Quino Fernández
Director del Barcelona Finance Hub by Attico i CEO d’AtticoLab
“Volem aglutinar l’ecosistema de les ‘fintechs’ del país”
“El ‘hub’ cada any desenvoluparà programes d’acceleració i incubació, i anirem a buscar empreses que ens ajudin”
“El negoci de les finances digitals no està tan desenvolupat aquí perquè no som un centre financer com Londres i París”
A Catalunya hi ha unes 600 empreses financeres, i unes 30 es podrien instal·lar aquí
Ens emmirallem en experiències com la del Barcelona Health Hub, per la tasca consolidadora
El ‘coworking’ continuarà creixent, i l’objectiu d’Attico és ser un dels líders del sector d’aquí a dos o tres anys
El Barcelona Finance Hub by Attico ha obert recentment les portes, gestionat per la firma de coworking Attico, amb el propòsit d’esdevenir l’epicentre d’innovació financera de Barcelona. Parlem dels seus objectius amb el seu director, Quino Fernández.
Com es va gestar el projecte del ‘hub’?
El projecte neix des de la Generalitat, del Departament d’Economia i Finances, que quan es va traslladar a la Zona Franca volia donar una utilitat a aquestes oficines que deixava aquí, al passeig de Gràcia. Va llançar un concurs per buscar una entitat que volgués desenvolupar el projecte, que finalment ha estat Attico. Aquesta entitat havia de desenvolupar un hub financer a les cinc plantes, complint un seguit d’objectius: que no es limités a ser només un coworking. Calia organitzar esdeveniments, promoure l’ecosistema fintech i insurtech i tot l’ecosistema tecnològic per tal de posicionar Barcelona com una peça important en l’ecosistema d’innovació financera.
Barcelona com a centre d’innovació, més que centre financer.
Siguem clars: Barcelona no és un centre financer ni ho serà. Actualment, en la llista dels deu centres financers més importants, no hi és ni Madrid. En canvi, Barcelona sí que és una referència d’emprenedoria, en totes les llistes, sempre apareix en el top ten. Així doncs, juguem aquesta carta: situar Barcelona com a centre d’innovació financera, on hi ha start-ups i passen coses innovadores. Ja hi ha un posicionament d’innovació: mireu l’exemple del coworking d’Attico al carrer Bailèn, on el banc digital Revolut ha ubicat el seu hub tecnològic per al sud d’Europa.
A l’ecosistema ‘fintech’ li cal un pol, un nus.
Sí, com a tots els ecosistemes. Un exemple molt interessant és el del Barcelona Health Hub, al recinte de l’hospital de Sant Pau, que aglutina l’ecosistema innovador en l’àmbit de la salut. També cal fer esment de Barcelona Tech City, que ha fet molt per aconseguir que Barcelona sigui important en emprenedoria i innovació.
Podreu consolidar el sector?
Aquest hub tindrà capacitat per a unes 300 o 400 persones. A Catalunya hi ha 600 empreses financeres, i una trentena poden ser aquí. A més, hi haurà la possibilitat de ser membre del hub en el cas d’empreses que no necessàriament tinguin la taula aquí. Així podríem aglutinar tot l’ecosistema.
En quins ‘hubs’ us heu emmirallat?
N’hem vist uns quants i tots ens han inspirat. N’hi ha que tenen més suport governamental, mentre que d’altres són més lobbies. D’altres són eminentment coworkings. A mi m’agrada molt el Barcelona Health Hub que he esmentat abans, per la seva tasca consolidadora de l’ecosistema i perquè ha aconseguit que tot l’ecosistema català i espanyol d’alguna manera en sigui membre, i ha organitzat un esdeveniment de referència, el Health Revolution Congress. El que volem, més que copiar, és relacionar-nos amb hubs com el de Berlín, Lituània, França... Hi ha coses molt interessants en estats com Letònia, que és un paradís digital. La primavera vinent organitzarem un esdeveniment internacional de nivell, i ho farem amb la col·laboració de diversos hubs de fora.
Quines estratègies podeu desenvolupar per atreure el talent?
Es tracta d’organitzar esdeveniments, fòrums d’inversió, i així crear l’oportunitat. Que hi passin coses: si fem programes d’acceleració, incubació o formació, això sacseja.
Una de les funcions és incubar.
Cada any desenvoluparem un programa d’acceleració i incubació. El hub ha de fer incubació com a inversió en el sistema, i anirem a buscar empreses privades que ens ajudin en aquesta tasca. Que bancs o asseguradores siguin patrocinadors de la incubadora, perquè no tindrà retorn econòmic. I, pel que fa a l’acceleradora, des del punt de vista del hub, tampoc és el seu objectiu assolir un rendiment econòmic. De fet, ja hi tenim un partner, Caixa Enginyers, que serà patrocinador del programa d’acceleració que estem llançant ara. Buscarem patrocinadors per fer el d’incubació. L’estratègia per trobar partners és que podem ser la connexió entre ells i l’ecosistema financer emprenedor. Necessitem que ens donin suport econòmic, perquè és clar que el negoci de coworking no finançarà el negoci d’open innovation.
Com veieu el sector ‘fintech’ a Catalunya?
El sector fintech, a Espanya i Catalunya, no està especialment desenvolupat, tot i que arreu és el més mimat pels inversors. Mentre que el sector health està especialment desenvolupat respecte a Europa, el fintech no està tan desenvolupat com a París, Londres i Frankfurt, perquè és més fàcil que es desenvolupi als centres financers. Aquí han invertit emprenedors espanyols, venen emprenedors estrangers, però inverteixen en altres sectors. Però això està canviant. Per exemple, s’ha creat una associació informal que s’anomena BCN Fintech, per part d’un francès i un anglès, treballadors de start-ups
fintech, i té més de 1.000 membres, emprenedors i treballadors del sector, que són a Catalunya i munten esdeveniments cada mes. Hi ha aquest ecosistema expat que gairebé no es barreja amb el d’aquí. D’una banda, és bo que existeixi, i dolent que no s’hi barregi. Els hem convençut perquè s’instal·lin al hub i celebrin aquí els seus esdeveniments.
Quines seran les fonts d’ingressos?
La principal serà el lloguer d’espais, el lloguer d’espais per a esdeveniments i reunions, i el partnership. El partner pagaria 3.000 euros a l’any per ser partner del hub i tenir accés a la comunitat. També hem creat la figura del corporate partner per als que volguessin participar en activitats exclusives, amb un accés més privilegiat a la comunitat per fer esdeveniments i fer la seva proposta. El nostre discurs a grans empreses com CaixaBank o Allianz és “ajudeu-nos”, i Caixa Enginyers ja ens ha comprat la idea, però també anem al darrere d’empreses mitjanes. Cal pensar que aquest hub no només és fintech, també és insurtech, legaltech, proptech i també és economia tradicional. Un partner podria ser GVC Gaesco, una companyia de borsa tradicional. Volem interpel·lar tot l’ecosistema.
Com veieu el marc regulador de les ‘start-ups’?
La regulació és bàsica per defensar el consumidor, però, en canvi, talla la creativitat. Un dels nostres objectius és treballar molt amb l’Associació Espanyola de Fintech (AEFI), que té com a tasca fonamental treballar amb l’administració. Volem que sigui membre del hub, justament perquè creiem que l’ecosistema emprenedor de vegades passa de l’ecosistema regulador, com el Banc d’Espanya, la CNMV i la Direcció General d’Assegurances, i això no pot ser. Crec que el marc regulador pel que fa a fintech és estricte, però és que ha de ser així. Tanmateix, sí que hi ha un problema, i és que si vols muntar un fons d’inversió, el tràmit burocràtic que t’imposa el regulador és un clar factor d’encariment. Vam ser aquí amb el director a Espanya d’un banc digital europeu, i ens deia que el seu principal problema era haver de cercar personal especialista en compliance, compliment normatiu, per les excessives exigències dels reguladors. I costa trobar personal en aquest àmbit. I el problema és que la regulació és la mateixa per al gran que per al petit, i la start-up de vegades no compleix per desconeixement i per impossibilitat pràctica.
Com més va, més difícil és retenir el talent en el món de les ‘start-ups’?
Barcelona, tot i que té poder d’atracció, té el desavantatge de la qüestió salarial, respecte a Europa. Hi ha una classe privilegiada en aquest univers innovador, que són els empleats d’empreses estrangeres que venen aquí, amb sous europeus o nord-americans. Sí, el talent d’aquí és molt fàcil que se l’emportin. A més, la gran empresa instal·lada a Barcelona s’emporta el talent de la start-up. El talent tecnològic, o està en mans dels fundadors de la start-up, o és molt difícil de remunerar per a l’emprenedor.
Al voltant d’Attico, en el futur, què creixerà més, el ‘coliving’ o el ‘coworking’?
A Barcelona, el coliving ho té difícil per la regulació, molt estricta. En canvi, Madrid és la selva, i per això acabarem anant a Madrid, per tal de créixer. Pel que fa al coworking, els estudis de les consultores diuen que continuarà creixent un 30% anual. A Barcelona es dona la cosa curiosa que el 22@ estava en plena expansió quan va arribar la pandèmia; moltes iniciatives es van aturar, i ara s’han reactivat totes. En aquest sector, hi ha un excés d’oferta de metres quadrats, però al centre de Barcelona no és així. Mentre que tenim dificultats per omplir els dos coworkings que tenim al Poblenou, el coworking que vam obrir fa sis mesos a la cruïlla Bailèn-Aragó ja està al 80%. Aquest mes n’obrim un als voltants de la catedral i ja tenim un munt de demanda. L’emplaçament al centre és molt important: el coworking que tenim a plaça d’Urquinaona està al 100% d’ocupació des de fa uns quants anys i, en canvi, el que tenim a la platja, en un indret preciós, amb piscina a la terrassa, no arriba al 100%. La gent troba, d’una manera potser arbitrària, que la Vila Olímpica és lluny. Nosaltres muntem molts esdeveniments a l’espai que tenim al carrer Pallars, al costat del metro de Marina, i la gent se’ns queixa que queda lluny, mentre que, si el fem aquí, consideren que és més fàcil arribar-hi. Amb tot, com que creiem que el coworking continuarà creixent, Attico ha decidit apostar-hi, i per això acaba de tancar una ronda de 10 milions d’euros.
Cap a on voleu anar, després d’aquesta inversió tan important?
El nostre objectiu és ser líders del sector, o un dels líders, d’aquí a uns quants anys. Certament, és difícil que en aquest nivell puguem competir amb les grans immobiliàries, com Regus, Merlin, Colonial, propietaris de filials com Spaces, Loom i Utopicus. És molt difícil competir amb ells perquè el seu negoci no és el coworking, sinó el real state. Tot i això, el nostre objectiu és ser un dels líders a la península Ibèrica d’aquí a dos o tres anys. Obrim ara un centre a València, n’estem negociant un altre a Màlaga, un parell més a Madrid i un a Lisboa. I a Barcelona ja tenim deu centres.
I quins projectes teniu per a AtticoLab?
AtticoLab és una acceleradora molt especial, perquè tant fem programes propis d’acceleració en què ajudem la start-up a créixer i cercar inversió i hi prenem participació accionarial, del 3%, el 4% o el 5%, com programes per a corporacions que volen fer coses amb start-ups. Som dels pocs que fan les dues coses a l’Estat espanyol. En aquesta segona faceta, que ens ajuda a equilibrar el negoci, actuem com si fóssim consultors, i si hi ha una corporació que vol fer programes d’incubació, acceleració, hackatons o programes de reptes, ens oferim per ajudar-los, amb la nostra metodologia i la nostra xarxa de mentors. Fem dos programes anuals en què accelerem entre cinc i set start-ups, per a cada programa, i ara tenim un programa per a la fundació Cellnex per fer reptes amb
start-ups d’impacte. També hem treballat amb la companyia elèctrica Estabanell en el disseny del programa d’Eria, la seva nova societat de corporate venturing per acompanyar start-ups del sector energètic. De fet, més que consultors, som executors: ajudem a tirar endavant programes d’innovació amb start-ups de les corporacions, amb mentors de la nostra xarxa, que arriba ja a 280, que les acompanyaran.
Perfil
Emprenedoria permanent
Enginyer de formació, Quino Fernández ja fa una bona colla d’anys que cultiva l’emprenedoria, amb una experiència sòlida en el sector tecnològic. Durant cinc anys va ser el responsable de tecnologia d’Apple Espanya. Va ser a mitjan anys noranta quan va decidir crear les seves pròpies empreses. La primera va ser QSystems, un desenvolupador de tecnologia per a premsa i revistes, i l’agència interactiva Briefing, conjuntament amb Tomás García, que també procedia d’Apple, i Lali Oms, que venia de Servicom. Aquesta agència va ser la responsable del disseny de les pàgines web d’empreses com Agbar, Grup Planeta i La Caixa. Després de tres anys d’activitat, els fundadors de Briefing van vendre l’empresa, justament a Aigües de Barcelona. També va crear una agència de publicitat, de trets més convencionals, anomenada Won, amb la qual ja no està vinculat.
El seu profund coneixement del món de l’emprenedoria el va dur a vincular-se amb Connector, l’acceleradora que havia creat Carlos Blanco el 2013, i de la qual va ser CEO el 2018. Des del programa de mentoria de Connector, Quino Fernández va assessorar una dotzena de start-ups.
Després de tres anys d’activitat a l’acceleradora, va entrar a Attico, la start-up catalana d’espais dedicats al coworking. En aquesta empresa es va fer responsable de la divisió AtticoLab, en la qual, a més de desenvolupar programes d’acceleració, ha conreat a fons el concepte d’innovació oberta, en què els mentors comparteixen coneixements entre ells.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.