Ensopegar amb la mateixa pedra

El Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE) va decla­rar el 30 de maig de 2024 que el tram autonòmic de l’impost espe­cial sobre hidro­car­burs, que es va apli­car a Espa­nya de l’any 2013 al 2018, infrin­gia la nor­ma­tiva euro­pea.

La norma, que ja no és vigent, frag­men­tava el mer­cat inte­rior i posava en risc la lliure cir­cu­lació de mer­ca­de­ries, segons el TJUE.

La sentència del TJUE resol la qüestió pre­ju­di­cial plan­te­jada pel Tri­bu­nal Suprem en l’assumpte C-743/22, DISA Sub­mi­nis­tra­ments i Tra­ding, SLU con­tra l’Agència Tri­butària espa­nyola. L’impost d’hidro­car­burs és un impost espe­cial que grava la gaso­lina, el gasoil, el gas natu­ral, el fuel o els bio­car­bu­rants i que s’aplica en el moment de la venda, és a dir, que va inclòs en el preu final que abo­nen els con­su­mi­dors.

El tipus autonòmic es va dero­gar l’any 2019 i des d’ales­ho­res exis­teix un únic impost apli­ca­ble a tot Espa­nya.

No obs­tant això, entre els anys 2013 i 2018 l’impost d’hidro­car­burs estava cons­tituït per una quota esta­tal, única per a tot el ter­ri­tori, i una quota autonòmica, fixada per cada comu­ni­tat autònoma.

Per tant, durant aquests anys, el cost dels car­bu­rants depe­nia de la comu­ni­tat autònoma on s’adqui­rien aquests pro­duc­tes, cosa que anava en detri­ment del fun­ci­o­na­ment ade­quat del mer­cat.

Cal recor­dar que l’any 2014 el mateix TJUE va decla­rar con­trari al dret de la UE l’impost sobre la venda deta­llista de deter­mi­nats hidro­car­burs, cone­gut com a “cèntim sani­tari” (un recàrrec que es va impo­sar a l’impost d’hidro­car­burs des­ti­nat a des­pe­ses sanitàries). Aquest fet va obli­gar l’Estat a assu­mir milers de devo­lu­ci­ons per l’anul·lació d’aquest recàrrec.

De fet, fins l’any 2012, l’impost total sobre els hidro­car­burs estava for­mat per l’impost del “cèntim sani­tari” i l’impost esta­tal sobre hidro­car­burs. El “cèntim sani­tari” estava cons­tituït per una quota esta­tal i per una quota autonòmica. I l’any 2013, l’Estat espa­nyol, anti­ci­pant-se a la decisió que va aca­bar dic­tant el TJUE en el cas del “cèntim sani­tari”, va inte­grar l’impost del “cèntim sani­tari” en l’impost esta­tal sobre hidro­car­burs.

D’aquesta manera l’Estat espa­nyol va poder pal·liar els efec­tes de la sentència del TJUE de 27 de febrer de 2014, que va decla­rar l’impost del “cèntim sani­tari” con­trari al dret de la UE.

I exac­ta­ment com va pas­sar amb la supressió for­mal de l’impost del “cèntim sani­tari”, l’Estat espa­nyol l’any 2019 també va supri­mir for­mal­ment la tarifa autonòmica, ara decla­rada contrària al dret de la UE pel TJUE, perquè en rea­li­tat la tarifa autonòmica es va inte­grar en la tarifa esta­tal de l’impost.

El que és clar és que ni l’any 2013 ni l’any 2019 el preu dels hidro­car­burs es va veure afec­tat a la baixa per la supressió d’ambdós impos­tos.

En el cas del “cèntim sani­tari” milers de trans­por­tis­tes i par­ti­cu­lars van poder recu­pe­rar l’import abo­nat per aquell impost.

Per tant, con­forme a la nova decisió del TJUE, tot fa pen­sar que altra vegada tots aquells con­su­mi­dors afec­tats, pràcti­ca­ment la majo­ria de per­so­nes que dis­po­sa­ven d’un vehi­cle entre els anys 2013 i 2018, podran recla­mar a l’Estat espa­nyol la devo­lució de l’import pagat.

Ara bé, caldrà espe­rar la decisió que final­ment adopti el Tri­bu­nal Suprem quan resol­gui sobre el cas per ini­ciar les recla­ma­ci­ons, perquè va ser l’alt tri­bu­nal el que va plan­te­jar la qüestió al TJUE.

En con­seqüència, l’Estat espa­nyol haurà d’assu­mir de nou devo­lu­ci­ons d’impos­tos milionàries, ja que, malau­ra­da­ment, la decisió del TJUE con­firma que l’Estat no va apren­dre de la sentència del “cèntim sani­tari”, i, ine­vi­ta­ble­ment, sor­geix la pre­gunta: i qui ho pagarà això? L’Estat espa­nyol tor­narà a fer reper­cu­tir els imports d’aques­tes devo­lu­ci­ons en els con­su­mi­dors?

Només el temps ens donarà res­pos­tes.