L’ALTRA POTA DE LA MAJORIA
La clau d’una caixa d’obertura retardada
La Generalitat hauria recaptat l’any passat un 39% més amb el finançament singular pactat pel PSC i ERC
Assumint un dèficit fiscal del 4% del PIB, el govern disposaria d’un 8,6% més de recursos pressupostaris
La Generalitat recapta el 9% dels impostos que es paguen a Catalunya (els propis i els cedits totalment), i amb el finançament singular pactat entre el PSC i ERC passarà al 100%. Amb la clau de la caixa a les mans, l’Agència Tributària catalana recaptarà i després passarà a l’Estat i la resta de comunitats autònomes el que s’hagi pactat, just a l’inrevés que ara, quan la Hisenda espanyola cobra els impostos estatals i els gasta com vol, mentre que pel règim de finançament comú part dels ingressos catalans van a parar a altres comunitats.
Amb el sistema vigent, Catalunya és tercera en l’aportació de recursos, amb una mitjana de 3.565 euros per habitant, mentre que en el repartiment cau al desè lloc, amb 3.264 euros per habitant –ocuparia el lloc número 14 si es té en compte el diferencial de preus, amb 3.043 euros per habitant–. Sis diferents models de finançament autonòmic (1980, 1987, 1992, 1997, 2002 i 2009) han comportat una insuficiència financera crònica per finançar els serveis. El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat va escalar fins als 20.772 milions l’any 2020 i fins als 21.982 milions el 2021, un nou màxim històric. Aquestes xifres equivalen al 9,8% i el 9,6% del PIB català, respectivament.
Aquesta magnitud del dèficit fiscal tan elevada impedeix poder millorar la prestació de serveis públics a Catalunya, com per exemple la salut, l’educació i els serveis socials, entre d’altres, i poder acostar el seu nivell al de països europeus de referència. Per exemple, la despesa en salut del pressupost 2024 (12.928 milions) representa un 4,4% del PIB, mentre que la mitjana d’aquesta despesa als països de la zona euro és del 7,9% del PIB. Poder disposar de recursos per incrementar-la en 5.000 milions suposaria poder dedicar a aquesta despesa un 6% del PIB català.
Un altre exemple seria l’educació universitària i no universitària, en què la despesa prevista en el pressupost del 2024 (8.703 milions) representa un 3% del PIB, mentre que a la zona euro és d’un 4,6% del PIB i a la UE-27, d’un 4,7%. La disponibilitat de més recursos fa possible incrementar-la en 3.000 milions, que situaria aquesta despesa en el 4% del PIB.
Si ara estigués vigent el finançament singular, la Generalitat hauria recaptat els 53.543,73 milions d’euros que els catalans van pagar en impostos l’any passat, un 39% més que el seu pressupost d’ingressos (38.497 milions). No tots aquests diners estarien a disposició del govern català, ja que s’hi ha de restar la contribució a les despeses de l’Estat, que s’establirà a través d’un percentatge de participació en els tributs.
No se sap quin serà aquest percentatge, però podem fer un exercici d’economia-ficció a partir del model basc. Els bascos no contribueixen a l’Estat amb un percentatge d’impostos, sinó amb una quota fixa sobre el 6,4% de les despeses generals: 1.403 milions d’euros l’any 2021, equivalents al 8,8% dels impostos recaptats al País Basc. Si apliquem aquest 8,8% a Catalunya, l’any passat hauria aportat 4.712 milions d’euros a les despeses estatals.
Una altra part de la recaptació, tampoc determinada, es destinarà a la solidaritat amb les comunitats autònomes amb menys recursos. El pacte PSC-ERC només assenyala que aquesta solidaritat ha d’estar limitada pel principi d’ordinalitat, o sigui, que si Catalunya és tercera en aportació de diners no pot quedar en una posició més baixa després del repartiment. Si l’ordinalitat funcionés amb el model vigent, a Catalunya li haurien correspost almenys 4.019 euros per càpita (755 euros més del que va rebre), ja que la tercera comunitat que va ingressar més va ser Extremadura, amb 4.018 euros.
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, deia l’any passat que seria acceptable un dèficit fiscal d’entre el 2% i el 4%, en contraposició amb el 10% actual. Un interval d’entre 5. 850 i 11.700 milions. Si comptem per la part alta, l’any passat a la Generalitat li haurien quedat 41.844 milions, un 8,6% més i 3.347 milions més a la caixa.
Un càlcul més elevat fa la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), segons la qual el nou sistema de finançament podria suposar un transvasament anual d’entre 6.600 i 13.200 euros a la hisenda catalana, ja que hi hauria una reducció de l’aportació catalana a la caixa comuna d’entre un 30% i un 60% del dèficit fiscal. L’anàlisi avisa que si es tira endavant aquesta millora dels ingressos sense que cap comunitat perdi finançament, “l’Estat haurà d’ajustar a la baixa la despesa, reduint les prestacions de la seva competència, com les pensions i la defensa, o augmentar (ara o en el futur) la pressió fiscal sobre la minvant part de la població que continuï estant subjecta als seus tributs”.
Segons Fedea, el transvasament d’entre 6.600 i 13.200 milions serien els efectes a mitjà termini. El director de l’entitat, Ángel de la Fuente, assenyala que a llarg termini “les coses encara pinten pitjor”, perquè quan el govern “tingui realment els diners a la mà, l’aportació a la solidaritat s’anirà reduint en successives rondes negociadores i podria tendir a zero, amb una rapidesa especial quan la Generalitat estigui presidida pels independentistes”.
La millora del finançament no arribarà avui per demà, ni hi ha calendari concret. L’acord estableix que es formalitzarà durant el primer semestre del 2025 en la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l’Estat amb relació al model de finançament, amb l’objectiu de l’assumpció progressiva per part de l’Agència Tributària de Catalunya, de la gestió, la recaptació, la liquidació, la inspecció i la disponibilitat de tots els impostos suportats a Catalunya; l’augment substancial, per part de la Generalitat de Catalunya, de la capacitat normativa tributària; el desplegament programat del nou model de finançament i l’impuls de les modificacions que corresponguin de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, de la llei de finançament de les comunitats autònomes i de la llei de cessió de tributs a Catalunya. El primer tribut en què s’avançarà en l’aplicació del nou model de finançament serà l’IRPF, amb el compromís d’assegurar-ne l’execució al llarg de l’any 2026.