Empreses

Casa Jové celebra 150 anys amb l’entrada a Tarragona

La històrica companyia de manteniment d’aparells de climatització dona per tancat un procés de creixement a tot Catalunya

A Barcelona el negoci ha reculat per l’envelliment de la població, la sortida de famílies i les dificultats d’accés a l’habitatge

Grans reptes: la falta de mà d’obra, la competència creixent, l’electrificació dels aparells i el canvi climàtic

Casa Jové, amb 150 anys d’història, bona part espe­ci­a­lit­zats en man­te­ni­ment de cal­de­res de cale­facció i aigua calenta, obrirà aquest any dele­gació a Tar­ra­gona per ofe­rir els seus ser­veis a tota la demar­cació. La nova seu cul­mina el procés d’implan­tació a tot Cata­lu­nya ini­ciat el 2017 amb les seus de Puig­cerdà i Vic, amb la sor­tida de Bar­ce­lona i la seva àrea. Actu­al­ment Casa Jové dona ser­vei a cli­ents de les 27 comar­ques més pobla­des, fet que repre­senta arri­bar al 87% de la població.

L’expansió ter­ri­to­rial per cap­tar negoci ha estat la res­posta de la com­pa­nyia a un sec­tor en plena trans­for­mació. D’una banda, la com­petència crei­xent de fabri­cants, com­pa­nyies de sub­mi­nis­tra­ment de gas i pla­ta­for­mes vir­tu­als de ser­veis pro­fes­si­o­nals; d’una altra, la tran­sició energètica i, final­ment, el canvi climàtic. Sense obli­dar el fac­tor demogràfic, que, de fet, va ser el deto­nant de la sor­tida de Bar­ce­lona, la ciu­tat on va néixer i créixer l’empresa (a Sarrià el 1874), i que, segons Ivan Ser­rano, ter­cera gene­ració de la família pro­pietària i direc­tor gene­ral de la firma, és un mer­cat en decadència per a l’acti­vi­tat: “Vam deci­dir anar més enllà de Bar­ce­lona perquè la població de la ciu­tat està enve­llint, l’accés a l’habi­tatge per als joves està molt difícil, mol­tes famílies estan mar­xant fora i el turisme s’està fent l’amo de la ciu­tat”, explica. El negoci prin­ci­pal de Casa Jové són els con­trac­tes de man­te­ni­ment: actu­al­ment en té uns 50.000. Els solen sig­nar famílies de classe mit­jana, que valo­ren el con­fort a la llar i, sobre­tot, pare­lles dels 45 anys en amunt; ara bé, l’enve­lli­ment afecta. “A Bar­ce­lona teníem cada cop més bai­xes per defunció del titu­lar i per canvi de domi­cili”, reco­neix Ser­rano.

Un vèrtex del tri­an­gle

El crei­xe­ment fora de la capi­tal cata­lana s’ha fet de bra­cet amb els prin­ci­pals fabri­cants de cal­de­res, amb els quals tenen acords d’exclu­si­vi­tat per ofe­rir el ser­vei post­venda: és el cas de mar­ques com ara Aris­ton, Wolf, Fer­roli, Chaf­fo­te­aux, Coin­tra o Haier, entre d’altres. Atesa l’entrada de cada cop més actors en el sec­tor de la repa­ració i man­te­ni­ment de les cal­de­res, Casa Jové con­ti­nua apos­tant per res­pec­tar i pro­te­gir els tres actors prin­ci­pals del mer­cat i no envair les com­petències d’altres. El man­te­ni­ment i ser­vei post­venda se situa en un dels tres vèrtexs del tri­an­gle; en l’altre, hi ha el fabri­cant, i, en el dar­rer, l’ins­tal·lador. La sepa­ració de fun­ci­ons entre el que ven l’apa­rell, el que l’ins­tal·la i el que el repara pro­por­ci­ona trans­parència al sec­tor i con­fiança al cli­ent, segons el direc­tor gene­ral de la com­pa­nyia: “Quan acu­dim a una ava­ria, dei­xem un pres­su­post de repa­ració i no un de subs­ti­tució; per tant, no for­cem que l’apa­rell arribi al final de la seva vida útil abans de temps com podrien fer d’altres per gua­nyar més”, explica Ser­rano, que reco­neix que ho tin­drien fàcil per tren­car el tri­an­gle i fer també d’ins­tal·ladors. En aquest sen­tit, el fet que alguns fabri­cants, com­pa­nyies de gas o pla­ta­for­mes pro­fes­si­o­nals esti­guin assu­mint altres fun­ci­ons es veu des de Casa Jové com un error: “No és el nos­tre camí”, remata.

Cal­de­res elèctri­ques i aerotèrmia

L’altre gran front que s’ha obert en el sec­tor és el canvi tec­nològic per la subs­ti­tució d’apa­rells que fun­ci­o­nen amb com­bus­ti­bles fòssils per d’altres d’elèctrics. La Comissió Euro­pea ha mar­cat en el calen­dari el 2040 per posar fi a les cal­de­res de gas per escal­far l’aigua i la llar. D’entrada, això ha sig­ni­fi­cat una fre­nada en la venda de cal­de­res de gas –en el pri­mer tri­mes­tre de l’any s’ha regis­trat una cai­guda del 18%–, però, de retruc, les elèctri­ques també han recu­lat. És un feno­men simi­lar al que afecta els vehi­cles: el preu dels apa­rells elèctrics i la repa­ració és tan ele­vada que els usu­a­ris que poden espe­rar ajor­nen la seva decisió. En el cas de les cal­de­res de gas, l’alter­na­tiva són les elèctri­ques o la bomba de calor amb aerotèrmia, tec­no­lo­gies que, a més de més cares, ocu­pen molt més espai a les cases, con­di­ci­o­nants que plan­te­gen nous rep­tes a les llars.

Recon­versió pro­fes­si­o­nal

Per a Casa Jové aquesta tran­sició implica haver d’abor­dar una recon­versió pro­fes­si­o­nal a través de la for­mació, de manera que els tècnics de la com­pa­nyia també puguin repa­rar apa­rells elèctrics. Però, més que aquest canvi, el que pre­o­cupa la com­pa­nyia bar­ce­lo­nina és la falta de joves que es vul­guin dedi­car a aquest ofici. Tenen acords amb esco­les de for­mació pro­fes­si­o­nal per esti­mu­lar l’interès de les noves gene­ra­ci­ons, però Ser­rano lamenta que la soci­e­tat va tard i que tenen mol­tes difi­cul­tats per incor­po­rar tre­ba­lla­dors i que els que ja tenen no mar­xin. La plan­ti­lla de Casa Jové és de 109 per­so­nes, catorze de les quals són fora de Bar­ce­lona.

El canvi climàtic, i el fet que hi hagi hiverns en què no cal enge­gar la cale­facció en algu­nes parts del país, és un fac­tor afe­git que també impacta en el sec­tor.

Casa Jové
Treballa amb l’internet de les coses; hi ha una unitat professional que monitora les calderes sensoritzades –actualment en són 353–, fa un control remot, i, en cas d’avaria, es pot fer una avaluació i, a vegades, una reparació a distància. En cas contrari, s’hi envia tècnic que sap quin és el problema i quina peça cal substituir.
7,5
milions d’euros de facturació
109
treballadors
1847
any de fundació

El fundador va passar el negoci als empleats

Casa Jové ocupa una masia del 1874 al carrer Major de Sarrià. La va comprar Francesc Jové i hi va posar una lampisteria. Ben aviat va assumir tasques de més envergadura com ara fer la canalització de les aigües procedents de Collserola que travessaven la vila, aleshores independent, de Sarrià. També fa les primeres instal·lacions de gas per a la il·luminació dels carrers. Jové traspassa el negoci als seus treballadors: Martí Serrano, oficial, i Josep Segura, aprenent. Els propietaris actuals són els seus descendents. Als anys setanta del segle XX el negoci es decanta pel servei tècnic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.