Política

Eleccions europees

Europa vira cap a la dreta sacsejada per l’onada ultra

La gran coalició de populars, socialdemòcrates i liberals manté l’hegemonia en una cambra cada vegada més fragmentada

L’extrema dreta s’imposa a França, Itàlia i Àustria i aconsegueix una històrica segona posició a Alemanya

Le Pen arrasa a França i obliga Macron a avançar les legislatives
Meloni s’imposa a Itàlia i es fa més forta de cara a possibles pactes
L’extrema dreta obté una segona posició històrica a Alemanya

L’onada reac­cionària avança a Europa, però les for­ces euro­peis­tes acon­se­guei­xen man­te­nir la majo­ria al Par­la­ment Euro­peu. Les elec­ci­ons per ele­gir els 720 euro­di­pu­tats han dei­xat una cam­bra més con­ser­va­dora i amb més repre­sen­tants d’extrema dreta. Segons indi­quen els resul­tats pro­vi­si­o­nals, el Par­tit Popu­lar Euro­peu (PPE) s’ha impo­sat amb el 25% dels vots i 189 euro­di­pu­tats, 13 més que en la pas­sada legis­la­tura. Els seguei­xen els soci­al­demòcra­tes amb el 18% dels suports i 135 repre­sen­tants, qua­tre menys.

Els comi­cis n’han por­tat una de freda i una de calenta per als libe­rals: són el grup que més repre­sen­tants perd, una vin­tena, però acon­se­guei­xen man­te­nir la ter­cera posició davant l’avenç ultra, amb 80 repre­sen­tants. Mal­grat el fort ascens, els grups d’extrema dreta es que­den com a quarta i cin­quena força al Par­la­ment Euro­peu. La quarta posició l’ocu­pen els Con­ser­va­dors i Refor­mis­tes Euro­peus amb 72 euro­di­pu­tats –tres més– i el grup que més creix és Iden­ti­tat i Democràcia, amb 58 repre­sen­tants –nou més.

L’avenç de la ultra­dreta s’explica pels bons resul­tats de les for­ces d’aquesta ide­o­lo­gia als països amb més població de la UE, que són els que més euro­di­pu­tats ele­gei­xen. A Ale­ma­nya, el país amb més euro­di­pu­tats, Alter­na­tiva per Ale­ma­nya ha acon­se­guit una històrica segona posició, només superada pels con­ser­va­dors de la CDU. A França –segon país amb més euro­di­pu­tats–, el Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal, la for­mació de Marine Le Pen, ha doblat, amb més del 30% dels vots, els resul­tats de la llista del pre­si­dent, Emma­nuel Macron, que s’ha vist forçat a avançar les legis­la­ti­ves.

L’extrema dreta també ha sumat una victòria impor­tant a Itàlia, al ter­cer país que més euro­di­pu­tats escull. Segons apun­ten els pri­mers resul­tats, els Ger­mans d’Itàlia, la for­mació de la pri­mera minis­tra ita­li­ana, Gior­gia Meloni, ha arra­sat amb entre un 26% i un 30% dels vots, segons els son­de­jos. Itàlia es manté, així, com a país clau de l’extrema dreta a la UE i Meloni surt reforçada de cara a pos­si­bles pac­tes.

A banda dels libe­rals, l’altra gran dava­llada l’han patit els Verds. L’onada eco­lo­gista dels dar­rers anys va alçar els Verds fins a ser la quarta força al Par­la­ment Euro­peu i ara els pri­mers resul­tats apun­ten que han per­dut 18 repre­sen­tants. Els eco­lo­gis­tes es que­den amb 53 euro­di­pu­tats i l’Esquerra se situa com el grup més petit a la cam­bra, amb 36 euro­di­pu­tats, un menys res­pecte a l’ante­rior legis­la­tura.

Els resul­tats pro­vi­si­o­nals con­fir­men que la gran coa­lició de popu­lars, soci­al­demòcra­tes i libe­rals manté l’hege­mo­nia amb 401 euro­di­pu­tats en una cam­bra en què la majo­ria se situa en 361 repre­sen­tants. Ara bé, el Par­la­ment Euro­peu cada cop està més frag­men­tat, amb un incre­ment dels grups con­ser­va­dors, que, elecció rere elecció, es van apro­pant a la majo­ria. Això pot tren­car un dels prin­ci­pals con­sen­sos històrics a Brus­sel·les, que és el que apunta que la política comu­nitària s’ha de ges­ti­o­nar a través d’una gran coa­lició de popu­lars i soci­al­demòcra­tes.

Els resul­tats dels comi­cis apun­ten que, de moment, no hi ha una alter­na­tiva a la gran coa­lició, que s’ha aguan­tat aquesta legis­la­tura amb el suport de libe­rals i eco­lo­gis­tes. Ara bé, el con­sens d’excloure l’extrema dreta de qual­se­vol pacte està cada cop més en entre­dit, prin­ci­pal­ment al Par­tit Popu­lar Euro­peu.

El seu por­ta­veu, Man­fred Weber, ha estat el prin­ci­pal impul­sor en els dar­rers temps d’una pos­si­ble aliança alter­na­tiva, amb la cerca d’unir for­ces amb els par­tits d’extrema dreta en deter­mi­na­des qüesti­ons, per exem­ple per fre­nar les polítiques ver­des. En la cam­pa­nya, la mateixa pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, can­di­data de la família popu­lar a la ree­lecció, ha estat la dar­rera a picar l’ullet a l’extrema dreta a la recerca de suports per con­ti­nuar al cap­da­vant de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari.

Ara per ara, els par­tits d’extrema dreta es man­te­nen divi­dits en dos grups al Par­la­ment Euro­peu. Ara bé, això podria can­viar. Amb la intenció de tra­duir l’aug­ment de vots en més pes a la cam­bra, Le Pen ha pro­po­sat a Meloni unir-se en un sol grup. La decisió està en les mans de la pri­mera minis­tra ita­li­ana, que haurà d’ele­gir si manté la tasca de ten­dir a la mode­ració a Brus­sel·les o sumar-se a altres for­ces ultra.

Von der Leyen fa càlculs

Les elec­ci­ons per ele­gir la nova com­po­sició de la cam­bra euro­pea han estat el tret de sor­tida per a la recon­fi­gu­ració dels nous lide­rat­ges de les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries. Mal­grat que seran ara els caps d’estat i de govern de la UE els qui negociïn i apun­ta­lin qui ocu­parà la pròxima legis­la­tura els alts càrrecs –prin­ci­pal­ment la pre­sidència de la Comissió Euro­pea, del Con­sell Euro­peu i el cap de la diplomàcia euro­pea–, el Par­la­ment Euro­peu hi juga també un paper impor­tant. Per exem­ple, tant sí com no ha d’ava­lar l’elecció de la pròxima pre­sidència de la Comissió Euro­pea.

És per aquest motiu que Von der Leyen s’ha llançat a bus­car suports par­la­men­ta­ris en la seva aspi­ració a la ree­lecció com a pre­si­denta de la Comissió Euro­pea. L’ale­ma­nya busca els suports per totes ban­des. En un Par­la­ment Euro­peu amb més extrema dreta, Von der Leyen fins i tot ha bus­cat la com­pli­ci­tat de les for­ces ultres, prin­ci­pal­ment del par­tit de Meloni.

La pre­si­denta de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari ja ha subrat­llat en les dar­re­res set­ma­nes la seva bona sin­to­nia amb la pri­mera minis­tra ita­li­ana, a qui ara està per veure si final­ment recor­rerà per sumar els suports per man­te­nir-se al cap­da­vant de la Comissió. “Cons­trui­rem un bastió con­tra els extrems de dreta i esquerra”, va avançar ahir l’ale­ma­nya després de conèixer la victòria dels popu­lars, sense donar més detalls sobre quins seran els seus pròxims pas­sos per bus­car la ree­lecció.

La pri­mera gran cita impor­tant per començar a temp­te­jar noms per als alts càrrecs de les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries serà el 17 de juny, quan els caps d’estat i de govern de la UE es reu­ni­ran de forma infor­mal a Brus­sel·les. La intenció és que comen­cin a mos­trar les car­tes per apla­nar el camí per a una decisió en la cimera que se cele­brarà a finals de juny. Serà ales­ho­res quan es cone­guin els noms dels qui por­ta­ran el timó de la UE la pròxima legis­la­tura.

LES FRASES

Construirem un bastió contra els extremistes
Ursula von der Leyen
CAP DE LA COMISSIÓ EUROPEA
No podia continuar, al final d’aquesta jornada, mirant cap a un altre costat [...] he decidit tornar al vot
Emmanuel Macron
PRESIDENT FRANCÈS
Estem preparats per assumir el poder si els francesos ens donen la seva confiança
Marine Le Pen
LÍDER DEl Reagrupament Nacional
Ens necessitaran per fer política contra les polítiques errònies del PPE
Tino Chrupalla
COLÍDER D’ALTERNATIVA PER ALEMANYA


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.