El minis­tre isra­elià de Segu­re­tat Naci­o­nal, l’ultra­dretà i colon Ita­mar Ben Gvir, ha dema­nat aquest diu­menge l’exe­cució dels pre­sos pales­tins “amb trets al cap”, en un vídeo difós per mit­jans isra­e­li­ans del qual se n’ha fet ressò Efe. “S’hau­rien de dis­pa­rar bales al cap dels pre­so­ners, en lloc de donar-los més men­jar”, diu en el vídeo Ben Gvir, que al gener de 2023 ja va pro­po­sar una llei de pena de mort només per a pales­tins i que va arri­bar a apro­var-se en pri­mera lec­tura dos mesos després.

El minis­tre, con­dem­nat en el pas­sat per inci­tació a l’odi, van­da­lisme i suport al ter­ro­risme, va pro­me­tre que aquesta llei s’apro­varà aviat en lec­tura defi­ni­tiva a la Knes­set (Par­la­ment isra­elià).

“Aques­tes decla­ra­ci­ons ja no sor­pre­nen per part d’un minis­tre que repre­senta un règim invo­lu­crat en un geno­cidi con­tra el poble palestí”, ha lamen­tat el direc­tor de la Soci­e­tat de Pre­so­ners Pales­tins, Abdu­llah Zag­hari. Zag­hari també ha remar­cat que la violència que Israel exer­ceix con­tra els pre­sos pales­tins s’ha inten­si­fi­cat “amb exe­cu­ci­ons i assas­si­nats docu­men­tats” des de l’inici de la guerra a Gaza.

El pro­jecte de llei de Ben Gvir va ser apro­vat en pri­mera lec­tura (la lleis isra­e­li­a­nes neces­si­ten tres lec­tu­res per a entrar en vigor) a prin­ci­pis de març de 2023, i impo­sava la pena de mort als detin­guts pales­tins que “hagin comès un assas­si­nat per motius raci­als amb l’objec­tiu de danyar a l’Estat d’Israel”. Des de lla­vors, no hi ha hagut més avenços en la tra­mi­tació d’aquesta norma.

No és la pri­mera vegada que el minis­tre ultra­dretà es pro­nun­cia sobre aquest assumpte amb aquest to. L’abril pas­sat va dema­nar l’exe­cució dels pre­sos pales­tins per solu­ci­o­nar el pro­blema d’amun­te­ga­ment de les pre­sons isra­e­li­a­nes. “La pena de mort per als ter­ro­ris­tes és la solució ade­quada al pro­blema de l’empre­so­na­ment”, va dir el minis­tre, que va accep­tar, però que, men­tre no es con­cre­tava la seva pro­posta, es cons­truïssin 936 pla­ces car­ceràries addi­ci­o­nals.

El Minis­teri Palestí d’Afers de Detin­guts i Ex Detin­guts i la Soci­e­tat de Pre­so­ners Pales­tins ha infor­mat aquest diu­menge que les for­ces isra­e­li­a­nes han detin­gut més de 9.450 pales­tins de la Cis­jordània ocu­pada, inclo­ent-hi Jeru­sa­lem Est, des del 7 d’octu­bre de 2023, data en la qual el grup isla­mista palestí Hamàs va ata­car ter­ri­tori isra­elià i va cau­sar la mort d’unes 1.200 per­so­nes i en va segres­tar unes 200, cosa que va des­en­ca­de­nar l’actual guerra a la Franja de Gaza.