Àltima és una empresa de ser­veis fune­ra­ris amb més de 300 anys d’història al dar­rere, que té la con­cessió de dinou cemen­ti­ris i dis­posa de 44 tana­to­ris i catorze cre­ma­to­ris pro­pis repar­tits entre Cata­lu­nya i les Bale­ars. Es tracta de l’empresa més gran del sec­tor a Cata­lu­nya, amb 456 emple­ats i 65 mili­ons de fac­tu­ració, que ha anat aga­fant dimensió per la via de les adqui­si­ci­ons. De fet, en l’última dècada, han absor­bit una dot­zena d’empre­ses de ser­veis fune­ra­ris als dos ter­ri­to­ris. La com­pa­nyia també dona ser­vei de cemen­tiri, man­te­ni­ment i neteja a 360 muni­ci­pis de Cata­lu­nya.

Una empresa d’aquest sec­tor està ine­vi­ta­ble­ment lli­gada a les tra­di­ci­ons locals i a l’evo­lució de la soci­e­tat. De fet, durant segles han estat els garants de man­te­nir tots els ritu­als al vol­tant de la mort i l’aco­mi­a­da­ment del difunt i de tenir cura de l’espai per excel·lència dels ser­veis fune­ra­ris: el cemen­tiri. En els dar­rers 20 anys, tant els ritu­als com el camp sagrat han vis­cut una mutació subs­tan­cial a la qual l’empresa ha hagut de donar res­posta.

Joan Ven­tura, que és, jun­ta­ment amb el seu germà Josep i amb Jordi Viñas, con­se­ller dele­gat d’Àltima, explica que la prin­ci­pal trans­for­mació ha estat l’elecció de la inci­ne­ració com l’opció majo­ritària en detri­ment de les sepul­tu­res. I, com a con­seqüència, els cemen­ti­ris han per­dut part de la seva cen­tra­li­tat en el món fune­rari.

“L’enter­ra­ment es va subs­ti­tuir per llançar les cen­dres en altres entorns, per que­dar-se-les a casa o per con­ver­tir-les en un objecte sense fer cap cerimònia, i aquesta des­a­pa­rició dels ritu­als, i, sobre­tot, la de l’espai com a refe­rent, ha com­por­tat pro­ble­mes en els pro­ces­sos de dol dels fami­li­ars”, explica Josep Ven­tura, que asse­gura que en els dar­rers anys han vist com nom­bro­ses famílies que havien optat per que­dar-se les urnes de les cen­dres han tor­nat als cemen­te­ris per tro­bar un espai on dipo­si­tar-les i poder tan­car el procés de la pèrdua d’una per­sona esti­mada.

Arri­bats a aquest punt, Àltima va començar a dis­se­nyar i defi­nir pro­pos­tes alter­na­ti­ves per recu­pe­rar el valor del cemen­tiri com un espai de record i va anar incor­po­rant opci­ons amb les quals una soci­e­tat cada cop més diversa i menys lli­gada a la religió es trobés més còmoda. N’és una, per exem­ple, el fet de dotar els cemen­ti­ris d’espais més lli­gats a la natura, com és el cas del jardí dels Amet­llers, al cemen­tiri de les Pru­e­lles de Sit­ges (Gar­raf). L’espai dona cabuda a 25 d’aquests arbres, i al vol­tant de cadas­cun dels quals és pos­si­ble enter­rar fins a cinc urnes bio­de­gra­da­bles i col·locar-hi una placa que iden­ti­fica el nom dels fami­li­ars difunts.

Al mateix cemen­tiri, hi ha ubi­cat el jardí de les Rose­lles (vegeu foto), un ter­reny enjar­di­nat que per­met enter­rar-hi una urna bio­de­gra­da­ble, sobre la qual es col·loca una rose­lla de por­ce­llana. Així, es forma un camp a manera de memo­rial que s’allu­nya molt dels nínxols tra­di­ci­o­nals.

També hi van estre­nar el 2023 un espai per a les per­so­nes que han per­dut un fill durant la ges­tació, el part o pocs dies després d’haver nas­cut. L’espai, situat a prop de l’entrada prin­ci­pal del cemen­tiri i envol­tat de vege­tació, conté un camí al vol­tant del qual les famílies que ho desit­gin poden col·locar peti­tes estre­lles de colors ela­bo­ra­des arte­sa­nal­ment a base d’àrids i cen­dres. “Ha estat una ini­ci­a­tiva fruit de la demanda d’asso­ci­a­ci­ons de fami­li­ars que havien patit dols peri­na­tals, en col·labo­ració amb l’Ajun­ta­ment de Sit­ges i nosal­tres”, explica Joan Ven­tura.