Focus

Un “govern semàfor” en la cruïlla més perillosa

La crisi de credibilitat del tripartit de socialdemòcrates, liberals i verds actua d’amplificador dels dubtes econòmics

L’ombra d’Angela Merkel –quan encara no fa tres anys de la seva sor­tida de l’escena política– és allar­gada. El seu lide­ratge durant setze anys a Ale­ma­nya i Europa –amb llums i ombres– con­trasta amb l’erràtica gestió del seu suc­ces­sor, Olaf Scholz (SPD), i del seu minis­tre d’Eco­no­mia, Robert Habeck, del par­tit verd, que molts dirien que for­men part del pro­blema i no de la solució de la crisi de con­fiança que viu el país.

La “coa­lició semàfor” de l’SPD, l’FDP i Els Verds, enxar­xada en debats inter­mi­na­bles sobre les polítiques de des­pesa, va encai­xar un revés impor­tant quan el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va tom­bar els comp­tes públics del 2023. Això va mar­car la nego­ci­ació dels pres­su­pos­tos del 2024, pen­dents d’apro­vació. Amb pro­fun­des diferències entre els socis del govern fede­ral tri­par­tit, final­ment tira­ran enda­vant amb una reta­llada impor­tant en les par­ti­des soci­als per com­plir amb els com­pro­mi­sos con­trets en el si de l’OTAN d’asso­lir el 2% del PIB en defensa.

Amb un deute públic del 64% del PIB (el de l’Estat espa­nyol se situa per sobre del 107%), tot faria pen­sar que el govern fede­ral té marge per finançar els rep­tes econòmics deri­vats de la tran­sició energètica i digi­tal, però no és així. La llei fona­men­tal, la Cons­ti­tució ale­ma­nya, recull des del 2009 un meca­nisme ano­me­nat Schul­den­bremse, o “fre a l’endeu­ta­ment”, que obliga l’exe­cu­tiu a man­te­nir una estricta dis­ci­plina fis­cal. Aquesta mesura es pot sus­pen­dre en situ­a­ci­ons excep­ci­o­nals com ho va ser la pandèmia o les inun­da­ci­ons de la vall de l’Ahr del 2021.

Rebuig pres­su­pos­tari

Ara bé, el TC és l’ens que vigila que no hi hagi abu­sos i a finals de l’any pas­sat va rebut­jar la decisió del govern de Scholz de reas­sig­nar uns 60.000 mili­ons d’euros d’endeu­ta­ment, que es van apro­var per fer front a la pandèmia i que no es van gas­tar, a un fons per al clima. La reso­lució del TC va ori­gi­nar un gran pro­blema al govern perquè havia de treure recur­sos per finançar la necessària trans­for­mació energètica del país d’altres par­ti­des, i a la pràctica va obli­gar a revi­sar els pres­su­pos­tos del 2023 i el pro­jecte del 2024 que ja havia estat nego­ciat.

En aquest con­text polític i amb l’eco­no­mia estan­cada, els par­ti­da­ris de revi­sar la Schul­den­bremse són cada cop més. Entre els quals, molts eco­no­mis­tes que pen­sen que està impe­dint fer les inver­si­ons que l’eco­no­mia neces­sita.

En aquest sen­tit, Mar­cel Fratzsc­her ha escrit: “El com­plex sis­tema fede­ral d’Ale­ma­nya, cone­gut pels seus sòlids con­trols i equi­li­bris, va ser dis­se­nyat per fona­men­tar els seus prin­ci­pis democràtics i impe­dir un retorn a l’auto­ri­ta­risme. Com a tal, pri­o­ritza l’esta­bi­li­tat per sobre de la velo­ci­tat i la fle­xi­bi­li­tat. Aquesta pre­ferència ara està pas­sant fac­tura a l’eco­no­mia, ja que Ale­ma­nya neces­sita urgent­ment imple­men­tar impor­tants refor­mes regu­latòries, fis­cals, indus­tri­als i comer­ci­als.”

Enmig de tot aquest atzu­cac, el govern d’Olaf Scholz, lluny de par­lar amb una única veu, s’ha con­ver­tit en un galli­ner. Obli­gat a impo­sar aus­te­ri­tat en els diver­sos minis­te­ris, el titu­lar de Finan­ces, Chris­tian Lind­ner (FDP), ha rebut quei­xes i incom­pli­ments per part de la resta de car­te­res, que es resis­tei­xen a fer reta­lla­des. Els Verds, que con­tro­len el macro­mi­nis­teri d’Eco­no­mia i Medi Ambi­ent, amb el con­tro­ver­tit Robert Habeck, han dema­nat més recur­sos; també ho ha fet el minis­tre de Defensa, Boris Pis­to­rius (SPD), par­ti­dari de rein­tro­duir el ser­vei mili­tar, que no en té prou a ser el minis­teri que ha estat pri­o­rit­zat en inversió.

Alternativa per a Alemanya puja
Els sondejos de les eleccions europees pronostiquen un ascens d’AfD, partit d’extrema dreta, euroescèptic, amb un discurs antiimmigració i econòmic populista, impulsat pel vot dels joves. Des de la seva creació, l’any 2013, ha anat ocupant un espai polític cada cop més important, malgrat que s’ha intentat combatre prohibint-lo i deixant-lo sense finançament.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.