Empreses

Canmartex potencia l’R+D en les noves teixidores

La fabricant de teixidores introdueix amb Eurecat la IA, l’internet de les coses i la fotònica per modernitzar el sector

La seva ‘spin-off’ Aracne, creada fa un any, s’encarrega de la recerca sobre noves eines tecnològiques

La companyia exporta entre el 70% i el 75% de la seva producció als mercats globals

El fabri­cant de tei­xi­do­res cir­cu­lars Can­mar­tex apro­fun­deix en la seva aposta per la incor­po­ració d’última tec­no­lo­gia, IA i fotònica a través de la seva spin-off Aracne, i si fa poc pre­sen­tava els seus sis­te­mes pre­dic­tius i de con­trol de qua­li­tat en el procés de fabri­cació de gènere de punt, ara vol apli­car una solució fotònica que con­trola que la talla de les peces de ves­tir s’ajusti al que marca l’eti­queta.

“Si vas a com­prar-te una samar­reta, pot pas­sar que la talla de l’eti­queta no es cor­res­pon­gui amb les dimen­si­ons reals de la peça, que pot haver que­dat més ampla, més curta, més llarga o més estreta”, explica Enric Martí, CEO de Can­mar­tex. I si fins ara es feien con­trols manu­als i ale­a­to­ris per con­tro­lar aquesta ano­ma­lia, amb un sis­tema basat en la fotònica, com­bi­nada amb algo­rit­mes d’IA, volen “fer un con­trol auto­ma­tit­zat que mini­mitzi la pos­si­bi­li­tat que aques­tes peces arri­bin a la botiga”. D’aquesta recerca, se n’encar­rega Aracne, l’spin-off de Can­mar­tex que tre­ba­lla en col·labo­ració amb el cen­tre tec­nològic Eure­cat.

“Aquesta aposta per fer molt més efi­ci­ent el procés de fabri­cació de gènere de punt sor­geix de les refle­xi­ons d’un empre­sari tèxtil cli­ent nos­tre de Mataró, que ens comen­tava la seva pre­o­cu­pació pel mal­ba­ra­ta­ment de tei­xit, amb la impos­si­bi­li­tat de fer una revisió acu­rada de les deficiències que hi pugui haver en el tei­xit, cau­sa­des pel tren­ca­ment o el des­gast dels com­po­nents de la tei­xi­dora cir­cu­lar.” Com indica Martí, “si tens sort, en un con­trol ale­a­tori, pots detec­tar el tei­xit danyat, però si no és així, i passa a les fases de ren­tat, tenyit i tall, apa­rei­xe­ran defec­tes com forats i rat­lles i la peça s’haurà de llençar, amb el mal­ba­ra­ta­ment de matèries pri­me­res, aigua, ener­gia, temps i diners que això com­porta”.

Anti­ci­par

El sis­tema d’Aracne d’anti­ci­pació de defec­tes en el tei­xit, en què es com­bi­nen sis­te­mes fotònics, l’inter­net de les coses i algo­rit­mes d’IA, “pot detec­tar fins a un 60% de defec­tes abans que comenci la pro­ducció, men­tre que el 40% res­tant es pot resol­dre de manera reac­tiva, atu­rant la màquina quan se supera la quan­ti­tat de defec­tes adme­sos”.

La intenció de Can­mar­tex, que ja dis­posa de cinc patents, és donar un caràcter uni­ver­sal als nous pro­ce­di­ments tec­nològics dis­rup­tius que es vagin gene­rant: “Aracne es dedica a ofe­rir apli­ca­ci­ons tec­nològiques pre­dic­ti­ves o reac­ti­ves, no a cons­truir tei­xi­do­res cir­cu­lars. Així que aques­tes solu­ci­ons s’obri­ran als com­pe­ti­dors.”

D’altra banda, pouant en l’ambició d’acon­se­guir un sec­tor més sos­te­ni­ble –la tèxtil és ara la ter­cera indústria que més CO2 emet–, Can­mar­tex col·labora amb Eure­cat en la cre­ació d’una nova gene­ració de tei­xi­do­res cir­cu­lars, eco­dis­se­nya­des per reduir-ne la pet­jada de car­boni, el pro­jecte Eco-tex. En con­cret, “es durà a terme un procés d’inno­vació en nous mate­ri­als i estruc­tu­res, per redis­se­nyar les màqui­nes tèxtils amb l’objec­tiu d’incre­men­tar-ne la sos­te­ni­bi­li­tat i reduir-ne l’impacte ambi­en­tal tant en el procés de fabri­cació com al final de la seva vida útil, per al qual també s’inten­tarà dis­mi­nuir-ne el pes i tre­ba­llar amb fabri­cants i proveïdors locals”, asse­nyala el pro­ject mana­ger de la Uni­tat d’Inno­vació en Pro­ducte i Simu­lació mul­tifísica d’Eure­cat, Fran­cisco José Fernández. En el nou dis­seny, es digi­ta­lit­za­ran i auto­ma­tit­za­ran pro­ces­sos com la col·locació automàtica de les agu­lles de les màqui­nes per incre­men­tar-ne la pro­duc­ti­vi­tat, alhora que s’opti­mitza l’ergo­no­mia i s’ajus­ten les tri­co­to­ses, una tasca que nor­mal­ment reque­reix mol­tes hores i con­cen­tració, pel gran nom­bre d’agu­lles que hi ha.

Can­mar­tex, que fabrica entre 80 i 100 tei­xi­do­res a l’any, dis­posa d’una car­tera de 1.200 cli­ents i exporta entre el 70% i el 75% dels tres mili­ons anu­als que fac­tura, una xifra que, segons les pre­vi­si­ons, es podria doblar l’any vinent. A banda del mer­cat de la UE, on des­ta­quen Por­tu­gal i França, Can­mar­tex també té presència a Mèxic, el Perú, Colòmbia, l’Argen­tina, els EUA, el Mar­roc, Egipte, Tur­quia, Ban­gla­desh i l’Índia. Com­pe­teix amb grans grups mun­di­als com l’ale­ma­nya Mayer & Cia i la japo­nesa Monarch Fuku­hara. “El com­promís deci­dit per la reno­vació tec­nològica de l’empresa ve donat per la neces­si­tat d’adap­tar-nos a un nou entorn, en què la indústria xinesa ha anat escurçant la distància tec­nològica res­pecte de nosal­tres, però man­te­nint l’avan­tatge com­pa­ra­tiu pel que fa als cos­tos labo­rals.” I con­ti­nua: “L’única res­posta pos­si­ble és inno­var en pro­jec­tes col·labo­ra­tius amb enti­tats com el cen­tre tec­nològic Eure­cat, amb els quals vam con­nec­tar molt bé des del prin­cipi.” Per a Enric Martí, enge­gar una ini­ci­a­tiva com aquesta era neces­sari per a un sec­tor com el tèxtil, que “real­ment estava orfe de tec­no­lo­gia punta; la IA ja és molt pre­sent en diver­sos sec­tors indus­tri­als, però no aquí”.

Canmartex
Fundada per antics directius de Jumberca, la nova empresa basa el seu creixement futur en la tecnologia d’última generació.
3
milions d’euros de facturació
15
treballadors
2022
any de fundació

Després de Jumberca

Canmartex emergeix amb el llegat de Jumberca, un dels clàssics entre els fabricants de maquinària tèxtil a Catalunya. Va ser fundada el 1948 per la família Dalmau. La companyia, que va arribar a donar feina a 600 persones, va viure els seus millors moments als anys vuitanta, a les darreries dels quals va sortir a borsa. Eren temps en què podia assistir a la fira de referència del sector, ITMA, i exhibir quinze màquines teixidores circulars. La firma era capaç d’exportar 8.000 milions de pessetes (48,08 milions d’euros). Als anys noranta va venir el daltabaix, amb una de les crisis cícliques del tèxtil, i del 1993 al 1997 el volum de negoci va passar dels 66,1 milions d’euros d’avui als 27,5 milions. Jumberca va tancar de manera definitiva l’any 2002, amb un passiu de 56,16 milions d’euros i un actiu de 34,19 milions. Va ser comprada per la família Gutiérrez el 2003, i va tornar a obrir amb una plantilla de 202 treballadors i amb el nom de Gumatex. La societat va ser liquidada el 2010, i la marca se la va quedar Jumberca Recambios, també extingida, dedicada als recanvis i a la segona mà. Canmartex va arribar a acords per explotar la marca el 2019, però no és de la seva propietat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.