Fa uns quants mesos es van pre­sen­tar els comp­tes audi­tats, que van con­fir­mar aquests 62 mili­ons d’ingres­sos el 2023, que ja repre­senta un 11% d’incre­ment res­pecte al 2022. Tan­ma­teix, per a nosal­tres també és impor­tant que acu­mu­lem més d’un 126% de crei­xe­ment des del 2015, quan vam començar com a cen­tre inte­grat. D’altra banda, la pre­visió per a aquest 2024 és superar la bar­rera dels 70 mili­ons d’euros, que per a nosal­tres és molt impor­tant perquè demos­tra la con­so­li­dació del pro­jecte del cen­tre tec­nològic. Més que els ingres­sos que acon­se­guim gene­rar, per a nosal­tres és més impor­tant el valor que apor­tem a les empre­ses per tal que en el futur puguin con­ti­nuar sent gene­ra­do­res de bene­fi­cis per a la soci­e­tat.

Actu­al­ment estem donant ser­vei a més de 2.000 empre­ses. Cal fer avi­nent que un 71% del total dels ingres­sos que rebem pro­ce­deix de pimes, i que més del 90% de les empre­ses que aju­dem són pimes. La nos­tra raó de ser és aju­dar aquesta mena d’empre­ses a millo­rar els seus pro­duc­tes i pro­ces­sos pro­duc­tius. Cal dir, a més, que el nos­tre crei­xe­ment també es deu al fet que encara hi ha mol­tes empre­ses que en nivells d’inno­vació estan per sota del que real­ment es reque­reix. El nivell d’inno­vació està en l’1,44%, con­si­de­rant tant el públic com el pri­vat, quan el mínim, com expli­quen la majo­ria dels experts, s’hau­ria de situar en el 3%.

Dedi­quem els diners ingres­sats a rein­ver­tir-los per tenir uns labo­ra­to­ris de referència, en camps com la tec­no­lo­gia de l’aigua, els dis­po­si­tius mèdics, la nutrició per­so­na­lit­zada, l’electrònica inte­grada, la IA en entorns indus­tri­als, els mate­ri­als lleu­gers i la robòtica cog­ni­tiva. Ara tenim més de vint labo­ra­to­ris repar­tits per tot el ter­ri­tori català, i el propòsit és ampliar aquesta xarxa, perquè ens hem d’anti­ci­par al que les empre­ses puguin neces­si­tar. Podem estar al cap­da­vant de la recerca jus­ta­ment gràcies a les inver­si­ons que fem en els labo­ra­to­ris.

La font és tri­ple. D’una banda, hi ha els ser­veis pri­vats que ofe­rim a les empre­ses. L’empresa ens ve i ens demana un ser­vei deter­mi­nat, i la posem en con­tacte amb algun dels nos­tres cen­tres, com ara el Cen­tre de Ciències Òmiques, el Cen­tre d’Intel·ligència Arti­fi­cial, el Cen­tre de Des­car­bo­nit­zació o el Bat­tech Bat­tery, per posar uns quants exem­ples. Un altre terç dels ingres­sos és l’apor­tació que fa la Gene­ra­li­tat, a través d’Acció, jus­ta­ment per adqui­rir conei­xe­ment que ha de ser­vir a l’empresa a llarg ter­mini. El dar­rer terç pro­ce­deix de pro­jec­tes euro­peus que estem lide­rant o con­sor­ci­ant. De fet, és el mateix model de finançament dels grans cen­tres tec­nològics que hi ha a Europa. A més a més, tenim deu empre­ses de base tec­nològica en què par­ti­ci­pem que estan gene­rant uns 15 mili­ons d’euros amb la seva acti­vi­tat. Són empre­ses com ara Aracne, amb la qual s’incor­pora la fotònica i la IA a un sec­tor madur com el dels telers cir­cu­lars; Rein­for­ce3D, que ofe­reix una nova tec­no­lo­gia per reforçar com­po­nents i pro­duc­tes fabri­cats en impressió 3D, i Dip­meo, que ha creat un dis­po­si­tiu mèdic per faci­li­tar la super­vivència en cas d’atu­rada car­di­o­res­pi­ratòria.

La nos­tra raó de ser no és aquesta, sinó aju­dar empre­ses que ja estan fent coses. Però sí que és cert que la inqui­e­tud forma part de l’ADN d’Eure­cat, amb molts doc­tors que han desen­vo­lu­pat conei­xe­ment a la uni­ver­si­tat i que sovint, tot asso­ci­ant-se amb altres agents de l’eco­sis­tema econòmic, aca­ben gene­rant opor­tu­ni­tats en forma de start-ups.

Sí, hem d’anar ali­ne­ats amb el que l’admi­nis­tració defi­neixi, i que Eure­cat en sigui una mena de flags­hip. Tot tenint en compte que Eure­cat és qui està més a la vora del que l’empresa real­ment neces­sita. Hi som per con­ti­nuar aquell conei­xe­ment que les uni­ver­si­tats han anat fent, pel seu compte o pre­ci­sa­ment en col·labo­ració amb nosal­tres, per dei­xar-ho a dis­po­sició de les empre­ses.

Si ens cal per ser més a prop de les empre­ses, n’obri­rem més, però a curt ter­mini no n’hi ha de pre­vis­tes. Ara estem duent a terme, des del 2014, el procés d’inte­gració de l’actual xarxa, que amb onze seus dis­tribuïdes per tot el ter­ri­tori català ens dona capil·lari­tat ter­ri­to­rial per ser ben a la vora de les empre­ses i ofe­rir-los el que neces­si­ten. Cal fer espe­cial esment de la seu de Xile, que allotja la Fun­dació Eure­cat Latam i que està donant els seus resul­tats, tot col·labo­rant amb empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes, com el Banc Intera­me­ricà de Desen­vo­lu­pa­ment (BID), en pro­moció de nego­cis, trans­ferència tec­nològica i for­mació.

Tenim l’apli­cació de la IA gene­ra­tiva i la robòtica en la millora de pro­ces­sos indus­tri­als. Com­pu­tació quàntica, neu­ro­com­pu­tació, dis­po­si­tius mèdics... En el camp ambi­en­tal, serà impor­tant la recu­pe­ració de mate­ri­als rars que ara mateix són difícils d’extreure. També hi ha la robòtica assis­ten­cial, amb l’enve­lli­ment crei­xent de la soci­e­tat. L’elec­tri­fi­cació de la mobi­li­tat. Nous pro­ces­sos com la plastrònica, en la qual fa catorze anys que inver­tim, i la fabri­cació addi­tiva, en què fem ser­vir la impressió 3D per resol­dre deter­mi­nats rep­tes. La proteïna alter­na­tiva o l’ús de nous ingre­di­ents per a la fer­men­tació. I tot el que té a veure amb el gran des­a­fi­a­ment mun­dial, la des­car­bo­nit­zació de les empre­ses per tal de mini­mit­zar els efec­tes del canvi climàtic.

Sí. D’aquest 1,44% en inversió en R+D+I fins al 3%, hi ha un recor­re­gut per a la par­ti­ci­pació pública i pri­vada en les inver­si­ons que calen en l’acti­vi­tat econòmica. Hi ha casos con­crets, com el del pro­jecte de tec­no­lo­gia de bate­ries Bat­tech, gene­rat con­jun­ta­ment amb l’Ins­ti­tut de Recerca d’Ener­gia de Cata­lu­nya (IREC), que neces­si­ta­ria més inversió de la Gene­ra­li­tat perquè pugui créixer, si real­ment creu que és cab­dal. Amb referència als dos exem­ples que esmenta, que no podem dei­xar de dir que són casos rara avis, veiem en Fraun­ho­fer, que aglu­tina més de 6.000 ins­ti­tuts, una volun­tat de con­cen­tració de conei­xe­ment. Pel que fa a Tec­na­lia al País Basc, val a dir que no tenen tan­tes uni­ver­si­tats que esti­guin fent R+D+I com és el cas de Cata­lu­nya. I la impor­tant fac­tu­ració de Tec­na­lia també s’explica perquè hi ha una reco­ma­nació a les empre­ses bas­ques perquè con­trac­tin ser­veis a Tec­na­lia i els altres cen­tres tec­nològics bas­cos. Val a dir que el País Basc va iden­ti­fi­car quinze anys abans que Cata­lu­nya aquesta neces­si­tat de tenir un gran cen­tre tec­nològic.

Eure­cat ha estat en 128 pro­jec­tes con­sor­ci­ats, 33 dels quals els ha lide­rat, en àmbits com ara digi­tal, indus­trial, bio­tec­nològic, sos­te­ni­bi­li­tat i resiliència climàtica. Volem seguir en la línia de col·labo­rar amb pro­jec­tes euro­peus i lide­rar-los. Aquest dina­misme ens per­met con­so­li­dar la nos­tra imatge de cara a l’exte­rior, i anar cap­tant pro­jec­tes impor­tants. Penso ara en un de dis­seny d’un robot col·labo­ra­tiu, en què el cer­vell es dis­se­nya a Cata­lu­nya. Així mateix, és una gran via per com­par­tir conei­xe­ment, a més d’arre­lar, perquè en aquests pro­jec­tes també hi par­ti­ci­pen grans empre­ses, que tenen capa­ci­tat de tracció ver­ti­cal al ter­ri­tori, i aju­den altres empre­ses. Tenim pro­jec­tes amb Seat. Dèiem que el 70% dels nos­tres ingres­sos pro­ce­deix de les pimes, però és que el 30% res­tant ve de la gran empresa, un actor indis­pen­sa­ble en la inno­vació. Amb tot, el nos­tre focus és la pime cata­lana, que hi hagi més exem­ples com Giró i Relats, que tenen pro­jecció mun­dial i que són dos grans exem­ples de pimes hid­den cham­pi­ons.

Des de la fun­dació d’Eure­cat, la for­mació sem­pre ha estat un pilar, perquè no hi havia un ali­ne­a­ment entre el que les uni­ver­si­tats i les esco­les de for­mació pro­fes­si­o­nal fan i el que les empre­ses recla­men. Amb l’Eure­cat Aca­demy estem fent for­ma­ci­ons tècni­ques a mida. En la for­mació no reglada hi ha pro­jec­tes sin­gu­lars, n’hi ha de con­sor­ci­ats, hi ha tot un ven­tall de ser­veis de for­mació, entre els quals n’hi ha d’inserció, per a per­so­nes al límit de l’exclusió social, en col·labo­ració amb el Ser­vei Públic d’Ocu­pació de Cata­lu­nya (SOC). Vam fer una dotació de 120 mili­ons d’euros l’any pas­sat per a la for­mació pro­fes­si­o­nal. També hem ofert for­ma­ci­ons pro­fes­si­o­nals duals específiques. En aquest sen­tit, en l’àrea de mecànica, hem creat un mòdul de mot­lles i matrius, tot res­po­nent a una neces­si­tat de la indústria d’incor­po­rar aquest per­fil pro­fes­si­o­nal, per evi­tar fenòmens d’inflació sala­rial. S’estan fent post­graus i for­ma­ci­ons de recon­versió de per­so­nal, tant per a tre­ba­lla­dors de base com per a coman­da­ments inter­me­dis i direc­tius. La uni­ver­si­tat fa graus i doc­to­rats fantàstics, però si l’empresa ens demana que li fem una for­mació con­creta, tenim la capa­ci­tat de pre­pa­rar-ho.