M’asse­gu­rava que els aspec­tes legals fos­sin sem­pre incor­po­rats. Però no hi ha un asses­sor en cada decisió ni acom­pa­nyant els sol­dats sobre el ter­reny. Els coman­dants aca­ben apre­nent les nor­mes bàsiques d’un con­flicte just. La decisió final recau sobre ells.

Crec que l’ONU està con­tro­lada per pro­pa­les­tins i per libe­rals d’extrema esquerra que no cre­uen que Israel tin­gui dret a exis­tir. Fran­cesca Alba­nese, ponent de drets humans als ter­ri­to­ris pales­tins a l’ONU, gai­rebé cele­bra l’atac de Hamàs [del 7 d’octu­bre]. A Israel es per­cep l’ONU com a part del pro­blema.

Crec que Israel té dret a exis­tir. Qui cre­gui en el dret a l’auto­de­ter­mi­nació també ha de creure en el dret a l’auto­de­ter­mi­nació dels jueus al seu país. No tot ha estat per­fecte. Però Israel no comet crims de guerra, ni mata ni fa pas­sar gana a civils inten­ci­o­na­da­ment. L’indig­nant cas sud-africà diu que Israel vol des­truir el poble palestí. Podríem fer-ho. Tenim els mit­jans per fer-ho. Però s’està actu­ant amb compte. És Hamàs qui vol esbor­rar del mapa els jueus d’Israel.

Si actuen de manera justa, no hi hau­ria d’haver pro­blema. El 2004, el Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal (TPI) va eme­tre una advertència sobre el mur, que és una tanca de segu­re­tat, però ni tan sols va men­ci­o­nar que Israel era víctima d’atacs ter­ro­ris­tes, que van ser el motiu per cons­truir el mur. No s’hi pot con­fiar.

Han de tre­ba­llar amb els fets i les lleis. I des­con­fiar del que diu l’ONU. No es pot con­fiar en tot el que diuen els pales­tins. Des del 7 d’octu­bre que no tenim sen­sació de segu­re­tat. Ens enfron­tem a un atac exis­ten­cial. I el que passa a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal és part d’aquest atac. No al TPI en con­cret, sinó en gene­ral, amb la idea de des­le­gi­ti­mar Israel i el seu dret a defen­sar-se.

Han de fer la seva feina. Però Pales­tina no és un estat, així que es pot creure que no hi tenen auto­ri­tat. Israel no comet crims de guerra. Conec les ope­ra­ci­ons, els coman­dants i els pilots, que pro­tes­ta­ven per la democràcia [con­tra l’ano­me­nat “cop judi­cial”] mesos abans de la guerra, així que no crec que esti­guin matant civils inten­ci­o­na­da­ment.

Tenim alguns minis­tres que són un pro­blema. Però, com deies, no tenen con­trol sobre l’exèrcit. Després, a Israel de vega­des es diu que s’actuarà de manera indis­cri­mi­nada i ho diuen en hebreu amb una expressió que sig­ni­fica que actu­a­ran amb més força que els ene­mics per dis­su­a­dir-los, no que s’ata­qui indis­cri­mi­na­da­ment. Segur que s’han comès errors, sigui per por dels sol­dats o per falta d’experiència. Però no són ordres. Les morts civils no són morals, legals ni del nos­tre interès, perquè s’uti­lit­za­ran en con­tra nos­tre.

He sen­tit l’entre­vista i ell no diu que 200 per­so­nes hagin mort ni que això sigui pro­por­ci­o­nat. Ell reco­neix que ha estat un atac isra­elià i que apun­ta­ven con­tra un alt coman­dant de Hamàs, que va ser assas­si­nat, però diu que encara cal inves­ti­gar les con­seqüències de l’atac. No tot és clar. Com les xifres de l’ONU. Només es conei­xen 24.000 morts con­fir­ma­des [diu Shar­vit Baruch el 14 de maig, quan el Minis­teri de Sani­tat a Gaza regis­tra 35.173 morts] i 10.000 per­so­nes més que l’ONU sos­pita que podrien estar des­a­pa­re­gu­des sota la runa. Però pot­ser no són sota la runa. I d’aques­tes 24.000, almenys 10.000 són homes, i milers més són nens, cosa que inclou per­so­nes de dis­set anys. Hamàs sem­pre sap quan­tes vícti­mes hi ha i diu 200 perquè no li impor­ten les xifres. Així que no les sabem. Sem­pre es parla de “camp de refu­gi­ats”. No són refu­gi­ats que es van esca­par la set­mana pas­sada. Aquesta gent és allà des del 1948. És on viuen. I se’ls ano­mena refu­gi­ats perquè no accep­ten el dret a exis­tir d’Israel i ense­nyen als nens que algun dia tor­na­ran a Jaffa, Haifa, Acre o totes les regi­ons d’Israel. No són refu­gi­ats, fa 75 anys que viuen allà.

Sí, perquè Hamàs té interès a expli­car les coses de certa manera i els pales­tins, també. Molts dels peri­o­dis­tes també són gazi­ans i els tre­ba­lla­dors de l’ONU són pales­tins o pro­pa­les­tins. I Israel dirà que ha ata­cat com­ba­tents encara que fos­sin civils. Però Israel és una democràcia. Hi ha isra­e­li­ans dient que Israel comet crims de guerra. Crec que pots con­fiar més en nosal­tres que en Hamàs.