Jorge Bofa­rull, amb només 23 anys, ha fet de la seva par­ti­cu­lar afició un negoci. La passió per la pizza, espe­ci­al­ment la napo­li­tana i tot el món que l’envolta, ha estat la lla­vor de Casa Napoli, una empresa de nova cre­ació que pro­du­eix piz­zes d’estil napo­lità sota la deno­mi­nació arte­sa­nal, però que es venen a les boti­gues. “Curi­o­sa­ment, no hi havia cap empresa que ho fes i nosal­tres estem obrint mer­cat en un moment en què aquesta moda­li­tat de pizza està aga­fant molta popu­la­ri­tat a les piz­ze­ries”, explica l’alma mater de Casa Napoli. De fet, en pocs anys, només Bar­ce­lona ha pas­sat de tenir una piz­ze­ria napo­li­tana a mig cen­te­nar. El cas és que, perquè sigui con­si­de­rada una pizza napo­li­tana, s’ha de cui­dar la selecció dels ingre­di­ents (la farina de blat ha de ser d’una tipo­lo­gia específica, els tomàquets han de ser San Mar­zano i la moz­za­re­lla, fior di latte) i el procés d’ela­bo­ració ha de ser meti­culós. La massa és prima al cen­tre i amb una vora inflada i espon­josa (cor­ni­ci­one) d’entre 1 i 2 centímetres, que neces­sita una fer­men­tació lenta i natu­ral d’entre 8 i 24 hores. Pre­pa­rada, s’enforna durant poc més d’un minut a una tem­pe­ra­tura mínima de 430° en un forn de pedra refractària.

Quan tenia 17 anys, Jorge Bofa­rull i el seu pare van fer un viatge a Nàpols per tas­tar les piz­ze­ries més reco­ne­gu­des de la ciu­tat. Ales­ho­res, va veure clar que volia dur aquesta experiència única a les llars cata­la­nes, però en un for­mat acces­si­ble, que es pogués con­su­mir des de casa. “Men­tre assa­boríem una de les piz­zes i gaudíem ple­gats de les seves tex­tu­res, ens vam pre­gun­tar per què no hi havia l’opció d’adqui­rir aquest tipus de pro­ducte als super­mer­cats, i vaig començar a donar vol­tes a la idea”, explica Jorge Bofa­rull.

La seva volun­tat de con­ver­tir la idea en un pro­jecte empre­sa­rial el va por­tar a for­mar-se a Leinn (Lide­ratge Empre­ne­dor i Inno­vació) de la Uni­ver­si­tat de Mon­dra­gon i Team­Labs, una escola cen­trada en l’empre­ne­do­ria i el tre­ball en equip, amb una meto­do­lo­gia ori­en­tada a apren­dre conei­xent els dife­rents rep­tes que com­porta llançar una empresa. I aquesta pre­pa­ració va ser clau per començar Casa Napoli.

A través de con­tac­tes a la uni­ver­si­tat, Bofa­rull va tro­bar dos socis: David Del­gado, amb 25 anys d’experiència a Tele­pizza, i un dels seus pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris, que va veure poten­cial en la idea. “La suma de conei­xe­ments i experiència dels altres dos socis em va resul­tar fona­men­tal”, con­si­dera. Així que tots tres van apor­tar el capi­tal ini­cial amb fons pro­pis per posar en marxa l’empresa el 2023.

El camí, però, no ha estat fàcil. Acon­se­guir man­te­nir l’essència d’una pizza napo­li­tana en una pro­ducció indus­trial ha supo­sat tot un repte. De fet, després d’una intensa recerca no van ser capaços de tro­bar cap empresa local que pogués ela­bo­rar les bases de la pizza napo­li­tana i van optar per pro­duir-les a la mateixa Nàpols. Ara bé, l’ela­bo­ració amb tots els con­di­ments, l’enva­sat i la dis­tri­bució es fan des de Cata­lu­nya, a Andreu Ali­men­tació, un dels prin­ci­pals fabri­cants de pizza a l’Estat espa­nyol.

El repte més gran, segons explica Bofa­rull, ha estat acon­se­guir que en una fàbrica acos­tu­mada a pro­duir pizza de con­sum mas­siu es res­pec­tin els pro­ces­sos acu­rats que reque­reix una pizza de qua­li­tat supe­rior.

“Cada set­mana és un apre­nen­tatge nou”, reco­neix Bofa­rull, que explica que són a la fàbrica cada dia per asse­gu­rar-se que els pro­duc­tes com­plei­xen els estàndards que l’empresa s’ha mar­cat.

Tot i que aquesta empresa porta anys fer­men­tant-se, el llançament de Casa Napoli va començar a prin­ci­pis d’octu­bre, amb la dis­tri­bució de les piz­zes en punts de venda de Cata­lu­nya amb un per­fil gur­met i selecte com ara Esco­fet Oli­ver, Rosa Estre­lla i Dylan.

“Ara estem en un procés de vali­dació del pro­ducte segons la ubi­cació i el per­fil del cli­ent”, comenta l’empre­ne­dor, cons­ci­ent que no tots els punts de venda res­po­nen de la mateixa manera. El seu objec­tiu és aca­bar de per­fi­lar on encaixa millor el pro­ducte per asse­gu­rar-se un crei­xe­ment sos­te­ni­ble.

Bofa­rull explica que, tot i les ganes de fer créixer l’empresa, tant ell com els socis són cons­ci­ents que cal avançar amb cura. “Ven­dre en grans cade­nes ara mateix seria com­pli­cat; aquest procés por­tarà un temps”, reco­neix Bofa­rull, que addu­eix no només els volums de pro­ducció que aques­tes cade­nes dema­na­rien, sinó també les con­di­ci­ons logísti­ques i con­trac­tu­als que impli­quen.