El nou sis­tema de cotit­zació es va imple­men­tar el gener del 2023 i durant nou anys s’anirà actu­a­lit­zant i cor­re­gint segons les neces­si­tats que es vagin cre­ant, quan es pre­veu que tots els autònoms hagin ajus­tat la seva cotit­zació als seus ingres­sos i el nou sis­tema s’hagi adap­tat ple­na­ment. S’espera que el pri­mer tri­mes­tre del 2025 es comenci a infor­mar els autònoms de quin tram de cotit­zació els cor­res­pon segons els seus ingres­sos i, en cas de cotit­zar per sota o per sobre, se’ls reque­rirà ajus­tar-se al seu tram. Tot i així, de moment no es pre­ve­uen san­ci­ons, sinó que serà mera­ment infor­ma­tiu.

L’objec­tiu prin­ci­pal d’aquesta reforma, en què hi va haver con­sens entre tots els agents soci­als, és abor­dar la situ­ació dels autònoms, que mol­tes vega­des han cotit­zat per la base mínima per des­co­nei­xe­ment o per como­di­tat. Estem par­lant d’una cotit­zació mínima de 296 euros, que acaba gene­rant pen­si­ons mit­ja­nes de només 900 euros per als autònoms, men­tre que per als tre­ba­lla­dors per compte d’altri poden oscil·lar entre els 1.400 i els 1.600 euros. Això ha creat històrica­ment un dese­qui­li­bri impor­tant, perquè la cotit­zació mínima no només afecta la jubi­lació, sinó que també impacta en altres àmbits de la vida pro­fes­si­o­nal dels autònoms, com els per­mi­sos de mater­ni­tat i pater­ni­tat, i les bai­xes labo­rals. És cert que molts autònoms no aga­fen bai­xes labo­rals perquè és com­pli­cat per a ells inter­rom­pre la seva acti­vi­tat, però la baixa cotit­zació afecta també en casos d’atur o ces­sa­ment d’acti­vi­tat, un dret que ara tenen els autònoms però que encara pre­senta molts rep­tes burocràtics. Així que, a més de la reforma, sí que con­si­dero que calen mesu­res addi­ci­o­nals.

És més o menys el que passa en l’accés dels autònoms a con­cur­sos públics, ja que, encara que esti­guin oberts per a aquest per­fil de pro­fes­si­o­nals, actu­al­ment aquests pro­ces­sos són tan com­pli­cats que afa­vo­rei­xen les grans empre­ses amb més recur­sos. S’hau­rien de pren­dre mesu­res per sim­pli­fi­car. Un dels grans rep­tes és pro­por­ci­o­nar més fle­xi­bi­li­tat per poder acce­dir a altres pres­ta­ci­ons a les quals ara no tenen accés els autònoms, com són, per exem­ple, les pres­ta­ci­ons per a majors de 52 anys, o l’exces­siva burocràcia que s’exi­geix per acce­dir al ces­sa­ment d’acti­vi­tat, que n’acaba dis­su­a­dint l’ús.

No obli­dem que amb la reforma del RETA l’objec­tiu és dotar els autònoms de més pro­tecció social, ja que, fins ara, han estat en una situ­ació de des­pro­tecció, i les xifres ho demos­tren. És cert que aug­men­tar la cotit­zació pot ser vist com una càrrega per als autònoms, però el que es pretén és fer peda­go­gia: si es paga poc, les pres­ta­ci­ons seran bai­xes. El que es vol és que l’autònom tin­gui una pro­tecció con­so­li­dada i en con­di­ci­ons simi­lars a les dels tre­ba­lla­dors per compte d’altri.

Des de la con­fe­de­ració detec­tem que hi ha un excés de super­visió de l’admi­nis­tració envers els tre­ba­lla­dors autònoms. Sem­bla que som un règim que sem­pre està sota sos­pita. I des de la con­fe­de­ració dema­nem la mateixa fle­xi­bi­li­tat que tenen les soci­e­tats a l’hora de poder deduir les des­pe­ses, perquè l’autònom, per exem­ple, no es pot deduir el 100% del vehi­cle que uti­litza per a la seva feina com es fa a les soci­e­tats. A nosal­tres se’ns qüesti­ona per­ma­nent­ment si el vehi­cle el fem ser­vir per a la feina i per a la vida per­so­nal i, en canvi, una soci­e­tat ho pot fer sense cap pro­blema. L’admi­nis­tració hau­ria de can­viar el seu llen­guatge cap a l’autònom.

Estem pre­pa­rant un informe sobre les neces­si­tats reals dels autònoms a Cata­lu­nya. I dos dels prin­ci­pals símpto­mes que van sor­tir en el focus group amb autònoms va ser jus­ta­ment la comu­ni­cació que fa l’admi­nis­tració amb els ciu­ta­dans en gene­ral i amb els autònoms en par­ti­cu­lar: pri­mer, pel tipus de llen­guatge que uti­litza per a les comu­ni­ca­ci­ons, que fa molt difícil la com­prensió d’alguns docu­ments. Segon, per la por. Quan arriba una carta de la Segu­re­tat Social, t’assalta una sen­sació de pànic. L’admi­nis­tració hau­ria de ser simpàtica com a mínim. I, ara com ara, l’autònom la veu com l’ene­mic i té la sen­sació que sis­temàtica­ment està sota sos­pita. L’admi­nis­tració ha de tre­ba­llar la comu­ni­cació interna i el sis­tema de rela­ci­o­nar-se amb els con­tri­bu­ents. Que no ens obli­gui a nosal­tres a haver de demos­trar per­ma­nent­ment la nos­tra innocència sinó que ella s’ocupi de pro­var les incor­rec­ci­ons.

De moment, aquesta pro­posta no està imple­men­tada, ni exis­teix cap ini­ci­a­tiva en ferm. M’agra­da­ria veure la lle­tra petita d’aquesta ini­ci­a­tiva, perquè a mi m’estra­nya­ria molt que l’Estat deixi d’ingres­sar l’IVA d’aquests 85.000 euros. No sé, no ho veig. Els impos­tos s’hau­ran de pagar igual. I ja que par­lem de l’IVA, m’agra­da­ria fer notar el males­tar de molts autònoms que tenen la sen­sació que som una sucur­sal de recap­tació d’impos­tos de l’Estat. Fem la fac­tura amb el 21% d’IVA i cada tres mesos hem d’ingres­sar-ho a l’Estat; resulta far­ragós, pri­mer, perquè hi ha una càrrega burocràtica i, en segon lloc, perquè l’autònom té la sen­sació que està pagant diners cons­tant­ment a l’Estat. Hi ha la pro­posta que l’autònom no hagi de pre­sen­tar els impos­tos tri­mes­trals, sinó que ho faci una vegada a l’any i que sigui més fle­xi­ble. Però, de tot això, se n’hau­ria de par­lar en algun àmbit en què tots esti­guem d’acord. Nosal­tres no estem en con­tra de pagar, sinó de què és el que rebem a canvi. L’autònom es pot sen­tir esta­fat quan paga molt i rep poc. Però si es tin­gues­sin unes bones pres­ta­ci­ons soci­als, ales­ho­res es veu­ria dife­rent.

És veri­tat que, quan l’autònom agafa la baixa, és perquè real­ment hi ha una situ­ació com­pli­cada, perquè el negoci és seu i, si no, perd ingres­sos, i això és un greuge com­pa­ra­tiu res­pecte a altres règims; per això ente­nem que és tan impor­tant la incor­po­ració del ces­sa­ment d’acti­vi­tat en la reforma del RETA, que és com l’admi­nis­tració deno­mina el que es coneix com “l’atur dels autònoms”, i que aju­da­ria a equi­pa­rar el tre­ball autònom a la feina per compte d’altri mit­jançant una pres­tació social. Però, com deia abans, hi ha mol­tes tra­ves burocràtiques a superar perquè això sigui efec­tiu.

Les últi­mes dades asse­nya­len una recu­pe­ració i un crei­xe­ment d’aquest per­fil de tre­ba­lla­dor, i pot­ser hi ha influït el crei­xent gros d’influ­en­ci­a­dors i cre­a­dors de con­tin­gut a les xar­xes. Però també ens fa sos­pi­tar que hi ha ocu­pació amb fal­sos autònoms, i aquí és on s’hau­ria d’entrar a regu­lar-ho millor. La línia entre autònom i fals autònom és molt fina, i això és un pro­blema que afecta sobre­tot pro­fes­si­ons qua­li­fi­ca­des. Ens hem ado­nat que en àmbits com els de la for­mació i les ciències hi ha un incre­ment subs­tan­cial del nom­bre d’autònoms que no ho són voluntària­ment sinó perquè les empre­ses que els con­trac­ten opten per aquest sis­tema. És difícil d’iden­ti­fi­car, però cal estar-hi més a sobre.

La situ­ació de les dones autònomes és encara més com­pli­cada, perquè mol­tes entren més tard al mer­cat labo­ral o dei­xen de tre­ba­llar per tenir cura de la família, i ales­ho­res hi ha períodes de temps en què no cotit­zen a la Segu­re­tat Social i això acaba tenint un impacte en la pres­tació de jubi­lació. També hi influ­eix el fet que hi ha un gros ele­vat de dones autònomes de sec­tors de la cura i amb ingres­sos més bai­xos. Però també hi ha dones que es fan autònomes per empo­de­rar-se i tren­car el sos­tre de vidre. I la fle­xi­bi­li­tat que dona ser autònom ajuda mol­tes dones a con­ci­liar la vida per­so­nal i pro­fes­si­o­nal. A CTAC tenim un pro­grama que cada any n’impulsa unes 80.