Focus

Circuits en funcionament

Arreu del territori es desenvolupen estratègies d’economia circular

La consciència que tot residu pot ser objecte de valorització apareix en qualsevol sector d’activitat

Tant pimes com grans multinacionals han implementat models de producció alternatius

El sector tèxtil és un dels àmbits que presenten casos de circularitat més disruptius

Arreu de Cata­lu­nya tro­baríem experiències diver­ses en cir­cu­la­ri­tat, en tota mena de sec­tors d’acti­vi­tat, des de l’agri­cul­tura fins a l’auto­moció, que, tot i tenir un caràcter emi­nent­ment demos­tra­tiu, asse­nya­len quin és el sen­der que cal seguir en l’ús dels recur­sos.

A Tar­ra­gona, City­Sens, en col·labo­ració amb la Fun­dació Por­tolà, recull retalls de teles de mobi­li­ari exte­rior, com sofàs, ten­dals i pèrgo­les, per trans­for­mar-los en tes­tos de paret amb reg automàtic.

Una estratègia d’eco­dis­seny de ser­vei l’ofe­reix el pro­jecte ANEW, de l’empresa de Sant Feliu de Llo­bre­gat Ibe­ri­tal, que té coma objec­tiu allar­gar la vida útil de les màqui­nes de cafè amb el recon­di­ci­o­na­ment, la repa­ració i el man­te­ni­ment pre­ven­tiu. Té el suport d’Inèdit, BRITA i l’Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya (ARC). El pro­jecte Black­bolt, que lidera Ber­nat Esco­lano i es desen­vo­lupa a Argen­tona (Maresme), pretén ofe­rir calçat adap­tat a les neces­si­tats de cada usu­ari amb impressió 3D de cautxú pro­ce­dent de pneumàtic reci­clat.

Parc infan­til de suro

A Pala­fru­gell (Baix Empordà), l’Ins­ti­tut Català del Suro ha vol­gut demos­trar que amb resi­dus de taps de suro i aglu­ti­nants pro­vi­nents de resi­dus fores­tals es poden fabri­car esco­cells i parcs infan­tils urbans. Des de Mont­gat s’ha llançat la ini­ci­a­tiva Infi­nite Ath­le­tic, marca de roba espor­tiva que trans­forma les res­tes de l’esport en peces de roba. Per exem­ple, en ten­nis, es recu­pera el cor­datge de raqueta per con­ver­tir-lo en un nou tei­xit, una peça espor­tiva.

A Tar­ra­gona, TDE AIE pro­du­eix etilè de baixa den­si­tat i genera vapor de baixa pressió (3-4 bar) que es capta i es tras­llada a una empresa amb un sis­tema de cano­na­des i vàlvu­les. En aquest sis­tema con­tinu, es trans­fe­rei­xen 30.000 tones de vapor a l’any. Amb vuit sabors, Sor­bos és la pri­mera canyeta comes­ti­ble del mer­cat, i no genera cap residu que no sigui com­pos­ta­ble. És un pro­jecte que ha lide­rat a Mon­tornès del Vallès Enric Juvina.

Re-pot Market és una pro­posta de super­mer­cat en línia de l’eco­no­mia cir­cu­lar on el con­su­mi­dor pot tro­bar tota mena de pro­duc­tes bàsics de con­sum en enva­sos reu­ti­lit­za­bles. És una ini­ci­a­tiva que ha impul­sat a Bar­ce­lona Ale­xan­dre Roset.

Seat s’ha interes­sat per com pot uti­lit­zar Ory­zite, un nou mate­rial deri­vat de la pellofa d’arròs, com a addi­tiu de dife­rents polímers en la fabri­cació de com­po­nents de l’automòbil, per reduir la quan­ti­tat de mate­rial deri­vat del petroli.

L’empresa Pas­qual Arne­lla, de Cas­te­llar del Vallès, espe­ci­a­lit­zada en la pro­ducció de mani­quins, bus­tos i deco­ració comer­cial per a la indústria de la moda, ha optat per la pasta de paper com­posta de paper reci­clat i aigua com a opció ecològica per desen­vo­lu­par tota mena de for­mes.

La Uni­ver­si­tat de Girona i l’ICRA han col·labo­rat en un pro­jecte de rege­ne­ració de mem­bra­nes d’osmosi inversa per ser reu­ti­lit­za­des. La firma Mas­sachs Obres i Pai­satge pro­posa la reu­ti­lit­zació dels resi­dus gene­rats a l’obra, les runes, per incor­po­rar-los com a àrids reci­clats en la fabri­cació de llam­bor­des.

L’Ajun­ta­ment de Vila­franca del Penedès és al dar­rere del pro­jecte VinyesX­Ca­lor, que vol tan­car el cer­cle de la vinya, tot apro­fi­tant la poda que es genera al ter­ri­tori per obte­nir ener­gia tèrmica.

El pro­jecte reWINE, que ha tin­gut al dar­rere Rezero, ja ha demos­trat que és via­ble un sis­tema de reco­llida, neteja i reu­ti­lit­zació d’ampo­lles de vidre en el sec­tor viti­vinícola de Cata­lu­nya.

Fila­tu­res Arnau, de Saba­dell, tira enda­vant un pro­jecte d’eco­dis­seny per fabri­car tei­xit a par­tir de fila­tu­res de resi­dus marins, com xar­xes de pesca o bos­ses i enva­sos de plàstic. Sports&Lands­cape és un pro­jecte que es desen­vo­lupa a Sant Cugat del Vallès, amb el propòsit de reci­clar el 100% de la gespa arti­fi­cial dels camps de fut­bol.

Espi­butt, pro­jecte que encapçala des de Bar­ce­lona Andròmines, es pro­posa la reco­llida de les buri­lles de cigar­reta per tal de trans­for­mar-les en un nou sub­pro­ducte. A Ter­rassa, el LEI­TAT ha desen­vo­lu­pat, en el si del pro­jecte HAIRD, un nou dis­seny per a la nova gene­ració de seients d’avió, alta­ment reci­cla­bles.

INCASA, fabri­cant d’enva­sos per a pro­duc­tes de neteja de Santa Mar­ga­rida i els Mon­jos (Alt Penedès), pro­posa amb el pro­jecte Green Pack subs­ti­tuir els enva­sos tra­di­ci­o­nals fabri­cats amb poli­e­tilè d’alta den­si­tat per d’altres de fabri­cats amb poli­e­tilè extret de la canya de sucre. Noah Eco­li­ving, a Tor­tosa (Baix Ebre), recull els pòsits de cafè de res­tau­rants i hotels per fer-los ser­vir com a nutri­ent que ha de con­tri­buir a pro­duir bolets.

Des d’Apro­tec­nic Group, a Bar­ce­lona, s’ha llançat el pro­jecte The­se­con­nect, en què, amb la com­bi­nació de cober­tes ver­des i estruc­tu­res modu­lars fabri­ca­des amb plàstic reci­clat, es creen espais sos­te­ni­bles per tre­ba­llar o soci­a­lit­zar.

Cir­cu­lar Towel, pro­jecte impul­sat a Arenys de Munt (Maresme) per Arpe, ha acon­se­guit imple­men­tar un sis­tema de pro­ducció i con­sum cir­cu­lar fona­men­tat en el retorn i valo­rit­zació de tova­llo­les fora d’ús, que es rema­nu­fac­tu­ren en baie­tes de micro­fi­bres per al sec­tor de la neteja indus­trial.

L’empresa de Lleida Reco­mo­tor, dedi­cada a la recu­pe­ració de recan­vis de cotxe i moto en bon estat a través d’una xarxa de dei­xa­lle­ries, vol esde­ve­nir el pri­mer macro­ma­gat­zem a Europa de peces de segona mà i allar­gar així el cicle de vida dels vehi­cles.

Residus més complexos

Elix Polymers, de la Canonja (Tarragonès), té un projecte de valorització de les coques de filtració ABS (acrilonitril-butadiè-estireno) generats com a resultat del procés de deshidratació dels fangs. Fins ara aquest residu anava a dipòsit controlat, i el propòsit és que ara pugui ser utilitzat per la indústria de fabricació de materials de construcció, en la substitució de part de l’àrid dels morters.

Selecció Deseuras, de Sant Bartomeu del Grau (Osona), planteja que al residu obtingut a la planta de digestió anaeròbia de purins i fangs de depuradora se li apliqui un procés d’assecatge per augmentar el procés de matèria seca i s’enriqueixi amb nutrients per aconseguir un adob que pugui ser utilitzat, per exemple, en cultius de vinya.

A Cornellà de Llobregat, la multinacional Siemens ha aconseguit valoritzar l’oli hidràulic que s’obté com a residu en la destil·lació de trepant, que es fa ara amb un procés molt més eficient, amb la qual cosa s’aconsegueix un retorn econòmic.

L’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC) té obertes diverses línies de recerca per avaluar els beneficis, econòmics i socials, de la reutilització de bateries de vehicles elèctrics per a segones vides, tant per a micromobilitat elèctrica com per a usos estacionaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.