Gran angular

Marco Ciani

Notari. Un del deu catalans que van aprovar les recents oposicions

“Ser notari no ha estat l’aspiració dels catalans, però està canviant”

“Els notaris tenen més sentit que mai, perquè proporcionen seguretat davant les incerteses”

“He dedicat més de quatre anys a les oposicions: deu hores al dia i sis dies a la setmana”

La gràcia del notari és mantenir-se en un segon pla i ser neutral. Entre els jutges també hauria de ser així
Haver aprovat em fa sentir alleugerit, orgullós i, sobretot, en un estat de felicitat absoluta

La seu del Col·legi Nota­rial de Cata­lu­nya ha donat cabuda, per pri­mer cop en deu anys, a les opo­si­ci­ons al cos de nota­ris de l’Estat, que s’han desen­vo­lu­pat del setem­bre del 2023 al juliol pas­sat, orga­nit­za­des en qua­tre exer­ci­cis. Dels 796 ins­crits a les que pos­si­ble­ment són les pro­ves més dures que con­voca l’admi­nis­tració espa­nyola, han apro­vat 92 per­so­nes, 10 de les quals són cata­la­nes. El ter­ri­tori que més apro­vats té és Anda­lu­sia, amb 22. Amb inde­pendència de l’ori­gen, el fet és que un 30% dels nous nota­ris d’altres con­vo­catòries han aca­bat exer­cint a Cata­lu­nya, que té 491 pla­ces.

Ara els fla­mants nota­ris han d’espe­rar que sur­tin les pla­ces pen­dents de cobrir: hi ha dues o tres cri­des cada any i en cadas­cuna hi sol haver unes 40 pla­ces vacants a Cata­lu­nya; algu­nes són per jubi­lació, tras­llat o mort del titu­lar i d’altres han que­dat deser­tes d’altres vega­des. El lloc d’exer­cici és clau, no ja perquè s’hi han de des­plaçar o viure-hi, sinó perquè l’indret con­di­ci­ona molt el tipus d’acti­vi­tat que pot desen­vo­lu­par un notari i, per tant, els seus ingres­sos. Els nota­ris són fun­ci­o­na­ris però no tenen un sou de l’Estat, són autònoms i viuen dels aran­zels que cobren per estam­par la firma en un docu­ment.

En aquest ínte­rim es troba Marco Ciani (28 anys), un dels deu cata­lans que han apro­vat les opo­si­ci­ons. És de Bada­lona i explica que, després de molts anys de pre­pa­ració intensa (la mit­jana és de cinc anys), ara se sent acla­pa­rat per tot el temps lliure que té fins que tin­gui plaça assig­nada.

Com defi­ni­ria el seu estat emo­ci­o­nal?
És una bar­reja d’alleu­ge­ri­ment, perquè és un objec­tiu al qual he dedi­cat molt d’esforç; orgull amb mi mateix per haver-ho acon­se­guit, i, en defi­ni­tiva, feli­ci­tat abso­luta.
Quant de temps feia que es pre­pa­rava les opo­si­ci­ons?
Uns qua­tre anys i qua­tre mesos de dedi­cació plena, cosa que vol dir que estu­di­ava unes deu hores al dia, sis dies a la set­mana. Des­can­sava els diu­men­ges.
Es tracta bàsica­ment de memo­rit­zar?
Una part, sí. S’han de memo­rit­zar algu­nes lleis, però sobre­tot els 1.976 arti­cles del Codi Civil espa­nyol. Te’ls has de saber gai­rebé tots lite­ral­ment, perquè els has de dir tal com estan redac­tats. Després hi ha els temes, que és la part més d’expli­car i ho pots fer més a la teva manera, però tam­poc et pots moure gaire del que està escrit. [El Codi Civil de Cata­lu­nya i el foral són matèria dels temes].
Tenia algun mètode d’estudi?
La figura del pre­pa­ra­dor és molt impor­tant. És un notari que ha pas­sat per aques­tes pro­ves i t’acom­pa­nya: et diu què fas bé, què fas mala­ment i on pots millo­rar. També és una ajuda emo­ci­o­nal, perquè això no només va de por­tar-ho tot ben après, també va de con­tro­lar els ner­vis. Cada exer­cici és una hora, durant la qual has d’expo­sar els temes, i pot ser que aquell dia no hagis dor­mit bé o esti­guis neguitós. A més, no saps mai en quin moment et cri­da­ran, i això afe­geix pressió. El tri­bu­nal diu: “Que avui vin­guin aquests set opo­si­tors a exa­mi­nar-se.” I pot ser que el que tens davant teu es retiri i et toqui abans del que cal­cu­la­ves o que, per con­tra, que­dis pen­dent per l’endemà. I això és un des­gast. Vaig començar amb un pre­pa­ra­dor de Bada­lona i al cap d’un any vaig venir a l’Acadèmia [l’Acadèmia d’Opo­si­tors de Cata­lu­nya es va crear el 1987 per aju­dar els aspi­rants amb les pro­ves; els pre­pa­ra­dors són nota­ris en exer­cici que voluntària­ment i sense retri­bució aju­den els opo­si­tors].
Ara vostè s’ha con­ver­tit en pre­pa­ra­dor de nous aspi­rants. Com és?
Sí, ara ingres­sen nous opo­si­tors i els estic aju­dant a pre­pa­rar les pro­ves. Cada opo­si­tor és un món; cadascú ve amb les seves mane­res de fer, però valo­ren molt la teva experiència, sobre­tot quan és tan recent. Per a nosal­tres és la manera de retor­nar el suport que hem rebut d’altres nota­ris, és una tasca altru­ista; ningú cobra res.
En quin moment va deci­dir que volia ser notari? És un tema voca­ci­o­nal o de tra­dició fami­liar?
Ningú de la meva família té res a veure amb el nota­riat. Els meus pares són emple­ats en empre­ses. És una de les sor­ti­des pro­fes­si­o­nals que havia sos­pe­sat durant la car­rera, però la decisió va ser cap al final dels estu­dis de dret. També tenia en car­tera la judi­ca­tura, però no m’aca­bava de fer el pes. I vaig pen­sar que, com que m’agra­dava molt el dret pri­vat i no tant el pro­ces­sal, i el notari és un espe­ci­a­lista en dret pri­vat, bàsica­ment, també mer­can­til, vaig dir: “Prou, he de fer això.”
I és la pri­mera vegada que es pre­sen­tava a les pro­ves?
No, la segona. Vaig anar a Madrid quan feia dos anys que estu­di­ava i vaig sus­pen­dre, però no estava pre­pa­rat encara, o sigui que no em va sor­pren­dre. La meva intenció era aga­far experiència i veure com anava tot ple­gat. També per si ende­vi­nava la tecla, és clar.
Cata­lu­nya no té una gran tra­dició de nota­ris.
No gaire, però jo crec que ara cada cop més s’està rever­tint aquesta situ­ació. Ara a l’Acadèmia penso que són uns 50 opo­si­tors, quan l’any 2009 no n’hi havia ni deu. S’ha man­tin­gut cons­tant i en els dar­rers anys ja n’hi ha entre 50 i 60. I també hi ha més gent que expressa una volun­tat clara de ser notari, quan abans la gent estava més inde­cisa. Penso que s’han des­per­tat les voca­ci­ons a Cata­lu­nya. En soc un exem­ple clar jo mateix, sense pre­ce­dents a la família.
Parla de vocació, però valora la segu­re­tat labo­ral que li pro­por­ci­ona?
És clar, és un fac­tor molt impor­tant que valo­res.
El següent pas és obrir nota­ria? On vul­gui?
En un lloc on hi hagi vacant, que pot ser per tras­llat, per jubi­lació del notari que hi havia o perquè esti­gui deserta. Ales­ho­res, si és per tras­llat, pots anar al local on ja hi havia el notari d’abans i ja està tot fet. Si vas a una plaça deserta, lla­vors l’has de mun­tar tu de zero o pots asso­ciar-te amb algun notari que ja esti­gui en exer­cici allà.
Què pre­fe­ri­ria?
No ho sé, perquè ara hi haurà el con­curs de vacants i se sabran les pla­ces lliu­res que hi ha dis­po­ni­bles. Els nota­ris nous tenim l’obli­gació de pre­sen­tar-nos al con­curs, mar­cant les pre­ferències, i has de com­pe­tir per nota amb els de la teva pro­moció i els que estan en exer­cici ho fan per anti­gui­tat. Hi ha un esca­lafó nota­rial que depèn bàsica­ment de l’anti­gui­tat. És cert que no és el mateix tre­ba­llar com a notari al cen­tre de Bar­ce­lona, en un barri o en un poble; el per­fil de cli­ent i l’acti­vi­tat que desen­vo­lu­pes pot variar molt. Però no tinc pre­ferències perquè em falta conei­xe­ment en aquest sen­tit.
Tots els nota­ris cobren el mateix pel mateix fet amb inde­pendència del lloc?
Sí, els aran­zels són els matei­xos per a tot­hom; ara bé, hi ha alguns aran­zels que depe­nen de la quan­tia perquè s’hi aplica un per­cen­tatge. És el cas de les hipo­te­ques i de les com­pra­ven­des. Evi­dent­ment, en funció d’on tin­guis la nota­ria, fac­tu­res més o menys, amb inde­pendència que has d’aten­dre tot­hom que hi entra. Hi estem obli­gats.
A la gran ciu­tat, els nota­ris pas­sen des­a­per­ce­buts, però quan arriba un nou notari a una població més petita és un fet relle­vant que surt a la premsa local; és una figura reco­ne­guda.
És així, i crec que res­pon al fet que el notari és aquell pro­fes­si­o­nal que tot­hom neces­sita en moments impor­tants de la seva vida. O sigui, quan tu neces­si­tes fer alguna cosa relle­vant a la teva vida tens clar que has d’anar a un notari: quan com­pres una casa, mun­tes una empresa, fas tes­ta­ment o reps una herència. I ara també quan et cases.
Cada dia veiem jut­ges que, per les seves deci­si­ons, adqui­rei­xen una gran rellevància social; això no passa amb els nota­ris, que solen adop­tar un rol més aviat dis­cret. Per què no hi ha nota­ris estre­lla?
La gràcia del notari és man­te­nir-se en un segon pla i ser neu­tral. Ajuda més aquesta acti­tud perquè genera con­fiança. En el cas del jutge també hau­ria de ser així.
La digi­ta­lit­zació està can­vi­ant la pro­fessió. Fins i tot en algun moment s’ha arri­bat a qüesti­o­nar si encara té sen­tit, com quan va sor­tir la tec­no­lo­gia del ‘blockc­hain’ (cadena de blocs). Podria dei­xar de ser necessària la figura del notari?
Efec­ti­va­ment, la pro­fessió està can­vi­ant molt; ara que estic fent pràcti­ques en una nota­ria, he des­co­bert el Sis­tema Inte­grat de Gestió del Nota­riat (Signo), que reu­neix apli­ca­ci­ons nota­ri­als en un entorn segur i modern i que con­necta tots els nota­ris amb totes les bases de dades, el Regis­tre de la Pro­pi­e­tat, el Regis­tre Civil, etc. Em pre­gunta si tec­no­lo­gies com el blockc­hain poden qüesti­o­nar la nos­tra pro­fessió, però un notari és molt més que un mer inter­me­di­ari que pugui ser subs­tituït per una màquina o una tec­no­lo­gia: pro­por­ci­ona segu­re­tat jurídica pre­ven­tiva, que vol dir que evita con­flic­tes en moments molt impor­tants d’una per­sona; vet­llem perquè l’acte sigui legal, veraç i ínte­gre, i ens asse­gu­rem que es recull la volun­tat de la per­sona, que ve a nosal­tres lliu­re­ment. Un notari es pot negar a fir­mar un docu­ment si veu que no es com­pleix amb tot això. En aquest sen­tit, som pro­fes­si­o­nals del dret inde­pen­dents que pro­por­ci­o­nem tran­quil·litat. Què passa si el blockc­hain falla? A qui li dema­nes res­pon­sa­bi­li­tats?
La idea és que evi­teu que hi hagi pro­ble­mes que puguin aca­bar en un plet?
Sí, for­mem part del sis­tema de justícia, con­tro­lem la lega­li­tat dels actes, que les decla­ra­ci­ons de volun­tat, per exem­ple, siguin infor­ma­des i cons­ci­ents, de manera que evi­tem que les coses arri­bin a un jut­jat. El notari encara té sen­tit, i pos­si­ble­ment més que mai, atès que cada cop hi ha més incer­te­ses. Els docu­ments que se sig­nen són més com­ple­xos, amb més lle­tra petita, i també hi ha més legis­lació que cal tenir en compte. Tenir un pro­fes­si­o­nal que et pugui asses­so­rar gratuïtament abans, durant i després de sig­nar res i que et pro­por­ci­oni la segu­re­tat que allò que fas és cor­recte i que no et per­ju­di­carà, cada cop és més neces­sari.
Abans par­lava de cele­brar casa­ments. També es poden cele­brar davant notari?
Des del 2015, els nota­ris i altres fun­ci­o­na­ris hem assu­mit noves com­petències de juris­dicció voluntària, que es diu, per des­car­re­gar de feina els jut­ges, i podem cele­brar matri­mo­nis, divor­cis, actes nota­ri­als i jures de naci­o­na­li­tat.
He vist que hi ha actes que ja es poden fer per vide­o­con­ferència. Com s’ho fan per iden­ti­fi­car els usu­a­ris?
Alguns actes, com ara la cons­ti­tució de soci­e­tats o els poders, però no tots. No varia la neces­si­tat d’iden­ti­fi­car la per­sona, però es fa per vide­o­con­ferència


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.