Delictes i permís de residència

La nor­ma­tiva d’estran­ge­ria deter­mina que per a l’obtenció d’un permís de residència ini­cial serà neces­sari acre­di­tar no tenir ante­ce­dents penals al ter­ri­tori espa­nyol ni als països on s’hagi resi­dit en els últims cinc anys. En el cas de la reno­vació de la residència, es valo­rarà, prèvia sol·lici­tud d’ofici dels res­pec­tius infor­mes, que la per­sona estran­gera hagi com­plert la con­demna, hagi estat indul­tada o es trobi en situ­ació de remissió con­di­ci­o­nal de la pena o sus­pensió d’aquesta pena.

Els ante­ce­dents penals són la constància ofi­cial que una per­sona ha estat con­dem­nada en sentència ferma per la comissió d’un o més delic­tes. Podem clas­si­fi­car els delic­tes segons la seva gra­ve­tat com a “delic­tes lleus”, cone­guts ante­ri­or­ment com a “fal­tes”, on podem tro­bar les lesi­ons lleus, furts menors i ame­na­ces lleus; els “delic­tes menys greus”, on podem tro­bar les esta­fes, con­ducció temerària i tràfic de dro­gues en peti­tes quan­ti­tats, i els “delic­tes greus”, on podem tro­bar homi­ci­dis, vio­la­ci­ons i ter­ro­risme, entre d’altres. Tot i això, la nor­ma­tiva d’estran­ge­ria no fa referència a la gra­ve­tat dels delic­tes pels quals una per­sona pugui tenir ante­ce­dents penals, sinó que es refe­reix de manera gene­ral a l’absència d’aquests ante­ce­dents per a l’obtenció del permís de residència.

És recur­rent que l’admi­nis­tració dene­gui les sol·lici­tuds dels per­mi­sos ini­ci­als o de reno­vació a causa de la tinença d’ante­ce­dents penals; no obs­tant això, la juris­prudència parla de la neces­si­tat de valo­rar les cir­cumstàncies per­so­nals de l’indi­vidu. L’any 2020 el TJUE va con­cloure, fruit de la qüestió pre­ju­di­cial plan­te­jada per dos jut­jats del con­tenciós admi­nis­tra­tiu de Bar­ce­lona, que la nor­ma­tiva d’estran­ge­ria a Espa­nya –o, més aviat, la inter­pre­tació que en feien alguns òrgans juris­dic­ci­o­nals– era contrària a la nor­ma­tiva euro­pea perquè per­me­tia la dene­gació automàtica dels per­mi­sos de residència per la tinença d’ante­ce­dents penals sense tenir en compte aspec­tes clau com la gra­ve­tat dels delic­tes, el vin­cle amb el ter­ri­tori, la durada de la residència i el perill que com­porta l’existència dels ante­ce­dents en relació amb l’ordre i la segu­re­tat públics. Així doncs, el TJUE va donar res­posta a la qüestió decla­rant que no era pos­si­ble dene­gar automàtica­ment la residència al naci­o­nal d’un ter­cer país per motius d’ordre públic pel sol fet d’haver estat con­dem­nat per un delicte.

La decisió de man­te­nir el permís de residència per a per­so­nes estran­ge­res amb ante­ce­dents penals és un tema polèmic i genera opi­ni­ons enfron­ta­des en què entren en joc diver­sos fac­tors; de tota manera, és impres­cin­di­ble que aquest tema es valori posant en con­si­de­ració no tan sols la qüestió de la segu­re­tat pública, sinó també el dret a la rein­te­gració i la reha­bi­li­tació de les per­so­nes estran­ge­res i, natu­ral­ment, enten­dre que la sola existència d’ante­ce­dents penals no implica ser una amenaça per a la soci­e­tat.