“Els xocs culturals no tenen cap gràcia quan et jugues el pa”

A l’inici de la meva car­rera, en l’àmbit inter­na­ci­o­nal, jo també vaig come­tre molts errors deguts a xocs cul­tu­rals fins que vaig apren­dre a anti­ci­par-los. Hem d’enten­dre que, davant un mateix estímul, les per­so­nes de països dife­rents reac­ci­o­nem de manera dife­rent. Allò que és bo aquí no ha de ser-ho a França o allò que és moral al Mar­roc no ha de ser-ho a Itàlia. Són valors i no em posaré a jut­jar si són bons o dolents, però són dife­rents. Per tant, és bo fer aquest exer­cici d’abs­tracció i, abans de tenir una interacció amb una per­sona d’un altre país per raons econòmiques, diplomàtiques o huma­nitàries, cal enten­dre que el teu inter­lo­cu­tor té uns valors dife­rents perquè d’això pot depen­dre en bona mesura l’èxit de la interacció: que sigui àgil, sense malen­te­sos ni con­flic­tes.

Quan tre­ba­llava a la Cort Penal Inter­na­ci­o­nal vaig des­co­brir el model inter­cul­tu­ral de sis dimen­si­ons, el Model 6-D, de Geert Hofs­tede, un engi­nyer i sociòleg holandès que va tre­ba­llar al depar­ta­ment de recur­sos humans de la IBM, on estava en con­tacte amb emple­ats de 70 naci­o­na­li­tats. Va fer enques­tes i va tro­bar patrons entre per­so­nes d’una mateixa cate­go­ria pro­fes­si­o­nal a les quals només les dife­ren­ci­ava el país d’ori­gen. Ini­ci­al­ment diu que les diferències es poden expli­car sobre la base de qua­tre dimen­si­ons que després van ser sis, però les ini­ci­als són les més impor­tants. Faig una ana­lo­gia amb el model de colors pri­ma­ris RGB, que per­met defi­nir un deter­mi­nat color a par­tir de la com­bi­nació de tres números. Doncs en el model 6-D en serien qua­tre: distància jeràrquica, indi­vi­du­a­lisme, moti­vació cap a l’ambició i con­trol de la incer­tesa.

Sí, quan hi ha una distància de 10 punts o més indica que has de posar el focus allà. I no par­lem ja quan són 50, 60 o 70.

O una col·labo­ració o el fet de donar feed­back a un empleat o el lide­ratge... tot això està con­di­ci­o­nat per la cul­tura. Quan hom surt a fer nego­cis a l’exte­rior, ja sigui una gran empresa, una pime o un autònom, aquests xocs cul­tu­rals, que quan s’està de vacan­ces són super­di­ver­tits, quan un s’està jugant el pa no tenen cap gràcia, i el model 6-D ajuda a obte­nir millors resul­tats: evita per­dre temps i diners i mal­de­caps.

Sí, l’estadística diu que, en gene­ral, la majo­ria de fran­ce­sos i la majo­ria de vega­des es com­por­ten d’acord a la seva cul­tura naci­o­nal. No és un tema de psi­co­lo­gia sinó de soci­o­lo­gia. Després tots tenim sufi­ci­ent auto­no­mia per reac­ci­o­nar de forma dife­rent, fins i tot cadascú de nosal­tres can­via depe­nent del dia. Ara bé, en gene­ral, sabem que a la Xina, per exem­ple, una gestió per objec­tius, això de donar molta auto­no­mia als teus emple­ats, no fun­ci­ona.

Sí, van evo­lu­ci­o­nant. Dar­re­ra­ment s’ha fet una actu­a­lit­zació de la dimensió número dos, la de l’indi­vi­du­a­lisme, i no ha estat dramàtic, perquè es manté prou esta­ble. Hem de pen­sar que la cul­tura es trans­met de pares a fills i, és clar, evo­lu­ci­ona però molt a poc a poc. D’altra banda, s’han de veure aquests valors com a rela­tius, no com a abso­luts. Què vull dir amb això? Que si la Xina és 80 i Espa­nya és 57, per exem­ple, aquesta diferència de 23 punts es manté més o menys cons­tant amb el temps.

No s’ha fet però penso que, tot i que no tinc dades empíriques que ho puguin ava­lar, hi hau­ria molt poca diferència, pot­ser d’un, dos o tres punts, m’ho invento, però no n’hi haurà més de 10. Hem de tenir en compte que, ens agradi o no ens agradi, el fet és que estem baix un mateix rei des de fa 500 anys.

Sí, un rei, bé, una mateixa orga­nit­zació política, i això té un gran efecte homo­geneïtza­dor perquè dins d’aquest regne la gent es mou d’un lloc a un altre. Hi ha gent d’Anda­lu­sia o Galícia que ha vin­gut a ins­tal·lar-se a Cata­lu­nya i cata­lans que han anat a tre­ba­llar a Madrid i tot això homo­geneïtza.