Gran angular

Mons Badia,

presidenta del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB)

“El respecte pel medi ambient fomenta el creixement econòmic”

“El vector ambiental és ara prioritari, i els ambientòlegs són els que poden donar resposta a les necessitats en clau tècnica i estratègica”

“Els ambientòlegs no han de ser només activistes. Han de ser a tot arreu, també als llocs on es prenen les decisions”

El perfil
Mons Badia (Vila-seca, Tarragonès, 1991) és llicenciada en ciències ambientals per la UAB i en belles arts, també per la UAB. És experta en ecoinnovació, desenvolupament urbà sostenible i resilient i solucions urbanes creatives. És consultora sènior de l’empresa Anteverti des del 2018. També és especialista sènior de l’equip de l’Smart City Expo World Congress i coordinadora de continguts de Tomorrow City. Ha treballat en el Pacte Mundial de les Nacions Unides, a la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia i a la Universitat de Barcelona, així com a la consultora Inèdit, estudi d’ecoinnovació.
Caldria recuperar el Departament de Medi Ambient i, fins i tot, crear una vicepresidència
La pro­fessió d’ambi­entòleg està vivint un bon moment.
Al Col·legi d’Ambi­entòlegs tenim una borsa de tre­ball i és un dels ser­veis que tenen més demanda, no només entre per­so­nes que s’aca­ben de gra­duar i pot­ser bus­quen la pri­mera feina, sinó també entre per­fils més expe­ri­men­tats. Hi ha un estudi recent fet a Linke­din en què s’estima que hi ha apro­xi­ma­da­ment el doble d’ofer­tes de feina en el sec­tor ambi­en­tal que per­so­nes que poden omplir-les. Això s’explica, d’una banda, per la res­posta política a com­ba­tre el canvi climàtic i, de l’altra, perquè un dels pilars de futur de la UE és la tran­sició verda.
En quins nous camps està entrant l’ambi­entòleg?
Ens agrada des del Coamb obrir camí, tro­bar noves vetes de mer­cat per als lli­cen­ci­ats. Ara mateix, per exem­ple, hi ha l’àmbit de cer­ti­fi­ca­ci­ons sos­te­ni­bles en la indústria cine­ma­togràfica, perquè els rodat­ges siguin més sos­te­ni­bles. En el món finan­cer, veure com podem fer que les inver­si­ons o la gestió d’aques­tes inver­si­ons tin­guin real­ment una traçabi­li­tat real per obser­var que no tin­guin impacte ambi­en­tal o que fomen­tin un futur més res­pectuós amb els eco­sis­te­mes.
Gua­nyeu capa­ci­tat d’influència a l’hora de dis­se­nyar polítiques?
Ens estem posant en un pri­mer pla com­par­tit. Ens agrada col·labo­rar amb totes les altres pro­fes­si­ons, com eco­no­mis­tes, advo­cats o qual­se­vol tipus de tècnic, perquè és impres­cin­di­ble, però sí que el vec­tor ambi­en­tal és pri­o­ri­tari en l’àmbit català, espa­nyol i d’Europa. I, per tant, som nosal­tres els que podem donar res­posta a les neces­si­tats en clau tècnica i estratègica, de com fer pos­si­ble un futur en har­mo­nia amb el medi ambi­ent. La sos­te­ni­bi­li­tat engloba qual­se­vol política i qual­se­vol àmbit.
Però no acaba xocant amb l’anàlisi cost-bene­fici?
Podem enten­dre els que defen­sen un model de crei­xe­ment con­ven­ci­o­nal, però està demos­trat que, en ter­mes de les fei­nes que crea i el desen­vo­lu­pa­ment econòmic que genera, el fet de menar per la via de menys impacte ambi­en­tal és encara més ren­di­ble i retri­bu­eix més econòmica­ment a la llarga.
Hi ha el pro­blema del ‘gre­enwas­hing’.
Des de la pro­fessió inten­tem ser tan con­tun­dents com podem con­tra algu­nes empre­ses que inten­ten demos­trar que estan fent acci­ons envers el clima però que en rea­li­tat són més aviat estratègies enga­nyo­ses. En el cas d’empre­ses que fan les seves pròpies cer­ti­fi­ca­ci­ons ambi­en­tals, fem una crida a la nos­tra pròpia pro­fessió per ser analítics i cal­cu­la­dors i no accep­tar mesu­res que no siguin pos­si­bles.
Hem de mirar cap al decrei­xe­ment?
Hom inter­preta el decrei­xe­ment com tirar enrere i aca­bar en una cova men­jant carn d’una cabra caçada al mig del bosc. Però el decrei­xe­ment és obte­nir més eficiència energètica. Pel que fa a l’aigua, per exem­ple, no té sen­tit que esti­guem llançant al lavabo aigua que és neta, que és pota­ble. El decrei­xe­ment s’entén des d’una pers­pec­tiva d’estal­viar recur­sos sense per­dre el benes­tar.
Hem pas­sat del nega­ci­o­nisme res­pecte al canvi climàtic al “retar­disme” en l’apli­cació de polítiques ambi­en­tals.
Algú em pre­gun­tava fa poc si pen­sava que els ambi­entòlegs hem de ser acti­vis­tes, i li vaig dir que no, que hem de ser a tot arreu, i si podem ser en espais que pot­ser et pen­sa­ries que són una mica con­tra­po­sats en la nos­tra missió, encara millor, per pres­si­o­nar més i poder pren­dre deci­si­ons. Poso l’exem­ple d’Enric Coll, ambi­entòleg de l’Ajun­ta­ment de Tiana, que va ser el pri­mer a imple­men­tar la reco­llida de resi­dus porta a porta.
En el cas de les reno­va­bles a Cata­lu­nya, hi ha la pugna entre el model dis­tribuït i el de grans parcs.
Nosal­tres tenim molt clar que s’ha de pen­sar i s’ha de pla­ni­fi­car bé com es fa la tran­sició cap a les reno­va­bles. Ens hem d’afa­nyar, però és cert que les ini­ci­a­ti­ves de comu­ni­tats energètiques, que impli­quen un barri o un polígon que poden col·labo­rar per gene­rar la seva pròpia ener­gia, són pri­o­ritàries res­pecte als macro­pro­jec­tes. Cal arri­bar a estratègies con­sen­su­a­des al ter­ri­tori.
Entra­rem en un temps d’invo­lució si el Hard Rock, el Quart Cin­turó i l’ampli­ació de l’aero­port tiren enda­vant?
És clar que aquests macro­pro­jec­tes tenen llums i ombres. Si no ha avançat el Hard Rock en tants anys és pels dub­tes que plan­teja, en clau econòmica i ambi­en­tal. En el cas de l’aero­port del Prat, ja hi ha altres aero­ports al país en què es podria inten­si­fi­car el trànsit.
Sequera. Farem més des­sa­la­do­res, però no hauríem de par­lar més de can­viar el model de con­sum de l’aigua?
La res­posta ràpida al pro­blema és la infra­es­truc­tura, i nosal­tres con­vi­dem a una reflexió més acu­rada sobre el con­sum. Hi ha muni­ci­pis on el rebut de l’aigua és genèric, i tot­hom paga el mateix, con­su­meixi el que con­su­meixi, i això no poten­cia l’estalvi. És essen­cial, per exem­ple, la reu­ti­lit­zació de les aigües gri­ses per a certs usos.
Fa la sen­sació que, si no és a còpia de regla­ments que venen de la UE, no es fan coses.
Sí, cal­dria més ini­ci­a­tiva pròpia des de Cata­lu­nya; Europa ha de ser el mínim. Cal­dria recu­pe­rar el Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent, amb el qual hi va haver lide­ratge en l’àmbit ambi­en­tal, i després hem que­dat en un segon pla. Cal una con­se­lle­ria específica perquè no es dilu­ei­xin les polítiques ambi­en­tals. També tin­dria tot el sen­tit crear una vice­pre­sidència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.