Com a alcal­dessa va ser un moment molt com­pli­cat i tens. Per­so­nes de l’entorn soci­a­lista eren envi­a­des als plens per boi­co­te­jar-los amb crits i fal­tes de res­pecte a l’alcal­dessa. Nosal­tres, en canvi, fem una opo­sició res­pon­sa­ble i de poca cridòria. Em sem­bla­ria molt poc just dir que hi havia cris­pació quan el que hi havia era la defensa d’uns drets i l’intent d’ani­qui­lació d’aquesta defensa.

Sí, aquest és un gran llast que por­tem. De fet, Sant Vicenç va ser el dar­rer en mol­tes coses: a tenir ins­ti­tut, bibli­o­teca... Per poder tirar enda­vant hi ha tres pilars fona­men­tals: l’acció social, l’edu­cació i la feina. En els dar­rers vuit anys, les empre­ses que s’han ins­tal·lat al nos­tre muni­cipi ho han fet per obra del govern de Junts per Sant Vicenç. El PSC ha fet zero.

L’ante­rior govern va ser del PSC amb Ciu­ta­dans, no ens n’obli­dem. Amb el nou govern vam fer un acord de pres­su­pos­tos per poder inci­dir en les polítiques muni­ci­pals, però tot con­ti­nua igual. Hem de fer el càlcul de com s’ha incre­men­tat la plan­ti­lla amb per­so­nes pro­pe­res al PSC, amb pro­ces­sos de selecció dub­to­sos. La gestió econòmica també es porta molt mala­ment: es mal­ba­ra­ten molts diners i després diuen que no n’hi ha quan tenim el pres­su­post més alt de la història. Així jus­ti­fi­quen l’incre­ment d’impos­tos i de taxes. I, després, no hi ha visió ni ambició política. Van estar qua­tre anys dient que no havien tro­bat res als calai­xos, quan els vam dei­xar més de trenta pro­pos­tes, i ara ens tro­bem que en aquests cinc anys que han pas­sat des que jo no governo tot el que estan inau­gu­rant és obra de Junts. Van inau­gu­rar la reha­bi­li­tació de Can Coma­mala, el cen­tre cívic de la plaça de la Pau, el cen­tre cul­tu­ral Virgínia Amposta, el pas que comu­nica Sant Vicenç amb Santa Coloma de Cer­velló, la segona fase de la llera del riu... Abans vivíem d’esquena al riu i va ser el govern d’Oriol Jun­que­ras, que va ser visi­o­nari, qui va veure que el riu era una artèria de comu­ni­cació amb els muni­ci­pis veïns, de gaudi i de pro­xi­mi­tat amb la natura. Ara els falta visió i ambició de poble, aspi­rar a més.

Jo diria que el PSC estava mirant a una altra banda. Tirar pilo­tes fora és una cosa que fa molt aquest govern de mala gestió i poca visió. Tot és culpa sem­pre dels altres, de la Gene­ra­li­tat, de qui sigui. Que un govern hipotètica­ment d’esquer­res digui que la gratuïtat el fa anar mala­ment, és molt gros. Es van des­dir d’un pro­jecte d’escola bres­sol i n’han fet una en un altre emplaçament que és petita. No han incre­men­tat les pla­ces. El curs pas­sat 130 famílies es van que­dar sense plaça pública, és gravíssim, i han hagut de renun­ciar a por­tar els seus fills a l’escola bres­sol o han ini­ciat l’esco­la­rit­zació fora del muni­cipi. Una política d’esquer­res de veri­tat ha de tenir visió i ha de posar els recur­sos. Doncs no, ells han fet la seva escola bres­sol només perquè no sigui la que va pro­jec­tar Junts per Sant Vicenç.

L’emplaçament que hi ha pre­vist actu­al­ment és el ter­cer que s’ha plan­te­jat. Han pas­sat cinc anys i no s’ha fet res. Pri­mer volen el con­cert de pla­ces. Que expli­quin quin muni­cipi de tot Cata­lu­nya té el con­cert abans de tenir les pla­ces. Això no exis­teix. Estan enga­nyant la gent. Va venir el con­se­ller Chakir el-Hom­rani i vam sig­nar un docu­ment de com­promís amb el nom­bre de pla­ces que es con­cer­ta­ven. Això estava lli­gat. Amb aquest docu­ment Molins de Rei, que té un govern soci­a­lista, està tirant enda­vant una residència de la gent gran. Però si tu no tens el pro­jecte, quan hi ha diners, tam­poc no els pots dema­nar. No només no tenim residència, sinó que com que les pla­ces de con­cert es van dis­tri­buint ter­ri­to­ri­al­ment, no per muni­ci­pis, sinó per àrees ter­ri­to­ri­als i zones d’influència, si no ens espa­vi­lem, quan s’hagin de nego­ciar les pla­ces per al Baix Llo­bre­gat, Molins ja tindrà residència, Pallejà ja en tindrà unes quan­tes i Sant Vicenç arri­barà el dar­rer. Hem de tenir visió, ambició i ser valents, i jo crec que a aquest govern li’n falta.

És una pas­ti­lla amb mate­rial de cons­trucció que estem tots d’acord que s’ha d’endreçar i ens sem­bla una opor­tu­ni­tat. Es podria expro­piar per fer un pavelló espor­tiu, espai verd, un gran espai per a esde­ve­ni­ments o con­certs, un hotel... Sant Vicenç no té cap hotel i quan ve gent inter­na­ci­o­nal l’hem de por­tar a Molins, que en té tres, o a Mar­to­rell. Tenir un hotel genera siner­gies per poder atraure acti­vi­tat empre­sa­rial. S’hi poden fer aques­tes coses o altres, però nosal­tres en el que estem en con­tra és que s’urba­nitzi la part on hi ha camps. Que no és parc agrari? D’acord, no és parc agrari, perquè fa molts anys que el parc agrari es va dibui­xar amb aquesta vocació, que tota aquesta peça quedés fora per poder-la urba­nit­zar. Però ens diem Sant Vicenç dels Horts i volem pre­ser­var la zona agrícola. Sant Vicenç ha de tenir un crei­xe­ment limi­tat. Defen­sem el crei­xe­ment sos­te­ni­ble a la trama urbana i no posar peu a l’altra banda de la car­re­tera, perquè seria obrir un meló que ja sabem cap a on va: amb la mirada posada en la zona agrícola com a espai espe­cu­la­tiu. El que es fa amb la Clau 9 és espe­cu­lar, perquè allò que pot ser públic es que­darà en mans pri­va­des, encara que es facin uns quants pisos d’habi­tatge públic. La Clau 9 és d’expro­pi­ació forçosa si volem evi­tar un pelo­tazo en tota regla. Perquè allò que val ics, valdrà tres vega­des més. El pla gene­ral metro­po­lità no pre­veu el crei­xe­ment a l’altra banda de la car­re­tera. Nosal­tres plan­te­gem créixer dins de la trama urbana. Hi ha lloc per créixer sense haver de posar el peu als horts.

L’alcalde ha de ser valent a Madrid i dema­nar als seus que retor­nin els pisos. Es va fer aquesta cessió perquè havia de ser una casa quar­ter, un allot­ja­ment que presta ser­veis. En aquest moment només hi ha la residència. Com que no presta el ser­vei i és una cessió d’un ter­reny del muni­cipi, en el moment en què les con­di­ci­ons de la cessió des­a­pa­rei­xen, el que s’ha de fer és tor­nar allò al muni­cipi. No estem par­lant que la gent hagi d’anar a viure al car­rer, però tenim la caserna més gran de l’Estat a Sant Andreu de la Barca, que pot aco­llir, o que se’ls bus­qui un habi­tatge a Sant Vicenç, no hi ha cap pro­blema, però tra­iem la tanca i donem les matei­xes opor­tu­ni­tats a la resta de vicen­tins.