Arraconar el valencià deixant triar la llengua a la família

El govern de coa­lició de PP i Vox al País Valencià va començar a cami­nar tot just fa un any, després de les elec­ci­ons del 28 de maig del 2023. Des de lla­vors l’urpa del par­tit d’extrema dreta s’ha fet notar en dife­rents deci­si­ons, sobre­tot rela­ci­o­na­des amb la llen­gua cata­lana (el cas de la polèmica can­cel·lació de subs­crip­ci­ons de revis­tes en català a Bor­ri­ana només n’és un exem­ple). La que ha pro­vo­cat més indig­nació i una gran mobi­lit­zació civil ha estat la reforma de la llei d’edu­cació que han ano­me­nat “de lli­ber­tat edu­ca­tiva” i que arra­cona total­ment el valencià. La llei atorga a les famílies la potes­tat per triar la llen­gua d’esco­la­rit­zació i marca uns mínims de sol·lici­tuds per poder obrir clas­ses en valencià, un per­cen­tatge (20%) al qual tant des d’Escola Valen­ci­ana com des del sin­di­cat d’ense­nya­ment STPEV cre­uen que serà com­pli­cat arri­bar, sobre­tot a les zones amb pre­do­mini del cas­tellà.

El model lingüístic edu­ca­tiu té els seus orígens en la llei d’ús d’ense­nya­ment del valencià (LUEV), que es va apro­var el 23 de novem­bre de 1983, la pri­mera llei que es va des­ple­gar després de l’Esta­tut. Aquesta pri­mera nor­ma­tiva lingüística va esta­blir en el seu títol cinquè dues zones dife­ren­ci­a­des de pre­do­mini lingüístic, una de cas­te­lla­no­par­lant, amb 147 muni­ci­pis de 12 comar­ques, i la resta valen­ci­a­no­par­lant, amb 395 de 22. En l’arti­cle 19 de la llei també es diu que en aca­bar l’edu­cació obli­gatòria tots els alum­nes “han d’estar capa­ci­tats per uti­lit­zar, oral­ment i per escrit, el valencià en igual­tat amb el cas­tellà”. Per això s’espe­ci­fica que és com­petència de la Con­se­lle­ria d’Edu­cació deter­mi­nar la pro­gres­si­vi­tat de la implan­tació de l’estudi del valencià en els cen­tres de zones cas­te­lla­no­par­lants, cosa que a la pràctica no ha pas­sat, amb un clar per­ju­dici per als alum­nes.

El model lingüístic valencià ini­cial ofe­ria un pro­grama de línies, en què es podia triar entre l’esco­la­rit­zació en cas­tellà (amb l’assig­na­tura de valencià) o en valencià (amb l’assig­na­tura de cas­tellà). Es podia donar el cas, doncs, que en un mateix cen­tre esco­lar hi hagues­sin dues línies dife­rents. Amb la pèrdua de la majo­ria abso­luta del PP el 2015, el PSPV, Com­promís i Podem van fir­mar el cone­gut com a “Acord del Botànic”, que va per­me­tre for­mar un govern tri­par­tit d’esquer­res amb Ximo Puig com a pre­si­dent, que es tor­na­ria a ree­di­tar el 2019. Durant el pri­mer man­dat es va apro­var un decret (2016) que, amb l’objec­tiu d’apos­tar per la inclusió, va eli­mi­nar el model de línies i afa­vo­rir un pro­grama únic plu­ri­lingüe. Aquesta modi­fi­cació, però, va topar amb les sentències sobre el 25% de cas­tellà a Cata­lu­nya, que va fer escapçar la idea ori­gi­nal del govern de Puig, que tot i bus­car esten­dre l’esco­la­rit­zació en català no es va esca­par de les crítiques per part de la comu­ni­tat edu­ca­tiva, ja que fins lla­vors la línia de valencià per­me­tia gai­rebé tota l’esco­la­rit­zació en aquesta llen­gua. Final­ment, la llei del plu­ri­lingüisme es va apro­var el 2018 i va esta­blir un per­cen­tatge mínim d’ense­nya­ment en cas­tellà i en català del 25% i un 15% de temps lec­tiu en anglès. A par­tir d’aquests mínims, els con­sells esco­lars tenien lli­ber­tat per apli­car el pro­jecte lingüístic del cen­tre que podia fer ampliar les hores en català o cas­tellà (fins a un 60%). Ara, amb el PP i Vox, el mínim del 25% se supri­meix i pot pro­vo­car que en alguns cen­tres el valencià acabi repre­sen­tant només un 10% (l’assig­na­tura de llen­gua). I és que s’amplia la pos­si­bi­li­tat d’esco­la­rit­zar en anglès entre un 15 i un 25%. Així, en les zones cas­te­lla­no­par­lants el català només hi serà pre­sent en l’assig­na­tura de valencià, men­tre que l’anglès pot tenir un 25% d’ús vehi­cu­lar i el cas­tellà, un 63%. A més, les famílies podran dema­nar-ne l’exempció, és a dir, que els seus fills no s’avaluïn de la matèria. En les zones cata­la­no­par­lants l’ús vehi­cu­lar de les dues llengües no pot superar la diferència del 20%. Així, si un 50% es fa en català, un 30% s’haurà de fer en cas­tellà, i a l’inrevés. La resta serà per a l’anglès. Això posa fi al 25% del govern del Botànic i el mínim del 25% de valencià als cen­tres.

A part, la pro­po­sició de llei de PP-Vox també eli­mina el requi­sit de conei­xe­ment del valencià per exer­cir de docent, que passa a ser un mèrit en alguns cos­sos docents, inclòs el d’ins­pecció. També deter­mina que les comu­ni­ca­ci­ons dels cen­tres hau­ran de ser en català i cas­tellà, i l’alum­nat podrà fer les pro­ves en català o cas­tellà inde­pen­dent­ment de la llen­gua vehi­cu­lar de l’assig­na­tura.