En el moment de con­fi­gu­rar un espai de tre­ball perquè un grup de per­so­nes hi interactuïn en les diver­ses tas­ques del dia a dia i puguin con­cen­trar-se en les seves obli­ga­ci­ons par­ti­cu­lars, no és pas un fac­tor secun­dari la dis­po­sició de la llum, entesa com a eina moti­va­ci­o­nal, per millo­rar l’estat d’ànim del tre­ba­lla­dor, és a dir, que sigui més pro­duc­tiu. No deba­des, alguns estu­dis afir­men que una il·lumi­nació ade­quada al cen­tre de tre­ball incre­menta la pro­duc­ti­vi­tat labo­ral un 10%.

I la llum neces­sita qui la domini, sàpiga tre­ba­llar amb el seu cicle diari, en el cas de la llum natu­ral, la qual, si el dis­seny es fa amb llum arti­fi­cial, el dis­se­nya­dor haurà de posar en pràctica tot el seu conei­xe­ment per fer-ne una bona imi­tació, simu­lar els rit­mes cir­ca­di­ans natu­rals. El dis­seny d’il·lumi­nació és una dis­ci­plina que ja ha fet prou recor­re­gut històric. Com explica Maria Güell, por­ta­veu de l’Asso­ci­ació Pro­fes­si­o­nal de Dis­se­nya­dors d’Il·lumi­nació (APDI) i fun­da­dora de l’estudi La Invi­si­ble, “podríem dir que la dis­ci­plina com a tal es desen­vo­lupa en la dècada dels setanta als EUA, per arri­bar més tard a Europa. En essència, era donar res­posta als inter­ro­gants que plan­te­java l’arqui­tec­tura per resol­dre aspec­tes tècnics en l’ús de la llum arti­fi­cial.” El gran irra­di­a­dor que va con­so­li­dar la dis­ci­plina en aquells anys va ser Ric­hard Kelly (1910-1977), que en obres d’arqui­tec­tes de la talla de Louis Khan, Mies van de Rohe o Phi­lip John­son, sota la màxima que “la veri­tat del que veiem rau en l’estruc­tura de la llum”, va posar en pràctica la seva gramàtica de la llum basada en tres prin­ci­pis: llum per veure (ambi­ent lumi­nes­cence), mirar (focal glow) i con­tem­plar (play of bri­lli­ants), que han esde­vin­gut el fona­ment tant per a un dis­seny d’il·lumi­nació qua­li­ta­tiu com per al dis­seny de llu­minàries.

Més enda­vant, va ser nota­ble la influència de la il·lumi­nació d’estil nòrdic, sem­pre a la cerca de poten­ciar ambi­ents llu­mi­no­sos, i amb grans fines­tres, sos­tres alts i racons per a cada mem­bre de la família, amb aplics per apor­tar llum fun­ci­o­nal. Els dar­rers temps podríem dir, sense exa­ge­rar, que repre­sen­ten una certa era dau­rada del dis­seny d’il·lumi­nació. Com diu Maria Güell, “la clau ha estat el canvi tec­nològic, l’apa­rició del LED ha permès dotar les llu­minàries de més pos­si­bi­li­tats òpti­ques. En ser una eina electrònica, es pot regu­lar, per acon­se­guir can­vis de colors o con­fi­gu­rar esce­nes, tal­ment com passa a l’esce­nari d’una obra de tea­tre”. Val a dir que la dis­po­sició de sales poli­va­lents, un cos­tum que ha arre­lat amb la pandèmia, “con­vida que fem ser­vir el dis­seny d’il·lumi­nació per mun­tar esce­nes dife­rents.” Són els bene­fi­cis de la il·lumi­nació dinàmica, amb l’opció d’ajus­ta­ment d’inten­si­tat i color al llarg de la jor­nada labo­ral.

Sí, una nova tec­no­lo­gia que, a més a més de com­por­tar un impor­tant estalvi energètic, per­met con­tro­lar el color i la inten­si­tat, que admet 30 mane­res de pro­jec­tar la llum, però també hi ha l’exigència del tre­ba­lla­dor. Una enquesta inter­na­ci­o­nal feta per la con­sul­tora Sta­ples del 2018 reve­lava que un terç dels tre­ba­lla­dors esta­rien més satis­fets a la feina si tin­gues­sin una millor il·lumi­nació, i el 80% deien que la bona llum a l’ofi­cina és indis­pen­sa­ble per al benes­tar. “Cer­ta­ment, l’usu­ari és més exi­gent, demana un entorn de tre­ball més salu­da­ble i de més con­fort.” A la feina, “si el que volem és que aug­menti el ren­di­ment, cal ajus­tar una llum freda, que faci­lita la con­cen­tració en tenir un espec­tre visual més gran per no forçar la vista.” Més enllà d’acon­se­guir la millor pres­tació del tre­ba­lla­dor, hi ha el seu benes­tar. “Uns llums mal ajus­tats que enllu­er­nen, per exem­ple en un sos­tre massa baix en què la llu­minària enfoca la cara, pot gene­rar mal de cap. Contrària­ment, una tem­pe­ra­tura de llum massa baixa, a molts tre­ba­lla­dors no els resulta gaire ama­ble.”

Cada espai té la seva recepta pròpia. “Una cadena de mun­tatge, en què la tasca reque­reix una molt bona visu­a­lit­zació, una llum zeni­tal difusa pot ser una bona solució, apli­cada amb un ritme pro­gres­siu.” Ens podem tro­bar amb un cen­tre de tre­ball amb diver­sos espais, que dema­nen cadas­cun una solució par­ti­cu­lar. “En un estudi d’arqui­tec­tura, allà on es dis­se­nya hem de pro­cu­rar que la llum no es reflec­teixi gaire sobre les pan­ta­lles, men­tre que en una sala de maque­tes cal­dria molta llum. En una sala de reu­ni­ons, un espai que ha de ser ama­ble, hi ha d’haver una llum que afa­vo­reixi la rela­xació.”

I els espais mal con­ce­buts en ter­mes de llum, són refor­ma­bles? “Sem­pre es pot millo­rar, però cal fer avi­nent que és difícil tre­ba­llar amb la llum si no es repensa el lloc, a banda del dis­seny d’il·lumi­nació. Cal fer acci­ons com, per exem­ple, can­viar els mobles de lloc.” Molt sovint, “es tracta d’erra­di­car pro­ble­mes con­crets, com ara eli­mi­nar enllu­er­na­ments, o enri­quir un espai amb la cre­ació de diver­ses atmos­fe­res de llum”. Mal­grat el temps recor­re­gut, aquest pro­fes­si­o­nal que dia­loga amb arqui­tec­tes i inte­ri­o­ris­tes sobre fun­ci­ons, colors i atmos­fe­res de la llum, s’ha de rei­vin­di­car. “Encara no és habi­tual que ens cri­din, i patim un cert intru­sisme, per part de fabri­cants o dis­tribuïdors de llu­minàries.”