Focus

‘Telcos’ en ebullició

El ric ecosistema d’operadores catalanes petites i mitjanes està entrant en una fase de fusions

L’aspiració de diverses companyies és assolir entre un 15% i un 20% del pastís del mercat

Amb menys competència, el consumidor haurà de pagar més
Catalunya ja va intentar als noranta tenir un gran operador, però la iniciativa no va arribar a reeixir
El mercat tindrà gestors d’infraestructura, d’una banda, i operadors per a client final, de l’altra
Tot i que la UE vol crear grans campions per competir amb la Xina i els EUA, el procés serà costerut
Bon servei i proximitat són arguments de les petites operadores per competir amb les grans

En les seves diver­ses esca­les, el sec­tor de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons bull d’expec­ta­ti­ves de cara als pròxims movi­ments de con­cen­tració. Així, si en els pro­pers anys pot­ser veu­rem una nova geo­gra­fia d’ope­ra­dors a la UE, menys en nom­bre i més mus­cu­lo­sos finan­ce­ra­ment per esco­me­tre noves inver­si­ons, el feno­men també es pot repli­car a casa nos­tra, on, a banda d’espe­rar nous movi­ments que hi pugui haver entre els grans grups d’abast esta­tal, també cal estar ama­tent a la trans­for­mació per fusi­ons del ric eco­sis­tema de peti­tes i mit­ja­nes ope­ra­do­res cata­la­nes, en la cursa perquè es con­so­lidi un campió català amb capa­ci­tat de con­tro­lar entre un 15% i un 20% del mer­cat.

Aquest nou interès d’Europa perquè s’aixe­quin gegants de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons és per­fec­ta­ment com­pren­si­ble, com inter­preta Ernest Pérez-Mas, pre­si­dent de Par­lem, “si obser­vem que als EUA el mer­cat està ple­na­ment domi­nat per tres ope­ra­do­res, com a la Xina i a l’Índia, men­tre que a Europa en tro­baríem fins a una vui­tan­tena amb una posició de pre­do­mini.” Al seu parer, “Europa sem­pre ha fet pre­val­dre la política de com­petència con­tra la política indus­trial, i això ha supo­sat que s’hagi avançat menys tec­nològica­ment, perquè per a això cal molta caixa. Podem veure el cas del 5G, en què els EUA ens por­ten dos anys d’avan­tatge”. Així doncs, en un futur no gaire llunyà, ens tro­ba­rem un mer­cat comu­ni­tari amb l’hege­mo­nia clara de tres o qua­tre grups, Telefónica, Voda­fone, Orange, Tim i Deutsche Telekom, que puguin cap­gi­rar la para­do­xal situ­ació actual, en què la pressió com­pe­ti­tiva ha dut les empre­ses a decréixer un 30% en ingres­sos, mal­grat que l’acti­vi­tat creix. Jus­ta­ment, l’Estat espa­nyol és un dels casos en què l’ingrés mitjà per usu­ari és més baix.

És clar que, per asso­lir aquest nou entorn, caldrà una har­mo­nit­zació de la regu­lació a la UE perquè les empre­ses que cre­uin fron­te­res a l’arc comu­ni­tari no hagin de topar amb les pecu­li­a­ri­tats de la norma de cada país. I, és clar, amb menys com­petència, pos­si­ble­ment el con­su­mi­dor, a canvi d’un millor ser­vei, haurà de pagar més.

Par­lem, amb més de 220.000 línies con­trac­ta­des, i amb la pre­visió de tan­car el 2024 amb més de 50 mili­ons d’euros de fac­tu­ració i un Ebitda d’entre 5,5 i 5,75 mili­ons d’euros, que pràcti­ca­ment duplica el del 2023, ha con­so­li­dat la seva posició en aquesta quota de mer­cat que ocu­pen les ope­ra­do­res cata­la­nes peti­tes i mit­ja­nes escam­pa­des pel ter­ri­tori (entre 70 i 90, segons diver­ses fonts), que no obli­dem que a hores d’ara ocu­pen el 5% d’un sec­tor domi­nat essen­ci­al­ment pels grans grups, Telefónica, MasO­range i Voda­fone.

Par­lem ha cres­cut durant aquests anys con­cen­trant-se més en l’estratègia comer­cial que no pas en el des­ple­ga­ment de xarxa pròpia, llo­gada a un altre, sota el prin­cipi que l’objec­tiu ha de ser créixer en nom­bre de cli­ents, els quals han d’estar ben iden­ti­fi­cats amb la marca, que hi tin­guin “una ads­cripció emo­ci­o­nal”, com diu Ernest Pérez-Mas, que fa avi­nent que voler créixer per infra­es­truc­tura reque­reix molt capi­tal.

Quan se li pre­gunta si pot emer­gir un campió català en el sec­tor telco, Pérez-Mas indica que ho veu “fac­ti­ble”, i recorda que ja es va espe­cu­lar sobre aquesta pos­si­bi­li­tat als anys noranta del segle pas­sat, quan hi va haver movi­ments per crear un grup sem­blant a Euskal­tel, ara filial de MasO­range, però que va ser fun­dada pel govern basc i les cai­xes d’estalvi bas­ques. A Cata­lu­nya es va fer una crida a inver­sors, alguns de fora, però final­ment l’intent no va reei­xir. I ara som en un moment en què el sec­tor està sent sac­se­jat pel deler de con­cen­trar, i si fa poc a tota la geo­gra­fia espa­nyola podíem comp­ta­bi­lit­zar 1.100 ope­ra­dors, ara el sec­tor s’ha apri­mat fins a 700. Entre els grans ani­ma­dors del ball de fusi­ons, hi ha Ava­tel, firma amb seu a Madrid que ha fet incur­si­ons a Cata­lu­nya, on ha adqui­rit fins a set com­pa­nyies, entre les quals hi ha la man­re­sana Fibra­cat, una ope­ració que va aca­bar amb l’aco­mi­a­da­ment dels fun­da­dors, Josep Oli­vet i Merit­xell Quiñones, els quals van anun­ciar que Ava­tel havia incom­plert l’acord de venda pel que fa al capítol d’inver­si­ons per esten­dre fibra o el man­te­ni­ment d’un alt estàndard de qua­li­tat en el ser­vei. I la seu cen­tral va viat­jar de la capi­tal del Bages a Madrid. Val a dir que fins a 25 com­pa­nyies cata­la­nes ja han estat adqui­ri­des per fons espa­nyols.

Par­lem també juga la par­tida: “Ja hem adqui­rit onze com­pa­nyies, i la volun­tat és seguir en la cursa. Des de la nos­tra òptica, a Cata­lu­nya, d’aquí a pocs anys, a banda dels qua­tre grans, que­da­ran menys d’una dot­zena de com­pa­nyies locals.” I Par­lem no s’imposa límits geogràfics: ja és al País Valencià, amb la marca Aproop; a les Bale­ars, amb Lemon, i a Galícia, on ha entrat a través de l’ope­ra­dora Toxo. I més enllà? “El límit és tot el mer­cat glo­bal. Un cop siguem el pal de paller aquí i hàgim con­so­li­dat la nos­tra posició en el mer­cat esta­tal, tira­rem enda­vant pro­jec­tes en ter­ri­tori euro­peu.”

Qüestió de ren­di­bi­li­tats

A Cata­lu­nya, com arreu de l’Estat i d’Europa, van pro­li­fe­rar els ope­ra­dors petits per neces­si­tat. Com explica Gui­llermo Canal, direc­tor de la Fede­ració Cata­lana de les Empre­ses de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, “si al seu moment van aparèixer tants ope­ra­dors locals, més de 2.000 a tot l’Estat, va ser perquè les grans com­pa­nyies no veien ren­di­ble des­ple­gar la xarxa de fibra en àmbits rurals. En molts casos, van ser com­pa­nyies que es van crear a par­tir de tele­vi­si­ons locals. Si tenim un país tan cable­jat, és perquè ho han fet els petits.” Els ope­ra­dors, abans, i ara encara més, “veuen que l’interès no rau en la infra­es­truc­tura, sinó en els ser­veis que es poden ofe­rir a través d’aquesta infra­es­truc­tura més enllà dels de tele­fo­nia, com tele­visió, ener­gia i ciber­se­gu­re­tat.” Així, veu­rem un nou mer­cat molt seg­men­tat, en què, d’una banda, s’enfor­ti­ran els ges­tors d’infra­es­truc­tu­res, com Cell­nex amb les tor­res de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i Oni­via amb la fibra òptica, i, de l’altra, els ope­ra­dors tra­di­ci­o­nals es dedi­ca­ran a ofe­rir ser­veis de tota mena al cli­ent final.

Pèrdua de poder de decisió

Tot i que con­si­dera ago­sa­rat pre­veure cap a on va el sec­tor a Cata­lu­nya, sí que ha pogut cons­ta­tar que els petits van des­a­pa­rei­xent: “Si fa tres o qua­tre anys n’hi havia 96, jo crec que ara ens situaríem en la sei­xan­tena. A més, veiem que mol­tes ope­ra­ci­ons de con­cen­tració estan supo­sant que es perdi poder de decisió a Cata­lu­nya.” Per Canal, sí que és impor­tant que hi hagi un ope­ra­dor català amb unes dimen­si­ons relle­vants, així com com­pa­nyies impor­tants que deci­dei­xin plan­tar el quar­ter cen­tral a Cata­lu­nya, com és el cas d’Adamo, que opera a tot l’Estat des de Bar­ce­lona. “Això seria interes­sant: un ope­ra­dor amb seu a Cata­lu­nya i fent negoci a tot Europa.”

En un mer­cat en què les coses pas­sen molt de pressa, hom ha d’estar dis­po­sat a fer, si molt convé, un canvi dràstic d’estratègia. És el cas de Vera, l’ope­ra­dora amb seu a Gurb (Osona), fruit de la fusió de Gou­fone, Iguana i Soom­fi­bra. Si a prin­ci­pis d’any estava dis­po­sada a inver­tir 60 mili­ons d’euros per esten­dre la seva xarxa de fibra, ara la pri­o­ri­tat és la cin­quena gene­ració de tec­no­lo­gies de tele­fo­nia mòbil, el 5G. “En el moment en què estàvem cons­truint el model de l’empresa, era pri­o­ri­tari esten­dre la xarxa de fibra òptica pel ter­ri­tori, però ara inter­pre­tem que el que cal poten­ciar és el 5G, i alhora bus­car més cli­ents”, explica Jordi Compte, direc­tor gene­ral de la com­pa­nyia. Amb presència en 220 muni­ci­pis de la Cata­lu­nya Cen­tral, el Gironès, el Vallès Ori­en­tal i el Maresme, Vera inver­tirà 3,5 mili­ons per des­ple­gar 5G per diver­ses con­tra­des de les comar­ques de Bar­ce­lona. L’ope­ra­dora, que espera cloure el 2024 amb uns ingres­sos de 37 mili­ons d’euros, creu que els seus ambi­ci­o­sos objec­tius de futur –“asso­lir uns 55.000 cli­ents”, fet que els podria per­me­tre “ocu­par entre un 10% i un 12% del mer­cat i esde­ve­nir l’ope­ra­dor català de referència, el parai­gua d’altres que es vul­guin afe­gir al pro­jecte”– són fac­ti­bles a par­tir d’aquesta reo­ri­en­tació, que té com a base l’aliança amb Bluevía, el proveïdor de fibra òptica pro­pi­e­tat de Telefónica que li cedirà la infra­es­truc­tura de fibra òptica per ofe­rir-la als cli­ents. La regu­lació del sec­tor a l’Estat, que per­met que xar­xes de titu­la­ri­tat diversa puguin con­viure al ter­ri­tori, pot­ser no ha estat el millor exem­ple d’eficiència, però inqüesti­o­na­ble­ment ha dotat de bona con­nexió el ter­ri­tori, òptima per fer arri­bar fàcil­ment la xarxa a ante­nes de 5G des­ple­ga­des pel ter­ri­tori, una ini­ci­a­tiva en la qual Vera té dipo­si­ta­des mol­tes espe­ran­ces. “Ente­nem que és relle­vant que hi hagi una bona infra­es­truc­tura a tot el ter­ri­tori, cosa que genera opor­tu­ni­tats de negoci arreu, i per­met que el talent local no hagi d’emi­grar”, diu Compte. Una estratègia per fer-se forts en un moment en què l’espai dels grans ope­ra­dors sem­bla ja una àrea pri­vada per a Telefónica, Voda­fone i MasO­range, que ja con­cen­tren el 90,2% del pastís i dei­xen vetes de mer­cat con­cre­tes per a fili­als d’aquests grups, com Jazz­tel i Pepep­hone (MasO­range), o O2 (Telefónica), men­tre que el mer­cat low cost seria cosa de com­pa­nyies com ara Digi, que ha acon­se­guit absor­bir bona part de cli­ents de rivals com Lowi (Telefónica) amb ofer­tes molt a la baixa i ha pro­vo­cat que el mer­cat, tot i les con­cen­tra­ci­ons, no s’acabi d’esta­bi­lit­zar i que la guerra de preus con­tinuï el seu curs. Pel que fa a les ope­ra­do­res mit­ja­nes, també sem­bla que esti­guin menant cap a la des­a­pa­rició. Veiem el cas d’Adamo, que vol ven­dre la seva uni­tat de ser­veis a cli­ent final, i ara la gran espe­cu­lació és qui es que­darà amb la seva bossa de 50.000 cli­ents. Pot­ser la podria absor­bir Voda­fone, en una mani­o­bra dels pro­pi­e­ta­ris, el fons d’inversió Zigona, per poten­ciar la marca i reven­dre-la? Un altre pes mitjà, Ava­tel, si fins no fa pas gaire sem­blava que aca­ba­ria sota la fèrula de Telefónica, dis­po­sada a desem­but­xa­car 700 mili­ons d’euros, final­ment ha anat a parar a mans d’un dels fun­da­dors, Víctor Rodríguez, que con­tro­larà el 60% de la com­pa­nyia, i un grup lide­rat pel fons Inve­re­ady, un dels prin­ci­pals acci­o­nis­tes de Par­lem.

Després ja bai­xaríem al nivell autonòmic, on l’ope­ra­dor local, si vol tenir pos­si­bi­li­tats de pre­sen­tar com­petència als grans, ho ha de fer mit­jançant ele­ments ben tan­gi­bles, com la qua­li­tat del ser­vei, i d’altres de menys visi­bles però igual­ment impor­tants, com el vin­cle amb el ter­ri­tori.

Cata­lu­nya Tele­com és una altra telco cata­lana que malda per fer-se lloc al país, amb presència en les diver­ses demar­ca­ci­ons cata­la­nes. El pre­si­dent de la com­pa­nyia, Jordi Alvinyà, que va ser secre­tari de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i Soci­e­tat de la Infor­mació de la Gene­ra­li­tat, és dels que dema­nen, pel que fa a aquesta trans­for­mació per fusi­ons del sec­tor telco, una mica de tran­quil·litat: “La UE espe­rona aques­tes fusi­ons, però no acaba de fer pas­ses deci­di­des com dema­nava Mario Draghi en el seu informe, per la pressió dels estats, que es resis­tei­xen a per­dre el con­trol que exer­cei­xen sobre els ope­ra­dors a través de la seva par­ti­ci­pació acci­o­na­rial. Si acaba pas­sant, que­da­ran tres o qua­tre grans players, com als EUA, però cos­tarà.”

En tot cas, la guerra de Cata­lu­nya Tele­com és la de les ope­ra­do­res locals. “En les meves esti­ma­ci­ons, a Cata­lu­nya n’hi hau­ria un cen­te­nar, i la immensa majo­ria són real­ment molt peti­tes, micro­em­pre­ses que cobrei­xen les neces­si­tats de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons d’un o dos pobles. Nosal­tres cer­quem adqui­si­ci­ons dins d’aquest tei­xit, a banda de pros­se­guir en el crei­xe­ment orgànic sumant més cli­ents.”

Al vol­tant de la cre­ació d’un ope­ra­dor català, convé fer alguns acla­ri­ments pel que fa al nou pano­rama que es dibuixa amb la tec­no­lo­gia 5G, ara mateix en mans dels qui tenen la con­cessió d’espec­tre radi­oelèctric 5G, els grans ope­ra­dors esta­tals, men­tre que els altres ope­ra­dors són sim­ples usu­a­ris de les tor­res de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i l’espec­tre. “Veri­ta­ble­ment, en ter­mes 5G, els cli­ents de tele­fo­nia mòbil són en rea­li­tat dels grans ope­ra­dors esta­tals. Només poden ser teus si crei­xes prou per desen­vo­lu­par una pla­ta­forma de gestió, amb tot el cost que això suposa, i pots asso­lir una massa crítica de 100.000 cli­ents”, asse­nyala Jordi Alvinyà. Els ope­ra­dors locals d’arreu ja fa temps que dema­nen a l’admi­nis­tració modi­fi­ca­ci­ons nor­ma­ti­ves perquè se cedeixi espec­tre 5G no usat pels grans ope­ra­dors a les zones rurals. Els argu­ments d’aquesta demanda són asso­lir més con­nec­ti­vi­tat al ter­ri­tori i incor­po­rar més actors en la cre­ació d’infra­es­truc­tu­res 5G i explo­tació de l’espec­tre.

Orígens diver­sos

D’altra banda, també cal­dria tenir en compte altres pecu­li­a­ri­tats de la geo­gra­fia telco cata­lana. En un 90% dels casos, estan vin­cu­la­des a com­pa­nyies elèctri­ques locals, que així ofe­rei­xen un nou ser­vei als cli­ents. D’altres han entrat al sec­tor des de la iden­ti­tat ante­rior d’ante­nis­tes o tele­vi­si­ons comu­nitàries. Com explica Alvinyà, “la immensa majo­ria s’hi gua­nyen molt bé la vida i no tenen pas gai­res ganes de ven­dre; el negoci que tenen els resulta esta­ble”. Tan­ma­teix, a la pre­gunta de si aca­ba­ran immer­ses en pro­ces­sos de con­cen­tració, hi res­pon: “Cal pen­sar que sí, perquè aques­tes empre­ses no estan en con­di­ci­ons d’aguan­tar les anda­na­des que els puguin llançar les grans com­pa­nyies. Si ve una gran com­pa­nyia a ensor­rar-te el mer­cat a preu, poca cosa hi pots fer.” Així, és clau per man­te­nir la posició, com passa en totes aques­tes com­pa­nyies, “ofe­rir un bon ser­vei i pro­xi­mi­tat, perquè al cli­ent li pot com­pen­sar ser a la banda dels qui paguen una mica més en l’inter­val de preus.”

Mutu­a­lit­zar

Xar­xes de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons Alter­na­ti­ves (XTA) és un ope­ra­dor local de l’àrea de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i l’Anoia. Pre­sent en 45 muni­ci­pis i amb 40.000 cli­ents, aquesta com­pa­nyia va ser adqui­rida pel fons Aste­rion Indus­trial Part­ners a través de la firma Olin Group, i vol dedi­car els pròxims anys a créixer pel ter­ri­tori, com explica el seu direc­tor gene­ral, Sergi Galofré. “Després d’una inversió forta per esten­dre infra­es­truc­tura, ara és l’hora de pene­trar més en el ter­ri­tori, i acon­se­guir una xifra de mer­cat més alta. Dels movi­ments de con­cen­tració que s’estan coent en aquests moments al sec­tor, Galofré en treu la con­clusió que, “atès que les inver­si­ons que caldrà anar fent són molt altes, i resulta difícil acon­se­guir ren­di­bi­li­tat, hi haurà una tendència cap a la mutu­a­lit­zació, és a dir, com­par­tir la xarxa de fibra. Nosal­tres ja estem estu­di­ant obrir la nos­tra xarxa a altres ope­ra­dors.” Això sí, no es poden per­dre els trets dis­tin­tius d’ope­ra­dor local: “No volem per­dre els tres pilars: ter­ri­tori, pro­xi­mi­tat amb la gent –que valora que t’hi adre­cis en la seva llen­gua– i inversió social.” A diferència dels que no con­si­de­ren impor­tant ope­rar amb xarxa pròpia, Galofré exposa que “quan no en tens, hi ha el risc de per­dre el cli­ent”. “Amb xarxa pròpia, podem asse­gu­rar que es man­te­nen els nos­tres estàndards de qua­li­tat, i resol­dre les incidències amb el nos­tre ser­vei tècnic”, diu.

Mal­grat que pel ter­ri­tori català hi ha estesa real­ment molta xarxa i hi ha dis­se­mi­nats molts ope­ra­dors, Galofré con­si­dera que “encara hi ha zones sense bona con­nexió; és neces­sari créixer encara més en con­nec­ti­vi­tat.” En aquest sen­tit, quan se li pre­gunta sobre la neces­si­tat o no de tenir un campió català en el sec­tor, res­pon: “La pri­o­ri­tat és millo­rar el ser­vei i les ins­tal·laci­ons al país. Crec més en l’esforç per la garan­tia del ser­vei, però en tot cas el mer­cat ja ho dema­narà.”

Pel que fa al 5G, XTA, que també duu la xarxa a les tor­res de tele­fo­nia, Galofré asse­gura: “No té la capil·lari­tat sobre el ter­ri­tori que cal­dria, i hem de recor­dar que els grans ope­ra­dors inver­tei­xen en aquells indrets on tenen molts cli­ents i tenen més ren­di­bi­li­tat.”

90
operadores
hi hauria a Catalunya, segons algunes estimacions.
20%
és la quota de mercat
a la qual aspiraria un possible campió català.
90,2%
del pastís
del mercat es reparteixen actualment els grans operadors estatals.

Som Connexió, la via cooperativa

En l’univers de les operadores catalanes, Som Connexió proposa el model cooperatiu, “per posar-hi consciència, una mirada crítica”. “Cap telco et diu com pots consumir menys dades, o que no has d’oferir el mòbil al nen”, diu Bernat Alcolea, responsable de la gestió econòmica. Aquesta cooperativa de telefonia mòbil i internet va tancar l’any 2023 amb una facturació de 3,6 milions d’euros i més de 23.000 contractes. Preocupat per un sector que es pot convertir en “un oligopoli on el poder està concentrat en poques mans”, critica “la política de preus baixos de certes operadores, que no volen oferir un servei al client, sinó generar un gran volum d’usuaris per cridar l’atenció d’inversors per a una possible fusió.”

Som Connexió espera que “el mercat, de manera natural, acabi amb una única xarxa, lliure i neutral, per una qüestió de pura eficiència”. “Aquest escenari a nosaltres ens permetria escalar el negoci, i arribar en un termini de tres o quatre anys als 65.000 contractes, ja que no hauríem d’estar negociant cada vegada amb un proveïdor de xarxa diferent.” En la seva tasca de presa de consciència, Som Connexió també treballa en projectes sobre protecció de dades i spam, i per superar la bretxa digital: “Tal com hi ha pobresa energètica, hi ha bretxa digital, i per això oferim preus econòmics a col·lectius vulnerables perquè accedeixin a internet.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.