Desastre amb cobertura

L’any 2018, el Mic­hael, el ter­cer huracà de l’Atlàntic més intens en tocar terra de la història, va pro­vo­car danys valo­rats en més de 30 mili­ons de dòlars a una empresa cata­lana del sec­tor immo­bi­li­ari amb inver­si­ons a Flo­rida. Aquesta catàstrofe natu­ral va tocar de ple en els seus edi­fi­cis. L’asse­gu­rança els va abo­nar gran part dels danys i quan va arri­bar l’hora de reno­var la prima, el preu se li va incre­men­tar expo­nen­ci­al­ment. Una altra empresa cata­lana amb nego­cis a Flo­rida, amb un com­plex hote­ler situat a uns quilòmetres més enllà del recor­re­gut per on va pas­sar el devas­ta­dor huracà, no va patir cap dany físic, les seves ins­tal·laci­ons van que­dar intac­tes, i també la seva prima de reno­vació, però el negoci es va veure for­ta­ment afec­tat per la decla­ració de zona catastròfica i la des­a­pa­rició dels turis­tes durant mesos. A aquesta empresa, l’asse­gu­rança no li va cobrir cap de les pèrdues i el seu negoci va tron­to­llar com mai abans. Final­ment va aca­bar sor­tint-se’n però podia haver-se ensor­rat com l’edi­fici tocat pel Mic­hael. A la costa oest dels EUA el pas dels hura­cans han estat un feno­men habi­tual, molts de nosal­tres ho vam apren­dre després de lle­gir El màgic d’Oz, però amb el canvi climàtic els hura­cans s’han fet més viru­lents i es patei­xen més assídua­ment, tant a qui els des­trossa la casa o l’empresa com a qui els des­trossa el compte de resul­tats, amb l’agreu­jant que aquest últim no té manera de recu­pe­rar les pèrdues.

Donada la seva major expo­sició a aquest fenòmens, en els dar­rers anys, el sec­tor de les asse­gu­ran­ces dels EUA ha incor­po­rat un nou model d’asse­gu­rança, la paramètrica. Jordi Pou, direc­tor d’inter­na­ci­o­nal de la cen­tenària cor­re­do­ria d’asse­gu­ran­ces Jori&, una de les fir­mes pio­ne­res a n incor­po­rar aquesta tipo­lo­gia d’asse­gu­ran­ces al mer­cat local, explica que es basa, com el seu nom indica, en paràmetres pre­de­fi­nits per deter­mi­nar si s’ha produït una pèrdua asse­gu­rada. “Aquest tipus d’asse­gu­rança es paga automàtica­ment quan es com­plei­xen les con­di­ci­ons esta­bler­tes, com per exem­ple pot ser deter­mi­nar com a paràmetre que a par­tir d’una distància del recor­re­gut de l’huracà a prop de l’edi­fici asse­gu­rat, l’hagi tocat o no, es garan­teix la cober­tura”, diu Pou. Aquest tipus d’asse­gu­rança acaba sent útil, doncs, en situ­a­ci­ons en què és difícil deter­mi­nar la pèrdua exacta, com l’hote­ler català a Flo­rida.

Pou pre­veu que les asse­gu­ran­ces paramètri­ques faran una forta eclosió perquè el model tra­di­ci­o­nal no dona cober­tura als crei­xents ris­cos catastròfics que s’asso­cien al canvi climàtic, com els incen­dis fores­tals, inun­da­ci­ons, cala­mar­ses, entre d’altres. De fet, la seva empresa ha vit com el seu negoci inter­na­ci­o­nal, sobre­tot con­cen­trat a Flo­rida, aug­menta un 5% jus­ta­ment per aques­tes asse­gu­ran­ces.