No hau­ria ser tan sen­zill a par­tir d’ara pre­sen­tar-se com a empresa que com­pleix els pre­cep­tes de res­pecte a l’entorn i de com­promís per miti­gar el canvi climàtic. Enguany ha entrat en vigor la direc­tiva 2022/2464/EU, de pre­sen­tació d’infor­mació sobre sos­te­ni­bi­li­tat per part de les empre­ses, una eina que hau­ria de ser­vir per denun­ciar tots aquells que cauen en la temp­tació del gre­enwas­hing, o eti­que­tar acti­vi­tats i ser­veis com a ecològics quan real­ment no ho són.

Són males pràcti­ques que malau­ra­da­ment que­den impu­nes. Com indica Fer­ran Lalu­eza, pro­fes­sor de ciències de la infor­mació i de la comu­ni­cació de la UOC, “fins ara l’incom­pli­ment acos­tuma a sor­tir de franc, ja que no és habi­tual que les con­tra­dic­ci­ons s’aca­bin desem­mas­ca­rant, perquè la majo­ria de pro­cla­mes no són total­ment fal­ses, tenen una mínima base real que s’exa­gera o des­con­tex­tu­a­litza o es pro­jecta cap al futur per dotar-se de certa cober­tura de fac­tu­a­li­tat”. La nova llei pretén ser molt estricta amb les empre­ses fal­sa­ment ver­des, i per això a par­tir d’ara es dema­narà un deta­llat informe de sos­te­ni­bi­li­tat que, a més de l’aspecte medi­am­bi­en­tal, ha d’incloure els soci­als i de gover­nança; l’exigència de doble mate­ri­a­li­tat, és a dir, infor­mar de com reper­cu­teix en els resul­tats de l’empresa i el seu futur com­plir amb la sos­te­ni­bi­li­tat i que sigui un ter­cer qui veri­fi­qui l’informe. Però, és clar, caldrà que algú arbi­tri, de manera pon­de­rada, però també infle­xi­ble. Com remarca la pro­fes­sora d’estu­dis de l’empresa de la UOC, Dolors Plana, “la norma diu que els estats de la UE han de dis­po­sar d’un orga­nisme de com­pli­ment que imposi san­ci­ons, “efec­ti­ves, pro­por­ci­o­na­des i dis­su­a­si­ves”, com diu el text legal, en funció de fac­tors com la gra­ve­tat i durada de la infracció o la situ­ació finan­cera de l’empresa. Es tracta, com remarca el pro­fes­sor Lalu­eza, que “la llei cas­ti­gui aques­tes pràcti­ques enga­nyo­ses de manera més tan­gi­ble que el sim­ple càstig repu­ta­ci­o­nal.” Com afe­geix, “sovint, el mis­satge d’auto­bombo és tan per­sis­tent que pesa més que el des­co­bri­ment d’una mala praxi”. Els dar­rers mesos, a la UE fir­mes de la volada de Rep­sol, H&M o Decath­lon han hagut d’afron­tar les acu­sa­ci­ons de gre­enwas­hing, que aca­ba­ven en una episòdica pèrdua de pres­tigi.

La norma s’apli­carà en qua­tre fases. En la pri­mera, a par­tir d’aquest 2024 són objec­tes de la llei empre­ses d’interès públic amb més de 500 tre­ba­lla­dors, sub­jec­tes a la direc­tiva ante­rior, 2014/95/UE. A par­tir del 2025, la norma afecta enti­tats amb més de 250 tre­ba­lla­dors o un volum de negoci de 50 mili­ons d’euros. A par­tir del 2026 esta­ran també sub­jec­tes a la llei pimes cotit­za­des. El 2028 la norma també serà d’obli­gat com­pli­ment per a empre­ses de ter­cers països.