Gran angular

Cinta Lacasa

Consultora i autora del llibre ‘Emprendre amb (més) èxit!’

“Un clima laboral tòxic sovint respon a directius insegurs”

“La manera de seleccionar els caps és determinant: si vols una organització que funcioni amb uns valors, cerca gent així”

“La cultura de l’empresa influeix en les persones fins al punt de transformar-les. Si no hi combregues, acabaràs malament”

Quan algú parla de retenir talent, és que no sap què és. El talent és eteri i no el pots retenir
El treball en remot és una pena, perquè la interrelació entre les persones sovint s’empobreix
Cal entendre la vida i l’empresa com un joc infinit, perquè així prendrem decisions molt més potents

Després de 30 anys d’experiència labo­ral, prin­ci­pal­ment com a exe­cu­tiva dels labo­ra­to­ris Esteve, Cinta Lacasa va con­si­de­rar que havia arri­bat el moment de fer rea­li­tat l’anhel de joven­tut de fer-se con­sul­tora d’empre­ses i aju­dar les orga­nit­za­ci­ons a ser millors, pot­ser mar­cada per un debut en el mer­cat del tre­ball per obli­dar: “Vaig començar a tre­ba­llar en una empresa petita on feia de tot enmig d’un clima labo­ral ter­ri­ble: recordo que el meu cap era hor­rorós. Allà vaig apren­dre fins a quin punt es pot fer patir la gent a la feina.”

Creu que la dimensió de l’orga­nit­zació hi tenia a veure?
No. Res­pon a la cul­tura dels direc­tius. Per això he posat el focus en aquest tema. Perquè crec que la cul­tura dels direc­tius és el que marca abso­lu­ta­ment una empresa, tant el clima com el seu poten­cial i el seu crei­xe­ment. Quan parlo de crei­xe­ment, no vull dir que ens hem de trans­for­mar tots en mul­ti­na­ci­o­nals, però sí fer coses amb valors, amb vocació d’impac­tar posi­ti­va­ment, i això és impos­si­ble quan hi ha mal ambi­ent.
La cul­tura va de dalt a baix?
Sí. En unes jor­na­des sobre capi­ta­lisme cons­ci­ent, orga­nit­za­des per l’IESE, vaig sen­tir un dels ponents que deia una cosa molt il·lus­tra­tiva en aquest sen­tit: “Jo als meus alum­nes –comen­tava– sem­pre els dic que, quan vagin a una entre­vista de feina, es fixin bé en qui tenen al davant: com és, quins són els seus valors, com actua, com els tracta... Perquè si aca­ben entrant en aque­lla empresa, al cap de tres mesos seran com ell.” És ben bé això, la cul­tura de l’orga­nit­zació influ­eix en les per­so­nes fins al punt de trans­for­mar-les. T’hi mime­tit­zes. Per tant, si no et sents a gust amb aquells valors, aca­baràs mala­ment, i aquest és l’ori­gen de bona part de les ten­si­ons i de la gent que pateix i fa patir dins de les orga­nit­za­ci­ons. I l’equip direc­tiu és clau en la cre­ació d’aquesta cul­tura tòxica.
Quin és el prin­ci­pal vici que detecta en els equips direc­tius?
Veig per­so­nes molt inse­gu­res que, lluny d’apor­tar i d’aju­dar, sem­pre veuen els altres com ene­mics. Per això, com i quan selec­ci­o­nem els direc­tius és el que mar­carà el futur d’una empresa.
Ales­ho­res com s’ha de triar l’equip direc­tiu?
És molt com­pli­cat, però alhora és molt fàcil. Vaig coin­ci­dir en un sim­posi amb la gent de Base­tis, una empresa tec­nològica de 400 tre­ba­lla­dors que ha imple­men­tat la meto­do­lo­gia Teal, fet que vol dir que no tenen una estruc­tura ver­ti­cal de coman­da­ment i el con­trol ha dei­xat pas a l’assig­nació de fun­ci­ons, l’auto­gestió i els equips de tre­ball, i així els va molt bé. Vaig pre­gun­tar al fun­da­dor com s’ho fan per fer la selecció de per­so­nal i em va dir: “La veri­tat és que no en sabem, per això sem­pre fun­ci­o­nem per reco­ma­nació de tre­ba­lla­dors.” “No em diguis que no en sabeu, en sabeu moltíssim”, li vaig con­tes­tar. És molt intel·ligent, això que fan, perquè quan tu reco­ma­nes a algú que entri a for­mar part d’una orga­nit­zació així, ja saps que encai­xarà en els valors, en mane­res de fer, en res­pon­sa­bi­li­tat, perquè t’hi estàs jugant el teu pres­tigi dins de l’enti­tat. Després, entre els reco­ma­nats, hi ha un comitè que els ava­lua. Ima­gini’s quin fil­tre tan boníssim i que lliga amb el que estàvem dient que la cul­tura de l’empresa no entri en col·lisió amb els tre­ba­lla­dors. I quan tu vols una orga­nit­zació que fun­ci­ona per valors, has de selec­ci­o­nar gent que saps que res­pondrà d’aquesta manera.
Què opina, doncs, de les empre­ses de reclu­ta­ment?
Doncs, com deia, que fer una bona selecció és molt com­pli­cat. Jo n’he fet mol­tes a Esteve inter­ve­nint al final, quan ja s’havia de triar entre pocs can­di­dats, i la meva pre­gunta clau sem­pre era: “Què fas els caps de set­mana? A què dedi­ques el teu temps lliure?” Un dia que havia de triar un cap d’inno­vació que tenia molt bon currículum, em va con­tes­tar que se’ls pas­sava esti­rat al sofà. I, és clar, per a mi la inno­vació reque­reix una men­ta­li­tat i una acti­tud de curi­o­si­tat, de passió... En el meu equip no vull una per­sona que es passa el cap de set­mana esti­rada al sofà! Ho sento.
Lle­geixo en el lli­bre que acaba de publi­car, ‘Empren­dre amb (més) èxit!’, que està mun­tant una ‘start-up’ amb el seu gen­dre. Com s’ho fa per triar l’equip direc­tiu?
Sí, és una start-up de l’àmbit sani­tari. Jo estic en la part de gestió i ell, més en la part del conei­xe­ment de la matèria. Ens fal­tava alguna per­sona del món tec­nològic. I lla­vors vam dir al fill d’uns amics si es volia afe­gir al pro­jecte. Li ho vam estar expli­cant i quan vam aca­bar ens diu: “Amb aquesta ener­gia que des­pre­neu, qui no us diu que sí?” Al cap de res, em truca un que és doc­tor en intel·ligència arti­fi­cial, que ha fet pro­jec­tes amb Micro­soft i Ora­cle i que havia cone­gut en una pre­sen­tació, i em diu que acaba de dei­xar un pro­jecte amb un soci perquè no s’ente­nien, i que si jo mun­tava alguna cosa li ho digués. I ja en som qua­tre. I aquest matí hem acon­se­guit que un super­ex­pert en la matèria i influ­en­cer també s’hi apunti.
En el seu lli­bre des­taca la importància que els socis esti­guin ena­mo­rats.
Sí. És l’ena­mo­ra­ment amb la idea. Quan tens un propòsit i uns valors, tu et sents il·lusi­o­nat i això és molt seduc­tor.
D’una banda, hi ha comunió en el pro­jecte, però veig com­ple­men­ta­ri­e­tat en allò que hi aporta cadascú.
La com­ple­men­ta­ri­e­tat, per a mi, és la paraula clau. Es parla molt dar­re­ra­ment de la diver­si­tat com un valor en si mateix, però la diver­si­tat sense res més et porta al caos. El que he de valo­rar és la diver­si­tat que m’aporta com­ple­men­ta­ri­e­tat, perquè m’aporta visió experta en tots els àmbits que neces­sito per tirar enda­vant aquest pro­jecte. Perquè, si no, és molt difícil de ges­ti­o­nar i et reque­reix una ener­gia tan gran que ja perd el valor. D’altra banda, la falta de diver­si­tat també és poc reco­ma­na­ble. Ara estic acom­pa­nyant Anna Rivera, CEO de Youwind, una start-up cata­lana d’ener­gia eòlica a escala mun­dial amb per­fils molt diver­sos de tot arreu. I ella m’explica que el seu prin­ci­pal com­pe­ti­dor és una empresa nòrdica amb uns coman­da­ments que sem­blen tallats pel mateix patró: homes, blancs, ros­sos i tots engi­nyers. Sem­bla, pel que m’explica, que mal­grat que dis­po­sen de molts recur­sos, l’empresa d’aquí els està gua­nyant la par­tida. Per què? Perquè la firma nòrdica té una visió molt estreta i esbi­ai­xada; això sí, segur que s’ente­nen de mera­ve­lla.
Ales­ho­res, com es fa per fer un equip direc­tiu virtuós?
Per tre­ba­llar equips d’alt ren­di­ment, hi ha tres grans àmbits. La base és la con­fiança. És a dir, que són per­so­nes tre­ba­lla­do­res, que inten­ten apor­tar el millor de si matei­xes, que no tenen agenda pròpia, que si s’equi­vo­quen ho diran, no ho ama­ga­ran, i que pro­fes­si­o­nal­ment faran apor­ta­ci­ons valu­o­ses. Això és el pilar i, sense això, no fun­ci­ona. En segon lloc, hi ha els objec­tius com­par­tits. I, en ter­cer lloc, la gestió del con­flicte. Perquè, de con­flicte, sem­pre n’hi ha. La clau és com el ges­ti­o­nes, si et porta a créixer o si, per con­tra, ho fas de manera que la gent xoca entre si i hi ha una pèrdua bru­tal d’ener­gia per resol­dre temes cons­tant­ment. En aquest sen­tit, com més divers ets, més con­flicte hi ha i més com­plexa és la gestió de con­flicte. Tro­bar aquest equi­li­bri és un art i una sort.
Hi ha molts empre­ne­dors que, més que valors, trans­me­ten una intenció d’enri­quir-se ràpida­ment.
Abans sí que hi havia inver­sors molt naïfs i s’aixe­ca­ven diners de por­que­ries, però cada vegada menys. Fa un parell d’anys vaig assis­tir a unes jor­na­des amb ges­tors de family offi­ces, un dels quals tenia uns nivells d’encert supe­ri­ors a la resta. Quan el mode­ra­dor li va pre­gun­tar pel secret del seu èxit, va dir: “Em deixo guiar per l’ener­gia que per­cebo quan s’ha aca­bat la reunió amb l’equip direc­tiu.”
Mol­tes empre­ses estan amoïnades per cap­tar o rete­nir talent. Té alguna recepta?
Quan algú parla de rete­nir talent, és que no sap què és el talent. El talent és eteri i no pots rete­nir una cosa que és etèria. El talent és un flow que es genera.
Vostè diu que les orga­nit­za­ci­ons han de crear les con­di­ci­ons perquè s’enlairi.
Exacte, perquè aflori. Messi al Barça era boníssim, però quan jugava amb l’Argen­tina no feia res. Hi havia un con­text, que és el que neces­sita el talent. Sí que hi ha per­so­nes amb talent, però perquè aquest talent es mani­festi, es neces­sita un con­text, que deter­mi­narà el nivell de com­promís. No, el talent no és rete­ni­ble; es pot que­dar la per­sona, però no desen­vo­lu­parà el seu talent, no en tindrà ganes, no tindrà esma i no farà que allò bri­lli. Si fas que aque­lla per­sona se senti bé, farà el que sigui per l’orga­nit­zació.
Estem par­lant tota l’estona de per­so­nes i d’inter­re­la­ci­ons en un moment en què hi ha mol­tes orga­nit­za­ci­ons que fun­ci­o­nen en remot.
Per mi, el tre­ball en remot és una pena, perquè la inter­re­lació sovint s’empo­breix.
Però en molts casos no hi ha pos­si­bi­li­tat de fer marxa enrere, i les orga­nit­za­ci­ons hau­ran d’apren­dre a fer tot això que ha comen­tat i, a sobre, a distància.
Sí, encara no es coneix qui­nes seran les millors pràcti­ques. És molt com­pli­cat. Perquè, a més a més, hi ha expa­tri­ats que tre­ba­llen en remot i venen a Bar­ce­lona i s’ho pas­sen bomba, però també hi ha gent que és a casa seva sola com un mus­sol, i per tant la seva capa­ci­tat intel·lec­tual, social i rela­ci­o­nal cau en picat. Tot això és un món immens i encara no hi ha prou experiència. Però ara Goo­gle vol que els seus tre­ba­lla­dors tor­nin a l’ofi­cina, i que empre­ses pio­ne­res amb molta neces­si­tat d’inno­vació esti­guin en con­tra del tele­tre­ball ja diu molt.
Un altre fac­tor de com­ple­xi­tat és la intel·ligència arti­fi­cial. Suma o resta?
Ben uti­lit­zada, suma moltíssim. Moltíssim. Un dia vaig estar par­lant amb un dels res­pon­sa­bles de Micro­soft i em va dir una cosa que em va cap­gi­rar la manera que tenia de veure-la fins ales­ho­res. Havien estat ana­lit­zant qui uti­litza millor la intel·ligència arti­fi­cial, par­tint de la hipòtesi que serien els joves, i van veure que són els sèniors que han sigut direc­tius, que ente­nen del tema i que saben pre­gun­tar. Els joves conei­xen les eines, però és l’experiència la que et fa fer millors pre­gun­tes per créixer.
Són parau­les seves: “Pren­dre consciència que l’empre­ne­do­ria i l’acti­vi­tat empre­sa­rial són jocs infi­nits i adop­tar una men­ta­li­tat infi­nita és molt impor­tant, crític, per lide­rar amb èxit.” Com can­vien les orga­nit­za­ci­ons quan les deci­si­ons es pre­nen amb aquesta consciència?
La men­ta­li­tat infi­nita és una idea que he tre­ba­llat a par­tir del lli­bre de Simon Sinek El juego infi­nito. Si ens mirem la vida com un joc finit, com l’Sca­lex­tric, que et porta a gua­nyar o a per­dre, tin­drem una visió molt curta. Es tracta d’enten­dre que la vida i l’empresa són un joc infi­nit, perquè així serem molt més capaços de pren­dre unes deci­si­ons molt més potents i cons­ci­ents que tin­dran una visió a llarg ter­mini i que ens faran tenir més èxit. Quan sento que les empre­ses diuen “volem un 10% de quota de mer­cat el 2024”, penso “i per què vols un 10%?” Per què no tenen com a fita, per exem­ple, cobrir molt millor les neces­si­tats del cli­ent?
Què és el crei­xe­ment?
El crei­xe­ment en ven­des és la con­seqüència de fer les coses ben fetes. El que és subs­tan­cial és tenir aquesta men­ta­li­tat de voler solu­ci­o­nar els pro­ble­mes, de voler anar a l’arrel de les coses, de fer les coses ben fetes, de tre­ba­llar amb qua­li­tat, de tre­ba­llar bé entre nosal­tres i sen­tir que for­mem un equip, que ens com­pro­me­tem i que ens com­ple­men­tem. Aquest és el veri­ta­ble crei­xe­ment.

Perfil

Una vida amb impacte

Cinta Lacasa explica que el llibre Emprendre amb (més) èxit! (Libros de Cabecera, 2024) neix d’una tertúlia familiar de sobretaula, en què descobreix que el seu gendre projecta muntar una empresa i necessita un acompanyament en la part de gestió. Ràpidament prepara un esquema de treball que es basa a desenvolupar deu punts clau en cinc dies: dos temes per dia. Aquell croquis és l’esquelet del llibre que ha publicat l’editorial catalana Libros de Cabecera. “Estic fent molta mentoria a emprenedors i veig que alguns són boníssims en el seu tema tecnològic específic, però els falta tota aquesta visió global, i el llibre ordena les eines que els puguin servir per reflexionar sobre l’empresa”, explica.

Els beneficis del llibre aniran destinats a l’ONG Edugascar, fundada el 2017 per la família Capdevila-Lacasa per desenvolupar projectes de col·laboració a Madagascar en matèria educativa. Precisament, l’entrevista va tenir lloc pocs dies abans d’una missió al país insular africà un xic especial, perquè volen millorar les condicions de vida d’una comunitat d’agricultors que viuen de l’arròs. En aquest sentit, Cinta Lacasa explica que han aconseguit la complicitat dels arrossaires del delta de l’Ebre per millorar les pràctiques i les varietats d’arròs. D’altra banda, també han aconseguit l’ajuda de la UIC, la clínica Barraquer i General Óptica per fer revisions dentals i oculars des de les escoles a infants i les seves famílies. La previsió és que en dues setmanes hi passaran unes 3.000 persones. Madagascar és un dels països més pobres del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.