Ciència

espai

S’enlaira des de Cap Canaveral la primera missió de defensa planetària europea

Hera arribarà al seu objectiu a la tardor de 2026

La pri­mera missió de defensa pla­netària de l’Agència Espa­cial Euro­pea (ESA) Hera s’ha enlai­rat aquest dilluns des de Cap Cana­ve­ral en un coet Fal­con 9 de Spa­ceX a les 10.52 hora local (14.52 GMT).

Després d’hores d’incer­tesa pro­vo­cada per la mete­o­ro­lo­gia en aquesta zona de Flo­rida –ahir, diu­menge, la pos­si­bi­li­tat de llançament era molt baixa i el dia d’avui ha començat amb només un 50% de pro­ba­bi­li­tats–, la nau emprendrà final­ment viatge a la seva des­ti­nació, el sis­tema binari d’aste­roi­des Didy­mos, al qual arri­barà a la tar­dor de 2026.

El seu objec­tiu, esco­dri­nyar-lo, fixant-se sobre­tot en el més petit dels dos cos­sos, ano­me­nat Dimorp­hos, de 150 metres de diàmetre. Aquest objecte va ser impac­tat per la nau DART de la NASA el setem­bre de 2022, que va acon­se­guir, per pri­mera vegada en la història, des­viar l’òrbita d’un aste­roide.

Hera és, al cos­tat de DART, una missió de defensa pla­netària i amb­dues estan inte­gra­des en la col·labo­ració AIDA (Aste­roid Impact and Deflec­tion Assess­ment). Amb elles les dues agències espa­ci­als –NASA i ESA– pre­te­nen demos­trar la tec­no­lo­gia capaç de des­viar aste­roi­des per a pro­te­gir la Terra d’un even­tual impacte.

Sobre la gesta de DART hi ha ja mol­tes dades gràcies a la seva cam­bra i a un petit satèl·lit italià (LICI­A­Cube) que es va des­pren­dre de la nau uns dies abans i va obte­nir imat­ges dels frag­ments ejec­tats en la col·lisió, a més de la mirada de diver­sos teles­co­pis ter­res­tres i els espa­ci­als Hub­ble i James Webb.

No obs­tant això, falta infor­mació cru­cial per a com­pren­dre real­ment el que a€llí va suc­ceir i per a afi­nar els models per a des­viar aste­roi­des.

Com una capsa de saba­tes

Per això Hera i els seus dos petits satèl·lits de la grandària d’una capsa de saba­tes (cube­sats) ini­cien ara un llarg viatge al lloc dels fets per a ana­lit­zar les seqüeles d’aquest impacte cinètic.

Bate­jada així en honor de la deessa grega del matri­moni, Hera en el seu viatge neces­si­tarà l’assistència gra­vi­tatòria de Mart per a aga­far impuls. Té 12 ins­tru­ments –el sis­tema de guiat, nave­gació i con­trol l’ha lide­rat l’espa­nyola GMV– i estarà al vol­tant d’aquests aste­roi­des per un període de sis mesos.

La missió deter­mi­narà amb pre­cisió la grandària i massa d’aquests –aquesta última és fona­men­tal per a mesu­rar l’eficàcia de la des­vi­ació– i ana­lit­zarà la com­po­sició de les seves superfícies, així com les seves carac­terísti­ques tèrmi­ques.

També mesu­rarà l’estruc­tura dels seus inte­ri­ors amb un radar a bord d’un dels dos cube­sats que es des­pren­dran de la sonda prin­ci­pal, i el camp gra­vi­ta­tori del sis­tema amb l’ajuda d’un gravímetre rea­lit­zat per l’empresa espa­nyola EMXYs i el Real Obser­va­tori de Bèlgica.

La intenció és que la missió fina­litzi amb la nau i els seus dos petits satèl·lits ater­rant en algun dels dos aste­roi­des.

Els aste­roi­des de la grandària de Dimorp­hos supo­sen un perill per a la vida en la Terra en cas de col·lidir amb el nos­tre pla­neta, ha expli­cat via cor­reu electrònic a Efe Susana Infante, cap de pro­jecte d’Hera en Tha­les Ale­nia Space, empresa que des d’Espa­nya va lide­rar el sis­tema de comu­ni­ca­ci­ons, que per­met con­tro­lar la nau des del cen­tre de con­trol durant tot el trans­curs de la missió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.