El talc, un mine­ral natu­ral uti­lit­zat àmpli­a­ment en cosmètics i pro­duc­tes per a bebès, és “pro­ba­ble­ment can­ce­ri­gen per als humans”, segons ha afir­mat aquest diven­dres l’Agència Inter­na­ci­o­nal per a la Recerca del Càncer, depen­dent de l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS).

Segons l’anàlisi ela­bo­rada per 29 experts inter­na­ci­o­nals de l’agència, que serà publi­cat en la revista espe­ci­a­lit­zada The Lan­cet Onco­logy l’any vinent, nom­bro­sos estu­dis apun­ten un incre­ment dels casos de càncer d’ova­ris en dones quan les pólvo­res de talc són usa­des a la regió peri­neal (pubis i anus).

Aques­tes evidències de càncer d’ovari són “limi­ta­des”, però sí que hi ha pro­ves “sufi­ci­ents i for­tes” de gene­ració de tumors en expe­ri­ments amb ani­mals, i que el talc mos­tra carac­terísti­ques fona­men­tals de car­cinògens en cèl·lules huma­nes primàries i sis­te­mes expe­ri­men­tals, asse­nya­len els experts.

En resum, el grup d’ava­lu­ació dona al talc el segon nivell més alt de pro­ba­bi­li­tats que causi càncer, ha indi­cat un comu­ni­cat de l’agència amb seu a Lió (França).

Un altre risc que implica el talc és la seva pos­si­ble con­ta­mi­nació amb asbes­tos, con­si­de­rats can­cerígens, una cosa peri­llosa tant per a tre­ba­lla­dors durant la pro­ducció dels seus deri­vats com per a la població gene­ral, ha agre­gat.

L’agència de l’OMS també ha indi­cat aquest diven­dres que l’acri­lo­ni­tril, un com­post orgànic uti­lit­zat en la pro­ducció de polímers per a roba, cati­fes i plàstics usats en la indústria auto­mo­bilística i la cons­trucció, entre altres usos, és can­ce­ri­gen, en aquest cas amb una pro­ba­bi­li­tat encara més alta que la del talc.

L’expo­sició de més risc a aquest mate­rial, segons l’agència, es pro­du­eix durant la pro­ducció indus­trial d’aquests polímers, encara que també la població gene­ral està expo­sada, espe­ci­al­ment a través de la pol·lució i la inha­lació del fum dels cigar­rets, tant per part de fuma­dors com de fuma­dors pas­sius.

Els estu­dis, rea­lit­zats prin­ci­pal­ment en tre­ba­lla­dors de fac­to­ries rela­ci­o­na­des, reu­nei­xen pro­ves “sufi­ci­ents” per a deter­mi­nar la incidència d’aquest mate­rial en el càncer de pulmó, i “limi­ta­des” per al càncer de bufeta.