Posi­tiu. Algu­nes de les qüesti­ons que plan­tejàvem en el pro­grama elec­to­ral van enca­mi­na­des i altres ja s’han acom­plert. Per des­ta­car com a més impor­tant és la relació amb els altres col·legis, Tar­ra­gona, Lleida, Bar­ce­lona i Ter­res de l’Ebre, a través del con­sell català del Col·legi d’Arqui­tec­tura Tècnica de Girona. Ens reu­nim men­su­al­ment i deba­tem qüesti­ons comu­nes. Som inde­pen­dents però hem uni­fi­cat cri­te­ris.

Hem fet el Pacte de Girona, que vol dir que els col·legi­ats de Girona amb les matei­xes con­di­ci­ons que els altres col·legi­ats, i a la inversa, es pugui acce­dir a fit­xes o infor­mació del Col·legi de Bar­ce­lona o Tar­ra­gona. És un pas molt impor­tant. En aquesta línia també hem reno­vat el logo­tip. Hi ha una raó al dar­rere del canvi. És una A i una T que és el símbol de l’arqui­tecte tècnic, no del col·legi; pri­o­rit­zant el col·legiat. Hi hem afe­git el Gi de Girona. No can­viem les coses perquè sí, perquè som una nova junta, hi ha un argu­ment al dar­rere: volem donar una imatge més genèrica.

M’ho van pro­po­sar. Em va cos­tar deci­dir-me. El meu entorn, la família, em va aju­dar. Sem­pre havia estat molt crític en qüesti­ons pro­fes­si­o­nals que creia que s’havien de millo­rar, també d’ins­ti­tució, de tenir una posició dins la soci­e­tat.

Ser més visi­bles. Els arqui­tec­tes fan el pro­jecte i nosal­tres fem el pas que es pugui cons­truir. Som tècnics de cons­trucció, equi­li­brem el cost econòmic i fem la gestió docu­men­tal i de cons­trucció. El que volem és donar l’opinió, que se’ns escolti quan surti una nova nor­ma­tiva d’acces­si­bi­li­tat, d’habi­tatge, de segu­re­tat...

Està més bé, hi ha més feina. Però cal ser pru­dents, perquè no és esta­ble. És un col·lec­tiu amb molts alts i bai­xos. El per­fil majo­ri­tari dels arqui­tec­tes tècnics són petits des­pat­xos. Hem tin­gut cri­sis inter­mi­tents, hem tin­gut períodes esta­bles, però no gaire llargs. La ines­ta­bi­li­tat política de Cata­lu­nya ha fet que d’inversió pública no n’hi hagi gaire, i era impor­tant perquè gene­rava molta feina. La inversió pública és necessària perquè Cata­lu­nya s’està que­dant enrere en mol­tes qüesti­ons. El País Basc és l’excel·lència i a Madrid és on hi ha més feina. S’hi està fent molta obra pública.

D’acord, però Cata­lu­nya mai s’havia que­dat tan enrere com ara.

Total­ment. Érem refe­rents i hem per­dut aquesta referència en molts aspec­tes. I això ens dol molt. Tots ple­gats, començant per l’admi­nis­tració, hauríem d’esme­nar-ho i cami­nar ple­gats perquè Cata­lu­nya torni a ser el que li toca ser.

Als pro­ble­mes polítics, al procés, ens agradi o no ens agradi, ho hàgim fet bé o no ho hàgim fet bé. Es va gene­rar una il·lusió i ara estem en un punt mort. Els ide­als són una cosa però el dia a dia n’és una altra. Quan par­lem del Girona rai, doncs tam­poc no és tan rai. Inten­tem ser apor­ta­dors d’idees.

El nos­tre col·lec­tiu sem­pre ha mirat en petit. Ens hem sen­tit petits. I hem de cap­gi­rar-ho. Hi ha un pro­blema i és que a Europa no hi ha un equi­va­lent a l’arqui­tecte tècnic. No exis­teix, no està homo­lo­gada. El nos­tre per­fil ha de ser , per una banda, l’espe­ci­a­lit­zació: els que des­ta­quen fent taxa­ci­ons d’edi­fi­cis, d’altres en càlculs d’estruc­tu­res o pres­su­pos­tos, de segu­re­tat... També som experts, i ens rei­vin­di­quem, en la reha­bi­li­tació. I és el que s’ha expli­cat a Europa, on no exis­teix la nos­tra figura. Som tècnics conei­xe­dors de les engru­nes cons­truc­ti­ves, del detall de la cons­trucció. A Europa hi ha diver­sos pro­fes­si­o­nals, sobre­tot engi­nyers, per fer la nos­tra tasca. L’arqui­tecte tècnic te una visió molt àmplia de com cons­truir. Tenim aquesta for­mació tan àmplia i alhora espe­ci­a­lit­zada. La figura de l’arqui­tecte tècnic també tre­ba­lla molt en l’admi­nis­tració. Diària­ment surt una oferta de feina d’arqui­tecte tècnic en l’admi­nis­tració a les comar­ques giro­ni­nes; hi ha molta demanda. És un atrac­tiu per als futurs estu­di­ants.

Volem orga­nit­zar visi­tes guia­des a La Punxa. A la planta baixa hi haurà unes pro­jec­ci­ons sobre la història del nou­cen­tisme, la relació de Rafael Masó amb Girona... Estem adap­tant l’edi­fici a la mobi­li­tat. Cal­cu­lem que es pugui fer d’aquí a un any. Es pot visi­tar la planta segona on hi ha els vitralls i també es podrà pujar a la coberta per veure la punxa. També estem estu­di­ant orga­nit­zar un cicle de con­certs en un edi­fici patri­mo­nial de Girona.

És una qüestió massa sen­si­ble, com­plexa, i hem de ser-hi tots en la solució, difícil. Hi ha un pro­blema de con­jec­tura glo­bal. Si la gent que té un sou nor­mal no es pot com­prar un habi­tatge, aquí passa alguna cosa.