Empreses

El grup Reprís canta bingo

El hòlding dedicat al joc, l’hostaleria i l’oci nocturn obre tres sales a Vilafranca, Reus i el Vendrell amb voluntat de renovar el sector

Els plans de futur prioritzen la digestió de les inversions i obren la porta a sortir dels bars i diversificar-se, potser, cap als hotels

L’activitat recreativa els ha permès entrar a Castelló però sense projecte de créixer fora de Catalunya

El grup fami­liar Reprís ha obert d’una tacada tres bin­gos sota la marca Play2Win a les loca­li­tats de Reus, Vila­franca del Penedès i el Ven­drell, que han repre­sen­tat una inversió de qua­tre mili­ons d’euros i la cre­ació de 42 llocs de tre­ball. Les tres sales de bingo s’afe­gei­xen a una altra que el hòlding català tenia des de fa temps a Sant Boi de Llo­bre­gat, i supo­sen una impor­tant fita per a Reprís ate­ses les difi­cul­tats actu­als d’obrir aquest tipus d’ins­tal·laci­ons a Cata­lu­nya: les auto­rit­za­ci­ons estan limi­ta­des per la Gene­ra­li­tat, a més han de com­plir un seguit de requi­sits tècnics (com ara la distància res­pecte a altres equi­pa­ments com esco­les) i tenir el vis­ti­plau de l’Ajun­ta­ment, “que no sol voler un bingo al cen­tre de la vila, amb la qual cosa sem­pre aca­ben als afo­res”, explica Eugeni Bal­sells, gerent del grup i mem­bre de la segona gene­ració de la família pro­pietària.

Dos anys i mig de pape­rassa

El peri­ple admi­nis­tra­tiu s’ha allar­gat uns dos anys i mig fins a l’ober­tura defi­ni­tiva l’abril pas­sat i l’empresa cal­cula que neces­sita entre un any i mig i dos anys per començar a gua­nyar diners. Bal­sells explica que estan fent una aposta per reno­var els bin­gos i atreure un públic més jove, ja que el model tra­di­ci­o­nal està en decadència: Reprís ha jubi­lat els vells car­trons i aposta per l’electrònica i la inter­con­nexió de sales. També dis­po­sen de màqui­nes recre­a­ti­ves.

Les màqui­nes de mar­ci­ans

Pre­ci­sa­ment les màqui­nes recre­a­ti­ves i escu­ra­but­xa­ques estan en l’ori­gen del grup d’empre­ses, l’any 1982. Eugeni Bal­sells (pare de l’actual gerent), Jaime Albó i Joa­quim Agui­lar, entre els quals hi havia rela­ci­ons comer­ci­als o fami­li­ars prèvies, es van unir per mun­tar una ope­ra­dora de joc que ofe­ria ser­vei d’explo­tació i man­te­ni­ment d’aques­tes màqui­nes a tot Cata­lu­nya; en aquell moment les més popu­lars eren les del tipus arcade, de “mar­ci­ans”, i les de cas­cada de mone­des. Durant molts anys era una acti­vi­tat no regu­lada que va créixer molt ràpida­ment fins que la llei hi va esta­blir límits i con­trol.

Per des­ple­gar el negoci a Tar­ra­gona i per­me­tre l’entrada d’un nou soci, Magí Agui­lar, es funda una nova empresa al sud de Cata­lu­nya, que a la llarga ha estat impor­tant per al crei­xe­ment cap a Cas­telló, espe­ci­al­ment als salons recre­a­tius. Aquesta acti­vi­tat forma part de la diver­si­fi­cació que el grup neces­sita des­ple­gar a par­tir d’un cert moment, i durant alguns anys l’ober­tura de salons marca el ritme de crei­xe­ment del negoci. Habi­tu­ats a ins­tal·lar màqui­nes en nego­cis de ter­cers, aquesta moda­li­tat d’explo­tació, ger­mana dels bin­gos, els con­ver­teix en ges­tors dels locals on hi ha les seves màqui­nes, on també hi ha ruleta i apos­tes espor­ti­ves. Són titu­lars de catorze salons de joc.

Ater­ratge al Paral·lel

Una fita impor­tant en aquest àmbit és la com­pra del saló recre­a­tiu del tea­tre Apolo, a l’avin­guda del Paral·lel de Bar­ce­lona, i no només pel caràcter emblemàtic del lloc, sinó perquè l’adqui­sició també incor­po­rava l’actual sala Apolo: “Ales­ho­res era un saló de ball com­ple­ta­ment defi­ci­tari, però ens obre les por­tes de l’oci noc­turn, al qual nosal­tres no estàvem acos­tu­mats”, explica el gerent del grup. El local, que havia estat parc d’atrac­ci­ons entre altres usos, a par­tir d’aquell moment fa una aposta híbrida: sala de con­certs a la tarda i dis­co­teca a la nit. A través del seu direc­tor, Alberto Gui­jarro, codi­rec­tor també del Pri­ma­vera Sound, la sala és avui dia un refe­rent de la música en directe a escala inter­na­ci­o­nal.

Dels 25 mili­ons d’euros que totes les empre­ses Reprís van fac­tu­rar el 2023, l’ope­ra­dora de joc, l’ori­gen del grup, suposa la part més impor­tant de les ven­des, al vol­tant del 40%. Dins del negoci recre­a­tiu, els salons apor­ta­rien un 25%, men­tre que l’oci noc­turn repre­senta un 30%; el 5% res­tant és l’hos­ta­le­ria.

El bar de l’avi Joan

El vin­cle del hòlding fami­liar amb l’hos­ta­le­ria es remunta als avis de l’actual gerent, Joan Bal­sells i Bal­bina Gar­rido, que des del 1942 regen­ta­ven un local al car­rer Ros­selló de Bar­ce­lona on es venien vins i s’hi podia men­jar. És aquí on Eugeni Bal­cells (pare) entra en con­tacte amb el negoci de les màqui­nes, que va pro­pi­ciar l’inici de Reprís. El bar es queda a la família, i s’hi han anat incor­po­rant altres locals, on hi havia màqui­nes de Reprís, adqui­rits a mesura que els pro­pi­e­ta­ris s’ana­ven jubi­lant. Eugeni Bal­sells explica que van arri­bar a tenir uns 40 bars, alguns en gestió directa i d’altres, indi­recta. Ara en que­den una mica més de la mei­tat: “Els anem venen perquè és un negoci que genera poc marge i molts mal­de­caps”, explica.

L’ober­tura dels bin­gos ha supo­sat un esforç impor­tant –s’han finançat amb recur­sos pro­pis i ban­ca­ris– i els plans de futur són, segons diu el gerent, “fer la digestió”. No obs­tant això, ja té idees per fer créixer el grup diver­si­fi­cant: “Ens agra­da­ria entrar als hotels, però és un pro­jecte molt verd”, diu.

Grup Reprís
En el negoci recreatiu, liderat a casa nostra per Cirsa, Reprís és un actor mitjà però de la franja superior, segons explica Eugeni Balsells. Ara estan preparant l’aterratge de la tercera generació, de molts més membres, amb protocols.
25
milions d’euros de facturació prevista
330
treballadors
1982
any de fundació

Apol·lo i les muses de la música electrònica

Quan els directius del grup Reprís entren per primer cop a la sala Apolo, es plantegen què faran amb el local: “No teníem ni idea de per on començar”, recorda Eugeni Balsells, que aleshores era un jove que estava aprenent el negoci de la família des de baix. Era la dècada dels noranta i en el panorama musical l’electrònica estava vivint un moment de renaixement. Nitsa, promotors d’aquesta música per ballar a Barcelona, veuen l’oportunitat d’oferir al públic actuacions en directe i sessions de DJ en un lloc poc habitual, allunyat dels espais industrials: la idea era combinar música d’avantguarda amb un espai clàssic, ple d’autenticitat i fins i tot decadent, com era l’Apolo. Reprís accepta la proposta, que ha estat tot un èxit. Fins al punt que Reprís, una empresa inicialment aliena a la indústria del lleure nocturn, va acabar vinculada als inicis del festival Primavera Sound. El director de la sala Apolo, Alberto Guijarro, codirigeix el festival internacional.

Avui dia la sala Apolo és un dels referents de l’escena musical en directe més enllà de l’electrònica. En els darrers anys s’ha ampliat per donar cabuda a les moltes propostes que sorgeixen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.