Si prospera el pacte sobre el finançament singular, Catalunya aportarà menys diners a la caixa de l’Estat, que en tindrà menys per invertir a Catalunya. Però això no és cap problema, perquè sistemàticament s’incompleixen els compromisos d’inversió fixats en els pressupostos de l’Estat.

El govern espanyol i el seu sector públic van executar només el 45% de les inversions que hi havia previstes en els seus pressupostos del 2023, segons dades del Ministeri d’Hisenda. Catalunya va ser el territori on menys s’han complert les promeses, i el segon amb una inversió més baixa respecte a la població.

El 2023, l’Estat va executar a Catalunya poc més de 1.028 milions d’euros dels 2.276 milions que havia pressupostat, la xifra més baixa d’entre totes les comunitats autònomes. Per contra, com també és habitual, l’execució del govern espanyol a la Comunitat de Madrid és molt superior a la prevista: un 165% (si se n’exclou el pagament de les compensacions per les autopistes radials). A Múrcia, un 218%, més del doble del que s’havia votat inicialment al Congrés.

Catalunya també és el segon territori amb una inversió per habitant més baixa: 130 euros per persona, només per sobre de Navarra (121), si bé es tracta d’un territori amb règim foral. A Madrid, en canvi, puja fins als 290 euros, més del doble que a Catalunya, i a Múrcia, fins als 644 euros. De mitjana, la inversió regionalitzable (despesa destinada a un territori concret) va ser de 230 euros per persona, el 87% del que s’havia pressupostat.

Encara més greu és l’incompliment pel que fa a la infraestructura ferroviària catalana. L’Estat només ha executat el 24% de les inversions pressupostades per a Adif: una despesa de 260 milions d’euros dels més de 1.000 milions previstos en els pressupostos de l’Estat del 2022, aprovats amb el suport d’ERC, el PDeCat i la resta de formacions aliades del govern de coalició. Sumant-hi l’alta velocitat i l’operadora Renfe, el percentatge executat de les tres partides puja fins al 43%.

Així, es cronifica l’incompliment de l’Estat, que des del 2015 només ha acabat invertint menys del 60% de tot el que havia pressupostat a Catalunya. El 2021 es va arribar al 36%, la xifra més baixa de la sèrie històrica. En tots aquests anys, de mitjana ha rebut el 58% del que li tocava, una dada que contrasta amb el 133% de la Comunitat de Madrid.

Per reduir aquests incompliments, el pacte PSC-ERC preveu la constitució d’un consorci paritari Estat-Generalitat que gestionarà i executarà les inversions de l’Estat a Catalunya. Es definirà un marc pluriennal de finançament per dotar-lo pressupostàriament tenint com a referència la mitjana d’inversió pública sobre el PIB al conjunt de l’Estat.

Catalunya requereix una inversió acumulada de 50.900 milions d’euros per corregir el dèficit d’estoc en infraestructures fins al 2040. Així s’extreu d’un estudi elaborat l’any passat per la Cambra de Barcelona que actualitza i amplia els càlculs que la corporació va presentar l’any 2019, que situaven aquesta inversió en 45.000 milions d’euros fins a l’any 2030. L’anàlisi subratlla la necessitat d’incrementar la despesa bruta anual en infraestructures a Catalunya per convergir cap al 19% de l’estoc total estatal, seguint la pauta definida al seu dia en la disposició addicional tercera de l’Estatut.

L’estudi de la Cambra de Barcelona identifica una vintena de projectes prioritaris en l’horitzó 2030 que ajudarien a mitigar el dèficit d’infraestructures. Hi destaquen els relacionats amb el ferrocarril de passatgers, com l’estació intermodal de la Sagrera, el desdoblament de l’R3 fins a Vic i la construcció del tram central de la línia L9 del metro, així com actuacions a la xarxa de transport de mercaderies com la construcció de terminals intermodals i el corredor mediterrani ferroviari en ample internacional.

Pel que fa a la xarxa viària, l’estudi identifica com a prioritari l’increment de la connectivitat i la capacitat del corredor mediterrani amb la B-40 i el desdoblament d’alguns trams de l’N-2 i l’N-340, i d’altres trams d’eixos clau, com la C-55 Abrera-Manresa, entre Manresa i Castellbell i el Vilar.

L’adequació de l’aeroport de Barcelona per augmentar la connectivitat intercontinental encapçala les actuacions prioritàries en l’àmbit aeroportuari, que també inclou altres accions arreu del territori, com l’accés ferroviari d’alta velocitat a l’aeroport de Girona i l’estació intermodal Camp de Tarragona.