre en l’aposta per la recerca i la inno­vació de l’empresa que es fa a la majo­ria dels països euro­peus.