El preu de l’esmorzar es dispara un 40% en cinc anys
Els aliments que formen part del primer i més important àpat del dia són els que més s’han encarit en els darrers anys
Les causes de la pujada són l’increment dels costos de producció, especulació de matèries primeres i collites poc productives
Una llesca de pa amb tomàquet de sucar i oli d’oliva acompanyada d’un cafè, o d’un cafè amb llet ensucrat, és l’àpat habitual per començar el dia amb bon peu per a molts catalans. I així cada matí, en termes generals, s’ha mantingut inalterable, malgrat que el seu valor s’ha incrementat ni més ni menys que entre un 40% i un 50%, en només cinc anys. L’equivalent al preu d’un cafè diari. Si l’opció d’esmorzar inclou mantega, sucs de fruites, xocolata o altres productes de fleca, cal gratar-se la butxaca encara molt més.
La coordinadora de l’Informe del Sector Agroalimentari de CaixaBank, Judit Montoriol, explica que el repunt acumulat entre el desembre del 2019 i l’agost del 2024 (últimes dades disponibles) és substancial i, a més a més, ha estat molt intens en productes bàsics per al consumidor mitjà, com l’oli d’oliva, el pa, la llet i les fruites i les verdures. Es dona el cas que els aliments que constitueixen la primera ingesta del dia són els que més s’han encarit els darrers anys. Segons dades de l’INE, el pa ha passat de costar el 2019 uns 1,5 euros per quilogram a 2,6, és a dir, un 73,3% més. En el cas del cacau, en només un any, l’increment ha estat d’un 21%, i la inflació acumulada d’aquest aliment entre el desembre del 2019 i l’agost del 2024 és d’un 42%.
L’oli d’oliva és el que ha registrat una pujada més abismal, i bé que se n’ha parlat els darrers anys. De fet, si l’any 2019 el preu del litre d’oli d’oliva verge era de 3,35 euros, segons les darreres dades disponibles –del 29 d’octubre del 2024–, el preu era de 8,45 euros. O el que ve a ser el mateix, un 183% més. En comparació amb la resta d’ingredients que solen compondre un esmorzar, el cafè potser és el que s’ha encarit d’una manera més discreta, amb un 16% més.
Com hem arribat fins aquí? L’informe de CaixaBank explica que un dels principals factors determinants de l’escalada de preus dels aliments ha estat el fort increment dels costos de producció en el sector primari durant aquest període.
De fet, segons les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, els preus pagats pels agricultors van augmentar el 55% entre el desembre del 2019 i l’agost del 2024, a causa, principalment, de l’alça dels preus de l’energia, (118%), dels fertilitzants (121%) i dels pinsos i de l’aliment per al bestiar (56%).
Francesc Reguant, president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, explica que en aquest increment del preu de l’esmorzar i molts altres aliments, hi ha molts factors que hi influeixen, incloent-hi l’especulació en el mercat de cereals. “Els preus de matèries primeres, de la mateixa manera que passa amb els productes financers, fluctuen diàriament, i, per tant, aquells que preveuen una tendència alcista en els preus poden obtenir beneficis financers. Això contribueix a augmentar la volatilitat en els preus”, diu Reguant. Així mateix, la geopolítica també hi ha tingut alguna cosa a veure: els conflictes i tensions internacionals que han esclatat en l’últim lustre han incidit, com ja passava abans, en els costos de producció i la disponibilitat de recursos.
Encara que l’especulació en pot amplificar els efectes, la causa de fons per a tots els experts consultats és la dificultat de produir en quantitats suficients a causa de l’impacte del canvi climàtic, que comporta més volatilitat en el temps, i aquesta inestabilitat fa encarir el cistell de consum.
Pedro Aznar Alarcón, professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’Esade, explica que el canvi climàtic està generant tensions en la producció de les matèries primeres: les collites pateixen, són menys productives, i això acaba fent pujar els preus dels productes alimentaris. “En el cas de les oliveres, per posar-ne un exemple, encara que són arbres molt resistents a períodes de sequera, altres temes vinculats al canvi climàtic com la temperatura inusual, tenen un impacte negatiu en les olives, es redueix la collita i el preu es dispara”, detalla Aznar.
El portaveu d’oli d’oliva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Antoni Galceran, alertava en un comunicat de principis de novembre que “en dues de les tres darreres collites d’oli d’oliva, la producció final és gairebé la meitat respecte a una campanya habitual”. I, per a la d’enguany, les previsions no són gaire millors, malgrat les pluges. De fet, pronostiquen una nova caiguda del 50% en relació amb la producció mitjana històrica.
N’és un altre exemple el preu del cafè, que experimenta grans oscil·lacions segons les collites. Hi ha tres països de referència en aquest mercat: el Brasil, Colòmbia i el Vietnam. El cafè, així com el cacau, s’ha de cultivar a l’aire lliure en regions tropicals, i ha estat fortament afectat per efectes meteorològics extrems com ara sequeres prolongades al Brasil i pluges torrencials a Colòmbia. Un fenomen climàtic que afecta les latituds tropicals i subtropicals. Però el canvi climàtic també, a més a més, n’ha augmentat la freqüència.
En el cas del sucre, també s’ha vist afectat pel canvi climàtic, i la forta sequera que viu el Brasil. Des de l’any 2020, després de l’esclat del coronavirus, aquest producte va començar una escalada de preus fins a arribar, en xifres globals, a un increment acumulat del 80%. Per explicar-ne les causes, l’expert del Col·legi d’Economistes de Catalunya destaca la dependència que té el sucre dels preus del petroli: “Aquest és un mercat especial, com el dels cereals, és a dir, si puja el preu d’aquest combustible, també puja el preu dels cereals.” Però, a més, el sucre és un dels dos productes estrella per a un biocombustible produït a partir de plantes com és l’etanol, que s’extreu del blat de moro o de la canya de sucre com a alternativa. Per tant, quan hi ha problemes amb el petroli, l’alternativa de l’etanol provoca que les seves fàbriques hagin d’incrementar-ne la producció i, si no poden, es fa repercutir en el preu.
A banda de les particularitats de cada producte, per Aznar, hi ha dos elements més que incideixen en aquesta tendència alcista de certs aliments. “Tenint en compte que vivim en un món globalitzat, qualsevol crisi acaba afectant arreu del món”, diu, i descriu un segon factor. Tot i que som a Europa, un continent que s’està envellint, en termes mundials la població continua creixent, de fet ha crescut un 11% en la darrera dècada. “Aquest augment de població implica irremeiablement una demanda creixent d’aliments”, hi afegeix.
La guerra d’Ucraïna
La inflació dels aliments es va començar a enlairar a finals del 2021, arrossegada, en un principi, per l’encariment d’uns pocs productes (com els olis vegetals i les farines). A poc a poc, la pujada de preus es va anar generalitzant en la majoria de productes alimentaris, sobretot a partir del 2022, quan la guerra a Ucraïna va fer disparar els costos de producció del sector agrari.
A principis del 2023, la inflació dels aliments va arribar a superar el 15% (el màxim registrat des del 1994). En aquest moment, el preu del 80% dels productes del cistell de consum augmentava a un ritme superior al 10% interanual.
Aquest fenomen va fer saltar les alarmes i va obligar a moure fitxa el govern espanyol, que, per alleujar les famílies de l’escalada inflacionista dels preus, especialment aquelles amb ingressos baixos que dediquen un percentatge més alt dels seus ingressos a adquirir aquests béns de primera necessitat, l’1 de gener del 2023 va suprimir l’impost sobre el valor afegit (IVA) dels aliments que ja tenien el tipus reduït del 4% i, a més, va reduir del 10% al 5% l’IVA dels olis –inclòs el d’oliva– i les pastes.
D’aleshores ençà, per aquesta mesura i per altres circumstàncies, s’ha anat moderant la tendència fins a arribar al 2,7% interanual l’agost del 2024. “Les dinàmiques de la inflació, però, continuen mostrant una dispersió superior al que és habitual”, alerten des de CaixaBank. Així, l’agost del 2024, el 9,5% dels productes alimentaris encara registraven una inflació superior al 10%, mentre que, a l’extrem oposat, el 24% dels productes alimentaris ja registraven descensos de preu en termes interanuals.
Malgrat que ja s’observa una certa moderació en el ritme de creixement del preu dels aliments, l’acumulat ha estat tan intens que costa de creure que tornarem als preus d’abans de la pandèmia. I, a més a més, des de l’1 d’octubre, s’ha posat fi a la rebaixa de l’IVA. El seu efecte encara s’ha de veure.
“Hem d’entendre que aquesta situació ha vingut per quedar-se. No tornarem als preus de fa deu anys”, considera Reguant. Tot i que és possible que, en alguns casos, es doni una collita excepcional i que això permeti un descans en els preus. “L’única cosa que es pot esperar és que no pugin tant”, hi afegeix Aznar.
Els experts expliquen que hi ha una dinàmica habitual que fa pensar que no hi ha marxa enrere en l’increment del preu dels aliments, i és que, quan el preu de la matèria primera puja, el preu del producte alimentari que se’n deriva augmenta, però quan la matèria primera baixa, el preu no baixa en la mateixa proporció. “Sovint s’ajusten els preus per compensar els increments de costos, mentre que les empreses miren de mantenir el marge de benefici”, descriu Aznar.
Tot fa pensar, doncs, que com a consumidors ens hem d’acostumar a aquestes oscil·lacions de preus, ja que és possible que en el futur siguin encara més freqüents.
Transformació
Amb aquestes previsions d’impacte, els cultius també patiran la seva transformació particular. Anna Boqué-Ciurana, investigadora postdoctoral al Centre for Climate Change C3 iu-Rescat, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), explica que si les condicions meteoclimàtiques es modifiquen, certs tipus de cultius que s’han produït històricament en un mateix enclavament es podrien desplaçar allà on les condicions climàtiques siguin més favorables per al seu desenvolupament. I, per tant, el sector hauria d’estar obert a altres cultius, “però solament s’haurien de promoure aquells que realment estiguin adaptats a les condicions del territori on es cultivin. En un context de sequera persistent, no té sentit cultivar cultius tropicals que requereixen una disponibilitat hídrica elevada”, assenyala, i hi afegeix que, per això mateix, la informació meteoclimàtica és cabdal per poder planificar la producció agrícola.
Així doncs, a mesura que es vagi donant aquesta transició, és possible que el consumidor tingui accés a noves varietats amb preus més ajustats.
L’enòleg Raül Bobet ho va fer a la comarca pirinenca del Pallars Jussà, fa uns anys. Va apostar per buscar uns terrenys en altura per desplegar el seu pla de negoci en el món de la viticultura confiant que les vinyes en aquell territori resistirien millor les previsions d’escalfament del planeta i, alhora, buscava una particularitat en el seu objectiu: fer vins de molta qualitat. Després d’ell, s’ha viscut una mena d’eclosió a la comarca del Pallars Jussà, on segons la plataforma Vins dels Pirineus ja hi ha una quinzena de cellers que elaboren vins pirinencs.
Nous fenòmens
En aquest impacte del canvi climàtic en el sector agrari a Catalunya, hi ha un altre fenomen a tenir en compte, com explica Reguant, i és que s’ha reduït el pes del cultiu de secà en favor del de regadiu. Per afrontar aquesta transició, Reguant recomana que el desenvolupament de sistemes de reg sigui més eficient i, a més, que es repensin sistemes per guardar l’aigua per al reg. “Els darrers estudis mostren que el còmput total de pluges és el mateix que abans, però que plou diferent, en períodes més curts i més intensos, i amb aquests nous models hem de definir infraestructures”, pensa.
Trencar dinàmiques
Per la seva banda, Pol Santandreu, economista, professor i consultor a Santandreu Consultors, incorpora l’altra cara del fenomen de preus a l’alça: que hauria de servir perquè els agricultors deixin d’estar forçats a vendre per sota del preu de cost. “El preu de l’oli, l’any 2022 i en anys anteriors, no cobria els costos i els marges de tota la cadena de valor per tal que els pagesos i els comercialitzadors fessin viables els seus negocis”, diu Santandreu, que recorda que les promocions que feien els comercialitzadors, fent servir l’oli com a reclam, van provocar durant molt de temps que els consumidors gaudíssim de preus de l’oli molt per sota del que haurien estat lògics, i alerta que, encara ara, amb els preus actuals, els envasadors i els comercialitzadors són els que s’emporten més marge de benefici de tota la cadena.
Però com es fa sostenible que la primera baula de la cadena de valor subsisteixi amb preus sota cost?
Santandreu explica que molts productors alimentaris no consideren tots els costos que, des d’una perspectiva econòmica rigorosa, haurien de ser comptabilitzats. “Sovint no es té en compte el cost d’oportunitat dels terrenys que exploten, ja que molts són de propietat i han estat heretats de generacions anteriors”, diu, i hi afegeix que un altre factor clau és la dificultat d’emmagatzemar grans quantitats de productes alimentaris, que tenen una vida útil curta i es poden malmetre ràpidament. “Aquestes característiques peribles disminueixen el poder negociador dels productors en la cadena de valor, ja que es veuen obligats a vendre immediatament per evitar pèrdues encara majors”, explica.
Tanmateix, per ser competitius, els productors sovint es veuen obligats a fer inversions significatives, com per exemple, intensificar les seves explotacions plantant més oliveres per hectàrea per augmentar la producció i facilitar el procés de collita. Aquestes inversions, però, requereixen llargues amortitzacions, cosa que fa molt difícil tirar-les enrere una vegada s’ha iniciat el procés.
A més, molts pagesos, sobretot aquells amb explotacions més petites, diversifiquen la producció segons la temporada i utilitzen els beneficis d’alguns cultius per compensar les pèrdues d’altres.
I tot plegat, en un entorn més fràgil i condicionat per les circumstàncies climàtiques, en què regna una incertesa en la producció que acaba tenint un impacte directe en els consumidors.
El valor afegit en l’alimentació per continuar sent lleters
“A aquest ritme, les grans firmes absorbiran tots els petits productors de llet. Els preus han estat tan baixos que durant molts anys han estat venent per sota del preu de cost i així resulta molt difícil sobreviure”, explica Josep Maria Bosch, CEO de La Torre, una empresa familiar constituïda el 1889 que s’ha dedicat des d’aquell any a la producció de llet fresca i productes lactis.
Ells coneixen de primera mà les dificultats per mantenir un negoci familiar, de proximitat i tradicional, amb uns preus que no depenen d’ells, sinó de factors exògens. Una de les seves estratègies per sortir d’aquesta mena de roda del hàmster ha estat diversificar i innovar.
De fet, la seva companyia s’ha convertit en la pionera a l’Estat espanyol a aconseguir la certificació d’Aenor com a elaborador de llet amb proteïna betacaseïna A2, provinent d’una cabana excepcional que produeix un tipus de llet amb propietats diferencials que fa que el seu consum sigui molt més digerible.
La Torre, després de mesos de treball conjunt amb la granja El Soler de n’Hug de Prats de Lluçanès, va seleccionar de manera natural el ramat exclusiu amb betacaseïna A2 per poder donar un valor afegit a la seva llet i productes làctics de proximitat. Es tracta d’una tipologia de vaca que era la majoritària antigament, però, com que té una productivitat més baixa que d’altres, el sector va anar prescindint de la seva cria. L’empresa làctia La Torre en canvi, l’ha recuperat i n’ha fet el seu valor diferencial.
Abans, i dins de la seva estratègia de diversificació i consolidació del negoci, la firma lletera familiar es va unir a Canadell (Moianès) per crear el grup de distribució Agrofresc, un 75% del qual pertany als tres germans Bosch, de La Torre, i el 25% restant, a Josep Puigoriol Font, de Canadell. Es tracta d’una línia de distribució de producte tradicional propi i d’altres que té per enguany un volum de negoci previst de més de set milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 8% respecte al 2023.