Catorze fac­ci­ons pales­ti­nes, entre les quals les enfron­ta­des Hamàs i Fatah, han sig­nat un acord en la cimera de recon­ci­li­ació que s’ha fet a la Xina, que inclou for­mar “un govern d’uni­tat naci­o­nal tem­po­ral” amb auto­ri­tat sobre tots els ter­ri­to­ris pales­tins (Gaza, Cis­jordània i Jeru­sa­lem Est), segons un comu­ni­cat emès per Hamàs aquest dilluns i reco­llit per Efe. El govern es for­ma­ria sota el con­sens de les catorze fac­ci­ons pales­ti­nes sig­nants i la decisió del pre­si­dent, i es regi­ria per la Llei Bàsica Pales­tina, segons el text.

Així ho han acor­dat els grups, entre els quals hi ha també la Gihad Islàmica, el Front Popu­lar per a l’Alli­be­ra­ment de Pales­tina (PFLP) i el Front Democràtic per a l’Alli­be­ra­ment de Pales­tina (DFLP). Les orga­nit­za­ci­ons dema­nen “uni­fi­car els esforços naci­o­nals” per posar fi a la guerra de Gaza i l’agressió (isra­e­li­ana).

El comu­ni­cat con­junt també es fa ressò del dic­ta­men emès diven­dres pel Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de Justícia (TIJ), que va cri­ti­car l’ocu­pació isra­e­li­ana dels ter­ri­to­ris pales­tins. “Les fac­ci­ons pales­ti­nes donen la ben­vin­guda a l’opinió del Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de Justícia (TIJ), que va con­fir­mar la il·lega­li­tat de la presència, ocu­pació i assen­ta­ment” isra­elià a Cis­jordània i Jeru­sa­lem aquest, recull el comu­ni­cat de Hamàs.

Els sig­nants s’han com­promès a man­te­nir la imple­men­tació d’aquests acords “per aca­bar amb la divisió” entre ells en un acord asso­lit gràcies a la medi­ació d’Egipte, Algèria, la Xina i Rússia. Entre els objec­tius comuns plan­te­jats hi ha l’esta­bli­ment d’un Estat palestí inde­pen­dent amb capi­tal a Jeru­sa­lem d’acord amb les reso­lu­ci­ons inter­na­ci­o­nals, espe­ci­al­ment a la 181 i 2334.

Les fac­ci­ons revin­di­quen també “el dret del poble palestí a resis­tir a l’ocu­pació” d’acord amb el dret inter­na­ci­o­nal, les Naci­ons Uni­des i el dret a l’auto­de­ter­mi­nació, així com a “resis­tir i frus­trar” els intents isra­e­li­ans de des­plaçar la població pales­tina. L’últim punt al qual fa al·lusió Hamàs és el com­promís comú dels grups per mirar de posar fi al “bàrbar setge” de Gaza i Cis­jordània, així com asse­gu­rar l’entrada d’ajuda huma­nitària i mèdica “sense res­tric­ci­ons ni con­di­ci­ons”.

Aquests acords cons­ti­tu­ei­xen un nou intent de recon­ci­li­ació entre les fac­ci­ons, espe­ci­al­ment entre la isla­mista Hamàs i la secu­lar Fatah, enfron­ta­des des de 2007. Lla­vors, Hamàs va fer fora Fatah de la Franja de Gaza després del fracàs d’un govern d’uni­tat naci­o­nal sor­git després que els isla­mis­tes tri­om­fes­sin en les legis­la­ti­ves l’any ante­rior.

Des de la frac­tura, els últims anys hi ha hagut diver­sos intents de diàleg infruc­tu­o­sos entre Fatah, que con­trola l’Auto­ri­tat Naci­o­nal Pales­tina (ANP), Hamàs i altres grups com el Gihad Islàmic. A través de l’ANP, els secu­lars gover­nen a Cis­jordània, on el seu poder és cada vegada més limi­tat davant l’avenç de l’ocu­pació isra­e­li­ana, que enguany s’ha anne­xi­o­nat més de 2.300 hectàrees de l’encla­va­ment i ha batut tots els rècords.

A més, l’ANP i el pre­si­dent, Mah­mud Abbas, són cada vegada més impo­pu­lars al ter­ri­tori, on se’ls acusa de nepo­tisme, auto­ri­ta­risme i cor­rupció.