Del 19 de gener al 24 de març es va cele­brar a Pala­fru­gell la tra­di­ci­o­nal Garoi­nada, una cam­pa­nya gas­tronòmica pio­nera que va començar el 1992 i que és un refe­rent clar. La cam­pa­nya se cele­bra en ple hivern durant les min­ves de gener i fins al mes de març, quan el mar està tran­quil i la garoina està en el seu millor moment. Aquí, segu­ra­ment per la mateixa idi­o­sincràsia del pro­ducte, així com per les limi­ta­ci­ons extrac­ti­ves – és maris­que­ria–, queda com l’exem­ple d’una cam­pa­nya clara­ment gas­tronòmica. Si bé, i és relle­vant, també ha anat asso­ci­ada a una regu­lació. Per això, des del 2020, la cap­tura es regula pel pla de gestió per la maris­que­ria pro­fes­si­o­nal de la garoina al lito­ral català.

La garoina, garota de roca, eriçó o urís (Para­cen­tro­tus livi­dus) fa un diàmetre màxim de set centímetres i espi­nes de fins a tres. És un ani­mal que també té un gran interès comer­cial. Els òrgans repro­duc­tors, d’un groc intens, són d’excel·lent qua­li­tat culinària i es con­su­mei­xen des del segle VI aC. Es cap­tura a mà o amb l’arros­se­ga­ment. La talla mínima legal és de cinc centímetres. Pre­senta el cos globós, gai­rebé esfèric, envol­tat d’espi­nes robus­tes i pun­xe­gu­des de color vio­laci, verd oliva, ver­mellós o marró. La seva closca és verda i viu sobre roques o pedres reco­ber­tes d’algues, pra­de­ries de posidònies o sorra, entre una pro­fun­di­tat que volta entre els 0 i els 80 metres de fondària, però sobre­tot fins als vint. Fuig de la llum i es reco­breix el dors amb pedre­tes, algues o con­qui­lles. Els sexes els té sepa­rats. S’ali­menta d’algues i de posidònia oceànica, sobre­tot de nit. Es troba a la part nord de la Medi­terrània i a l’Atlàntic, d’Irlanda a les illes Canàries.