Finances amb consciència
La banca cooperativa i ètica reivindica el seu lloc perquè l’estalvi serveixi l’economia real i la transició verda
Les entitats d’aquest segment demanen una regulació més equitativa, que reconegui la seva realitat
En aquests temps que tornen les grans fusions bancàries, cosa que redueix la competència al mercat, i el món fintech ens proposa arribar fins a l’extrem en la virtualització de l’operativa bancària, la banca cooperativa es reivindica com a opció alternativa, en què es raona horitzontalment entre els socis què fer amb els estalvis i en què l’assessorament presencial continua sent un fonament.
En el seu manifest publicat fa pocs mesos, l’Associació Europea de Bancs Cooperatius (EACB, per les sigles en anglès) reivindicava l’important paper exercit per la banca cooperativa en el desenvolupament de l’economia de les regions, especialment a l’àrea rural, i com a vehicle dels serveis financers que requereix la pime. Tot guaitant l’avenir, l’EACB reclama al regulador per a aquest sector més flexibilitat i equitat en l’aplicació de la norma en qüestions com l’euro digital, el reglament per a l’accés a les dades financeres o en la implementació de la directiva de crèdit al consum. No debades, estem parlant d’un actor financer, la banca cooperativa, que compta amb un 22% de quota en el mercat de dipòsits i un 23% en el de crèdit, amb 718.000 professionals de 2.500 entitats al servei de 210 milions de socis. En definitiva, un sector que ha crescut un 49% del 2011 ençà.
A tot l’arc comunitari, hi trobem veritables campions de la banca cooperativa, com la xarxa de bancs cooperatius locals desplegada a França per Crédit Agricole, amb 11.500.000 socis i 53 milions de clients; Co-operative Financial Network, d’Alemanya, amb 18 milions de socis i 30 milions de clients; OP Financial Group, de Finlàndia, amb dos milions de socis i 4,4 milions de clients o Rabobank, de Països Baixos, amb 2,2 milions de socis i 9,6 milions de clients, per esmentar només uns quants exemple.
Caixa Enginyers, amb els seus 213.289 socis i 8.139 milions de volum de negoci, és una de les entitats de banca cooperativa distingides a l’Estat espanyol, un mercat en què les quotes són del 10% en actiu i passiu, lluny dels registres que podem veure a França (63%) o Alemanya (23%). Com explica el director de Caixa Enginyers, Joan Cavallé, aquestes diferències s’explicarien pel fet que “el segment que a Europa ocupa la banca cooperativa, aquí l’ocupaven les caixes d’estalvi, un 45% del mercat, fins a la seva caiguda, arran de la crisi del 2008. Tanmateix, és un fet que la banca cooperativa creix any rere any, té recorregut, hi ha molt estalviador que cerca un servei diferencial.” El cas de Caixa Enginyers és ben notori: compta amb una plantilla de 535 empleats, que anat creixent al llarg dels darrers 10 anys, fins a un 49,5%. Un creixement prou sòlid, amb un 8,2% de ROE; un 2,7% de ràtio de morositat o un 17,1% de ràtio de capital CET1.
Afavorir la coexistència
Cavallé assumeix plenament les queixes de l’EACB: “La regulació, justament, ha d’afavorir la coexistència de diversos models de banca, i no anar cap a la uniformització.” En aquest sentit, doncs, “caldria fer més racional la regulació, no només en la normativa típicament bancària, sinó també en tot allò que té a veure amb els pagaments, l’accés a les dades de client o l’euro digital, etc. S’obren molts camps normatius i no hi ha una mirada sobre els diversos tipus d’entitats, el regulador no pensa en el model cooperatiu; pensa en el del capital privat cotitzat.” Per exemple, les entitats cooperatives acostumen a mutualitzar els seus ingressos perquè els àmbits del negoci més rendibles protegeixin els que no ho són tant, i la regulació diu que cada línia ha de tenir el seu propi compte de resultats. Una entitat de banca cooperativa pot decidir no tancar oficines per la importància social que tenen, i cobrir la seva poca rendibilitat amb altres pilars del negoci. “És una regulació més basada en normes que en principis, no es té en compte que el nostre sector aporta inclusió i estabilitat al sistema.” I més en uns moments en què la Comissió Europea assumeix els preceptes de l’informe d’Enrico Letta sobre el futur del Mercat Únic Europeu, en el sentit que cal redirigir les finances per garantir la transició verda i la reindustrialització d’Europa, perquè no perdi pistonada respecte als EUA i la Xina, un desideràtum que ha amplificat aquesta setmana l’informe de Mario Draghi, antic president del BCE, per impulsar un nou pla Marshall que mobilitzi 800.000 milions d’euros a l’any. “Hem de tenir un paper en l’assoliment d’aquests objectius estratègics”, destaca el director de Caixa d’Enginyers.
La banca cooperativa presenta com una de les seves credencials que, com diu Cavallé, “tot el valor generat és valor compartit entre els socis”. “Les reserves que generem les interpretem com a llegat generacional per oferir valor als nous socis que s’incorporen”, afirma. Les noves generacions, seduïdes per la màxima eficàcia digital de les fintech, com s’acaren a la proposta del cooperativisme? En el cas de Caixa d’Enginyers, “de les noves altes, un 40% són menors de trenta anys, així que podem afirmar que el poder d’atracció sobre els joves és important, sobretot perquè comparteixen el nostre compromís amb la sostenibilitat”. Com afegeix, “sí, són tremendament digitals, però si bé aquest factor afavoreix l’eficiència, el fet és que no es pot resoldre digitalment un pla financer familiar.”
Dins de la banca cooperativa, marca perfil propi la banca ètica, la que anteposa el rèdit social a obtenir benefici. Des de l’associació FETS-Finançament Ètic i Solidari, com exposa Guillem Subirachs, tècnic de l’Observatori de les Finances Ètiques, “l’objectiu de la nostra associació, quan es va crear, fa 25 anys, era que pogués arrelar la banca ètica aquí, i ja hi és; a més, ens hem posat les piles, i en els darrers cinc anys hem assolit un bon nivell competitiu, en servei, producte i agilitat”. Vol fer avinent que la banca ètica posa el finançament de projectes transformadors socialment, “com l’habitatge cooperatiu, àmbit en què el sector mainstream no vol entrar, per damunt de la captació de l’estalvi o oferir préstecs individuals. “Potser per això la banca ètica encara no és tan coneguda com la tradicional.”
Fa pocs dies, la Federació Europea de Banca Ètica (Febea), que aplega 33 entitats financeres de 15 estats europeus, reflexionava, en un document d’acció política, sobre com ha de ser la Unió de Mercat de Capitals futura, que hauria de virar, com a la inversió verda i socialment responsable. Febea expressava en el document els seus recels sobre el compliment de l’anomenada taxonomia europea, el sistema de classificació que determina si una activitat pot considerar-se sostenible i socialment responsable. Febea demana que el llistó que hagin de saltar els projectes que es presenten com a verds o de transformació social, sigui alt. Dins d’aquesta línia, Subirachs afirma: “Calen estàndards més rigorosos; amb les lleis aprovades et colen com a sostenible coses tan dubtoses com la producció del gas, i altres que no tenen realment un impacte social i ambiental positiu. Un àmbit com l’automoció no hauria de ser considerat socialment responsable, en tot cas tot allò que té a veure amb la mobilitat sostenible.” Però, és clar, Brussel·les és massa sensible a la influència de la gran banca mainstream, que en boca d’algun alt directiu ha expressat que si la taxonomia era massa exigent, no es compliria.
En tot cas, a parer de Subirachs, “és un moment propici per a aquest tipus de banca, ara que es recupera el cooperativisme, i la participació torna a ser un valor que suma. Una conjuntura per oferir principis, que, contràriament al que passa en la banca tradicional, no són només de paraula”. Des de la talaia de FETS, s’ha pogut copsar que al llarg del trienni 2015-2017 hi va haver un notable creixement del moviment cooperativista i les entitats de l’economia solidària. Durant la pandèmia de covid, “va caldre activar tota la xarxa de finances ètiques per tal d’aturar el cop i sostenir els projectes cooperatius”. Tot seguint en la conjuntura de la banca cooperativa i ètica, Guillem Subirachs explica que “ara es troba en un moment en què cal captar més estalvi, cosa que no ha estat prioritària durant els darrers anys, ens hem trobat que molta gent ha hagut de fer ús del seu racó de diners, per poder afrontar contingències com és el cas de la pujada de l’interès de la hipoteca”. I, és clar, “calen recursos, per tal de finançar molts projectes, com ara els d’habitatges cooperatius. Aquest any i el vinent hauran estat dos exercicis en què l’estratègia principal haurà estat la captació d’estalvi.”
Avaluació
Fiare Banca Ética, que s’imposa com a objectiu utilitzar les finances com a vehicle de transformació social, recentment ha obert una línia de crèdit per a les pimes de l’economia social, dotada amb 100 milions d’euros. Per complir el màxim rigor que el diner prestat és socialment responsable, el deutor ha de complir 150 indicadors agrupats en set àrees de valor: governança, treball, cadena, qualitat de producte, medi ambient, xarxes i comunitats i transparència i legalitat. Com explica Sònia Molina, coordinadora de la delegació a Barcelona d’aquesta entitat –3.803 socis a l’Estat, dels 48.258 totals arreu d’Europa– “ens fa especials l’elevat grau de participació: l’avaluació socioambiental dels projectes que volem recolzar, eina que ens permet ser rigorosament fidels als nostres valors, es fa des de la nostra base social, que a través de comissions s’organitza i dona el vistiplau als projectes, que no tiraran endavant sense la seva aprovació, encara que passessin el sedàs de la rendibilitat.”
Molina observa que “es detecta que hi ha sensibilitat envers la banca cooperativa i ètica, però cal donar-nos més a conèixer, que ens vegin que som igualment competitius que la banca tradicional, i continuar invertint en tecnologia per aconseguir processos àgils.”
Fiare Banca Ética concentra el 60% del seu actiu en el sector social, i Sònia Molina considera: “Caldria adreçar-nos a altres sectors, com ara el de les energies renovables o el del programari lliure, per posar dos exemples, i sortir de certs clixés. És important que siguem proactius per trobar altres realitats.” Com afegeix, “si volem incidir més en la societat, hem de pouar més en el món de la pime ja que, al capdavall, quan se’ns presenta un projecte a finançar, no analitzem tant la forma jurídica de l’entitat que ens la proposa com l’impacte social i ambiental”.
Malgrat que la filosofia fintech pressuposa que el nou usuari se’n surt en l’esfera virtual, la realitat és ben diferent: “Se suposa que cada nova generació ve més preparada, però el fet és que quan parlem de necessitats financeres, els coneixements sobre aquesta àrea són menys presents, hi manca cultura financera i els joves continuaran necessitant un assessorament financer pròxim, com el que donem nosaltres, que quan se’ns presenta un projecte donem opcions per reconvertir-lo.”
Sònia Molina creu que cal interpel·lar l’usuari de banca: “Com a clients de banca, ens hem acostumat a cercar rendibilitat financera, i no pas rendibilitat socioambiental. I hem d’arribar a interrogar-nos sobre això, a cercar el dividend social, un impacte que també es pot quantificar.”
Des de Fiare també es considera que des de la UE s’ha d’avançar molt més en la taxonomia europea, “per penalitzar les inversions financeres que vulnerin drets socials i ambientals.”
Coop57 opera sota la protecció de la llei de cooperatives catalana, que permet preservar el seu model. Això sí, com remarca Gassiot, “tot i ser autogestionats, no deixem de tenir acords amb altres entitats per compartir riscos i cobrir possibles casos de morositat, que serveixen per acreditar-nos com a entitat plenament solvent”. Manté acords de col·laboració amb el Fons Europeu d’Inversions, una institució de la Unió Europea que dona suport a les pimes, que durant la covid va cobrir cinquanta milions d’euros. A propòsit del seu vincle amb el Fons Europeu d’Inversions, Gassiot assegura que “des de les institucions comunitàries ens han fet avinent que les nostres accions financeres veritablement tenen un impacte social immediat”. A més, Coop57 cerca la complicitat de societats de garantia recíproca com Avalis o ajuntaments, com és el cas del de Mataró.
Coop57, que ja ha estat capaç de teixir xarxa per diverses comunitats de l’Estat, va experimentar un creixement elevat a partir de la crisi financera del 2008: ”Eren molts els que cercaven alternatives, i nosaltres vam haver de restringir l’entrada de diners, perquè el creixement del crèdit era més lenta que la demanda de projectes a finançar per part dels socis.” Ara, tanmateix, “hi ha un moviment invers, i mentre que l’economia social creix en projectes, l’estalvi és més lent”, com explica el coordinador de Coop57.
Una consolidació que va avançant amb pas ferm
El Baròmetre 2023 de les finances ètiques que publica l’Observatori de les Finances Ètiques reflecteix que aquest sector de l’univers financer continua enlairant-se, i així ho reflecteixen dades com que des de l’any 2007, l’estalvi recollit per les entitats financeres ètiques s’ha multiplicat per 19,44, fins a assolir el 2022 la xifra de 2.595 milions d’euros. Pel que fa als préstecs, el 2022 es va aconseguir superar el llistó dels 1.900 milions d’euros, amb un increment del 2,82%, notablement superior al de la banca convencional, que va assolir un creixement de només el 0,46%. Pel que fa als sectors beneficiats per l’activitat creditícia ètica, el principal és el vinculat al medi ambient, amb un 38,30%, seguit pel social, amb 23,79%; cultural (20,33%) i altres (17,58%). A nivell internacional, un 82,81% dels préstecs concedits ha estat a través de la fórmula del microcrèdit. Per àrees geogràfiques, predomina Amèrica Llatina (62,76%), seguit d’Àsia (20,77%); Àfrica (13,61%) i altres (2,86%).
Segons l’Observatori, el 2022 el nombre de persones usuàries de les finances ètiques va situar-se en 186.386, una certa minva, de l’1,79%, respecte de l’any anterior. Amb tot, els autors de l’informe consideren que des del 2018 es pot parlar d’estabilització en el nombre d’usuàries. En canvi, sí que hi va haver increment, del 0,84%, pel que fa al capital social, que va arribar als 190.471.203 euros. L’evolució de la morositat va seguir sent positiva, en contínua davallada, i es va situar en el darrer exercici analitzat en 1,22%, molt per sota del que va registrar de mitjana el sector bancari convencional, que va oferir una morositat del 4,29%. Pel que fa al sector assegurador ètic a l’Estat, l’any 2022 gestionava 3,8 milions de pòlisses, amb un volum de primes superior als 1.220 milions d’euros.
