Gran angular

Francesc Cabana

Historiador, advocat i articulista durant més de 40 anys a l’Avui i a El Punt Avui

“L’economia catalana s’està venent a empreses foranes”

“M’amoïna la falta d’ambició i de lideratge que detecto en el terreny empresarial, en el terreny polític i en tots els terrenys”

“Banc Sabadell és de les poques entitats que s’havien mantingut de la crisi financera; si es deixa absorbir, quedarem despullats”

D’independentistes, n’hi ha, però no veig gent que estudiï les possibilitats per arribar a la independència
Vaig deixar Enciclopèdia Catalana perquè era contrari a la gestió i els vaig dir: “Acabareu malament”
Treballar més, ho veig difícil. El que tinc escrit espero que es publiqui, però no sé quan
Diu­menge pas­sat no s’aco­mi­a­dava del tot dels lec­tors d’El Punt Avui, però anun­ci­ava que es jubila dels seus arti­cles set­ma­nals. Com es troba?
Tinc 90 anys. En rea­li­tat em fal­ten dos mesos per fer-los i jo pen­sava allar­gar les col·labo­ra­ci­ons unes set­ma­nes més, però la mort de la meva esposa m’ha escrui­xit i he optat per posar-hi fi. D’altra banda, tinc mol­tes malal­ties i l’epilèpsia n’és una; em pro­voca tre­mo­lors a la mà i he de dic­tar. És un pro­blema tècnic que no se solu­ci­ona fàcil­ment.
En aquest arti­cle de comiat, vostè insis­teix en una idea recur­rent en els seus escrits: que els governs espa­nyols sem­pre han posat pals a les rodes de l’eco­no­mia cata­lana. Avui [per dimarts pas­sat] fa set anys del referèndum de l’1-O. Com veu la situ­ació del país?
Soc his­to­ri­a­dor (també eco­no­mista i advo­cat; en fi, una bar­reja de tot) i m’adono que des de fa 300 anys Cata­lu­nya és depen­dent del govern esta­tal i ens fan la punyeta en molts aspec­tes. És evi­dent, des del meu punt de vista, que les coses no poden con­ti­nuar així. No crec que hi hagi un canvi posi­tiu al govern esta­tal, perquè en 300 anys sem­pre hi ha hagut la mateixa acti­tud envers Cata­lu­nya. No hi ha res a fer. Ales­ho­res, la sor­tida que hi veig és la inde­pendència. El que passa és que la inde­pendència és difícil. I aquí demano a la gent que pensi una mica com s’hi pot arri­bar, perquè hi ha inde­pen­den­tis­tes però no hi ha per­so­nes que estudiïn les pos­si­bi­li­tats.
En té alguna?
L’única pos­si­bi­li­tat que hi veig és una Cata­lu­nya en una Europa fede­ral. És a dir, uns Estats Units d’Europa en els quals esti­gui inclosa Cata­lu­nya i Espa­nya i el País Basc (que ho diguin ells, jo no m’hi fico). Si hi ha alguna altra solució, que me la diguin. Cata­lu­nya no pot ser ni Andorra ni el Mar­roc.
Vostè va estu­diar dret. En quin moment li sor­geix l’interès per l’eco­no­mia i per l’empresa?
Quan vaig començar a estu­diar dret, no hi havia cap facul­tat d’eco­no­mia a Bar­ce­lona. Havies d’anar a Madrid, i això no m’interes­sava de cap manera. Després, quan es va crear la Facul­tat d’Econòmiques, hi vaig estar temp­tat, però mai he tin­gut faci­li­tat per a les matemàtiques i vaig pen­sar que faria el préssec. Però, d’una manera o altra, em vaig vin­cu­lar a aquest món. I quan vaig entrar a Banca Cata­lana vaig fer feina de dret mer­can­til, sobre­tot com a secre­tari, però també em vaig vin­cu­lar a l’eco­no­mia i sobre­tot als empre­sa­ris del país. Aquests empre­sa­ris són els que em van donar un conei­xe­ment de l’eco­no­mia cata­lana.
Diu que no li interes­sava anar a Madrid, però bé que hi va haver d’anar quan estava a Banca Cata­lana...
Perquè anava sovint al Banc d’Espa­nya. És curiós, però em vaig enten­dre molt bé amb totes les per­so­nes del Banc d’Espa­nya de direcció gene­ral cap avall, uns pro­fes­si­o­nals que no tenien cap impli­cació política. En canvi, de direcció gene­ral cap amunt, mala­ment rai.
Hi havia un clima d’hos­ti­li­tat envers Banca Cata­lana per part de la banca espa­nyola?
Home, hi havia com­petència; és a dir, Banca Cata­lana en un pri­mer moment no repre­sen­tava gran cosa per a la gran banca espa­nyola, però hi va haver un moment en què sí, i això va fer que una part de la banca espa­nyola la veiés com com­petència directa. I ales­ho­res els atacs van venir per on van poder, però no par­la­ria d’una acti­tud gaire contrària en l’aspecte polític.
Diguem-ho d’una altra manera. Els bancs bas­cos, com el Banco de Bil­bao i el Banco de Viz­caya, van tenir més suport per part del govern espa­nyol?
Sí, clara­ment. Hi ha un fet con­cret: la majo­ria de ban­quers bas­cos tenien pis a Madrid. Els cata­lans, ni un. És a dir, per a un ban­quer basc anar a Madrid era natu­ral; hi ana­ven per veure tea­tre, per assis­tir a un con­cert. Aquí no, per Déu! De con­certs i de tea­tre, ja en tenim. I això feia que el con­tacte amb les for­ces de l’Estat fos molt supe­rior al que tenien les enti­tats cata­la­nes. I això van uti­lit­zar-ho for­ta­ment en un deter­mi­nat moment. El BBVA tenia una força política que nosal­tres no teníem. Vol dir que podien tru­car al telèfon par­ti­cu­lar del gover­na­dor del Banc d’Espa­nya, que nosal­tres no teníem, però ells sí, perquè juga­ven a golf junts.
El BBVA s’ha sabut moure bé i fins i tot va absor­bir Caixa Cata­lu­nya. Ara som en la pan­ta­lla d’una opa al Banc Saba­dell. Com veu aquesta ope­ració per a Cata­lu­nya?
Un dels pro­ble­mes que s’ha de plan­te­jar el govern de la Gene­ra­li­tat és que Cata­lu­nya neces­sita suport finan­cer. En la Pri­mera República, el govern de la Gene­ra­li­tat va tenir el suport de la Caixa de Pen­si­ons, per exem­ple. Quan el govern, en un moment deter­mi­nat, tenia la neces­si­tat de situar una quan­ti­tat deter­mi­nada de diners en un lloc deter­mi­nat, això es reso­lia amb una tele­fo­nada. I això, doncs, és evi­dent que ho hau­ria de poder fer el govern de la Gene­ra­li­tat, amb uns bancs cata­lans que fos­sin bancs, no poli­tit­zats, però que esti­gues­sin en con­tacte directe amb el govern de la Gene­ra­li­tat.
Els bancs cata­lans van deci­dir en el moment àlgid del procés tras­lla­dar la seu social fora de Cata­lu­nya i la man­te­nen. Com a exban­quer, ho entén?
Jo, això, encara no sé si em fa riure o plo­rar. Banc Saba­dell és de Saba­dell; doncs per què par­len de posar la seu del Saba­dell fora de Cata­lu­nya? No té cap raó de ser. Com hi van, els acci­o­nis­tes, a la junta del banc? Banc Saba­dell era una de les poques enti­tats bancàries que s’havien man­tin­gut de la crisi finan­cera que va posar fi a les cai­xes. Si es deixa absor­bir, que­da­rem des­pu­llats, amb l’excepció de Cai­xa­Bank, que té una par­ti­ci­pació de l’Estat, i déu-n’hi-do els pro­ble­mes que cre­a­ria. Però Banc Saba­dell s’hau­ria de man­te­nir.
El sec­tor finan­cer ha expe­ri­men­tat una trans­for­mació impor­tantíssima. Vostè en algun moment ha dit que la banca ha per­dut l’ànima. Què vol dir?
Que una cosa és una fàbrica de saba­tes i una altra cosa és un banc. Quan dic que els bancs no tenen ànima, vull dir que són alguna cosa més que una enti­tat econòmica i finan­cera. És a dir, han de pre­ten­dre actuar dins d’un con­text econòmic i polític deter­mi­nat. I això fa que no puguin anar pel món exclu­si­va­ment con­ce­dint o dene­gant crèdits a par­ti­cu­lars, sinó que han d’inten­tar influir d’alguna manera en aquesta eco­no­mia, no només a través de la seva acti­vi­tat bancària, sinó a través de l’ànima de la seva acti­vi­tat.
Per exem­ple, que apos­tin per sec­tors o empre­ses del país?
Home, és clar, és evi­dent que si un banc rep una petició de crèdit, ha de mirar no tan sols si aque­lla empresa té una for­ta­lesa econòmica sufi­ci­ent, sinó a veure quin paper pot tenir dins de l’eco­no­mia.
Però ara les enti­tats estan més vigi­la­des?
Repe­teixo: jo no crec que els bancs s’hagin de poli­tit­zar, però sí que els bancs han d’estar pen­dents de la situ­ació econòmica del ter­ri­tori on actuen. Han de saber on van.
Durant la seva època de ban­quer, va estar en con­tacte amb mol­tes empre­ses, algu­nes del sec­tor edi­to­rial. La relació amb edi­tors va ser el que va ali­men­tar aquesta vocació escrip­tora?
No ho sé, les coses van com van. A Banca Cata­lana, per una sèrie de cir­cumstàncies, em van pas­sar la res­pon­sa­bi­li­tat dels trac­tes amb algu­nes edi­to­ri­als cata­la­nes, perquè hi tenia molta relació, des d’Edi­ci­ons 62 fins a Edi­to­rial Gri­jalbo; els conei­xia molt. I, a més, ells venien a mi quan neces­si­ta­ven un crèdit. Vaig començar a escriure perquè em vaig ado­nar que la gent no conei­xia la història bancària cata­lana. Vaig tenir una bona relació amb Fran­cisco –així en deien– Reca­sens, que era un dels homes del Banc de Cata­lu­nya, que va fer sus­pensió de paga­ments el 1931. I el vaig anar a veure; vaig par­lar amb ell i vaig pen­sar que calia expli­car les coses tal com havien anat i que ningú s’havia pre­o­cu­pat de saber. En Cisco Reca­sens no en volia par­lar gaire, però a Banca Cata­lana vam aga­far com a con­se­ller Josep Andreu i Abelló, que era de Reus, i conei­xia també el Banc de Cata­lu­nya. Entre una cosa i l’altra, vaig anar con­fe­gint una història que va for­mar part d’un dels pri­mers lli­bres que vaig publi­car.
Vostè va ser una de les per­so­nes que van fer pos­si­ble la ‘Gran enci­clopèdia cata­lana’. La crisi del grup edi­tor ha aca­bat amb la venda dels segells a una empresa d’Aba­cus i Jaume Rou­res. Què en pensa?
Hi ha una cosa que m’interessa dir públi­ca­ment. Tot el que he vis­cut ho he escrit, però no tot ho tinc publi­cat. També sobre aques­tes empre­ses que ha men­ci­o­nat vostè. En el cas d’Enci­clopèdia Cata­lana, vaig for­mar part del pri­mer equip que va fer l’enci­clopèdia. Després, la cosa es va deso­ri­en­tar des del meu punt de vista. La meva manera de ser era contrària a la gestió que por­ta­ven en aquell moment els direc­tors de l’empresa; m’hi vaig bara­llar i vaig mar­xar. Els vaig dir “aca­ba­reu mala­ment”, i han aca­bat mala­ment. Enci­clopèdia Cata­lana és una empresa cul­tu­ral; per tant, ha de tenir un direc­tor gene­ral que tin­gui conei­xe­ments cul­tu­rals, que sàpiga qui va ser Mercè Rodo­reda.
En el seu lli­bre ‘Deu èxits de l’eco­no­mia cata­lana’ (Pòrtic, 2016), des­taca el turisme i diu: “Pot­ser no és excel·lent, però sí essen­cial.” Encara ho creu?
L’Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Estadística pro­por­ci­ona les pri­me­res xifres de turisme el 1951, o sigui, bas­tant tard. Ales­ho­res aquí hi començava a haver un interès extra­or­di­nari a atreure turisme estran­ger, que por­tava divi­ses. L’hos­tal de la Gavina és un exem­ple del turisme de qua­li­tat que Cata­lu­nya bus­cava. En aquest moment ens hem pas­sat de rosca, en el sen­tit que rebem un turisme supe­rior en quan­ti­tat i infe­rior en qua­li­tat. Què s’ha de fer? Bus­car un turista de més qua­li­tat i que es pugui con­tro­lar millor. Ara, també és sor­pre­nent que, per exem­ple, Cata­lu­nya no tin­gui ni una sola empresa hote­lera de les grans.
Quan va coor­di­nar el lli­bre ‘Cien empre­sa­rios cata­la­nes’ (LID, 2006), no va tro­bar cap dona empresària?
A hores d’ara, les coses han can­viat una mica o bas­tant, però no hi ha hagut dones empresàries, com no hi havia dones en qual­se­vol altra acti­vi­tat. Tecla Sala era pre­sen­tada com l’única empresària que hi havia a Cata­lu­nya.
Abans ha dit com n’ha après, dels empre­sa­ris. Com veu el lide­ratge de l’empre­sari actual?
Una de les coses que em pre­o­cu­pen actu­al­ment de l’eco­no­mia cata­lana és que s’està venent a empre­ses estran­ge­res, molt. Entre altres coses, això res­pon a una falta d’ambició i de lide­ratge, sense cap dubte. El fet de no tenir el telèfon par­ti­cu­lar del minis­tre o del direc­tor gene­ral a la but­xaca és un pro­blema també. I el fet que, quan hagis de dema­nar una entre­vista amb aquest direc­tor gene­ral, hagis d’espe­rar tres set­ma­nes perquè te la donin també és un pro­blema. Perquè el teu col·lega de Madrid es pre­senta direc­ta­ment al des­patx i li con­ce­dei­xen una entre­vista ràpid perquè es cul­ti­ven les rela­ci­ons. Falta lide­ratge en el ter­reny empre­sa­rial, en el ter­reny polític i en tot tipus de ter­renys.
Diu que ho té tot escrit, però no publi­cat. Quins són els seus plans en aquest sen­tit?
Tre­ba­llar més, ho veig difícil. El que tinc escrit està guar­dat i a punt, i espero que es publi­qui, però no sé quan.
Sobre quins temes?
De Banca Cata­lana, d’Enci­clopèdia, de l’etapa com a pre­si­dent de l’Ate­neu Bar­ce­lonès, de tot el que he vis­cut i he vist des de dins a còpia d’infor­mació pri­vi­le­gi­ada que ningú coneix i que ningú té... De manera que la importància d’aques­tes publi­ca­ci­ons és alta.

Perfil

L’eròtica del paper en blanc

Francesc Cabana i Vancells (Barcelona, 1934) és segurament una de les persones que més coneixement atresoren de la història econòmica i empresarial de Catalunya, ja sigui pel que ha viscut directament, per la seva relació amb persones clau d’aquest món o pel que ha remenat en documents d’època. Ha publicat una seixantena de llibres. Ara, a punt de fer 90 anys, conserva la ment clara i l’olfacte fi. Si per això fos, podria continuar analitzant la realitat econòmica del país, però ha decidit parar per la dificultat que té de dominar la mà amb què escriu, que li tremola, i “escruixit” per la recent pèrdua de la seva dona, Maria Pujol, germana de Jordi Pujol. A ella es refereix diverses vegades durant la conversa, com ara quan se li pregunta per la seva faceta de novel·lista, de la qual és crític: “M’ho va demanar una persona d’Enciclopèdia Catalana. Ho vaig intentar i n’he fet dues o tres, però jo no soc novel·lista perquè no soc observador; la meva dona m’ho deia sovint: «És que no t’hi fixes»”, explica estremit.

Cabana ha decidit deixar d’escriure després d’haver dedicat vespres, caps de setmana i vacances a omplir milers de pàgines. Quan el periodista gosa suggerir-li eines digitals disponibles per dictar, transcriure i editar, l’historiador assenteix, però deixa la conversa en l’aire. Més endavant, el periodista entén que no es tracta de trobar tant sí com no la manera d’escriure costi el que costi. Això és quan a l’historiador li brillen els ulls i somriu en parlar de “l’eròtica del paper en blanc” per explicar el que sentia quan estrenava un full i la mà lliscava per la superfície. És el que escrius, però també com ho fas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.