Opinió

Els diners sí són importants

“Si be els diners no són l’objectiu d’una empresa, sí que són un test de la seva validesa"

Deia l’expert en direcció empre­sa­rial, Peter Drucker, que si be els diners no són l’objec­tiu d’una empresa, sí que són un test de la seva vali­desa. Anys més tard, l’actor i direc­tor Woody Allen va dir en una de les seves pel·lícules que “els diners no com­pren la feli­ci­tat, però pro­du­ei­xen una sen­sació tan sem­blant que cal­dria un espe­ci­a­lista en la matèria per com­pro­var-ne la diferència.”

Això ens du a una con­clusió que sovint s’oblida en debats que pre­te­nen cen­trar-ho tot en aspec­tes més atrac­tius i suaus a l’opinió pública empre­sa­rial, com els valors, l’equip o el lle­gat. I és que els diners són impor­tants, tant a l’empresa com a la vida.

És sim­ple. Una empresa ha de fer diners, moure’ls i pro­te­gir-los, de manera que pugui seguir afe­gint valor als seus socis, família, equip, cli­ents i soci­e­tat. De la mateixa manera que sense música no hi ha cançó, sense diners no hi ha negoci, ni valors, ni equip ni lle­gat.

Quan cer­tes ONGs con­tac­ten amb mi per a que hi col·labori, i fan ser­vir com a argu­ment de venda el fet que cada euro que aporti anirà ínte­gra­ment a les per­so­nes a qui vull aju­dar, m’espanto. Qui manté l’estruc­tura necessària per a que l’ajut sigui eficaç? Com garan­tei­xen la con­tinuïtat del pro­jecte en moments com­pli­cats si no estal­vien? Com afron­ta­ran nous pro­jec­tes soli­da­ris i faran créixer l’enti­tat per a mul­ti­pli­car-ne l’efecte si només depe­nen del volun­ta­risme dels par­ti­ci­pants? Diu la con­sul­tora Kris Put­nam-Walkerly, al seu magnífic lli­bre “Delu­si­o­nal altruism: why phi­lanth­ro­pists fail to achi­eve change and what they can do to trans­form giving”, que les enti­tats sense ànim de lucre, de fet, han de tenir lucre, si volen com­plir la seva funció social.

La pre­gunta, doncs, no és si els diners són o no impor­tants, sinó per què ho són. I, sota el meu punt de vista, hi ha qua­tre motius bàsics per a fer diners, i un de pri­mari que els engloba a tots:

Sobre­viure.

Una empresa pot voler fer diners perquè la seva via­bi­li­tat està en dubte, a causa de les pèrdues que genera i/o del deute que acu­mula. Fer diners, doncs, és una qüestió de vida o mort per al pro­jecte, i per a les famílies que en viuen.

Créixer. El segon motiu pel que una empresa vol fer més diners és créixer. Això ho veiem en start-ups bus­cant inver­sors o en empre­ses ja esta­bler­tes que finan­cen maquinària o màrque­ting, per posar dos exem­ples.

Estal­viar. L’estalvi és vist, massa sovint, com quel­com nega­tiu, però és un hàbit finan­cer sà i desit­ja­ble per a cons­truir els fona­ments de la vida que vols viure. I, en una empresa, l’estalvi per­met afron­tar moments con­vul­sos amb més garan­ties.

Reti­rar-te.

Reti­rar-se, per a un empre­sari, no és tan sen­zill com tan­car la per­si­ana i espe­rar que l’admi­nis­tració pública et pagui una pensió; a no ser que t’agradi el risc que com­porta no saber si cobraràs ni quant cobraràs. Per això, gua­nyar diners pen­sant en la reti­rada és un motiu cab­dal a les empre­ses.

Quins són els teus motius? En quina mesura? N’hi ha algun que des­ta­qui? Quin és el pri­mari? I el secun­dari?

Conei­xent els teus motius per a fer diners tindràs resolta una pri­mera part de l’equació, però no és prou, i et caldrà enten­dre quin és l’objec­tiu final que per­se­guei­xen tots qua­tre motius, i que no és altre que la riquesa.

I la riquesa, mal­grat et sem­bli un con­tra-sen­tit, no es mesura en diners sinó en temps. L’autèntica riquesa és el temps lliure, però els diners són el com­bus­ti­ble que l’ali­menta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.