Gran angular

Francesco Ferro

Cofundador i director general de PAL Robotics, premi de la Nit de la Robòtica

“No fem robots per a Defensa, vulneraria els nostres valors”

“No entrar en segons quins mercats pot semblar una decisió fàcil, però en funció de quan t’arriba una oferta, no ho és tant”

“Fabricar un robot ja no és una qüestió de limitació tecnològica, sinó de si té sentit o no: segueix sent una despesa considerable”

Humanoides imitant les persones en tot i podent fer qualsevol cosa, són ciència-ficció
Per a mi un robot és un cos que interactua amb la societat i, en aquest sentit, està més a prop d’un estri
Que ens trauran la feina? Jo ho veig al revés, hi ha humans que fan feines que hauria de fer un robot
Quins són els prin­ci­pals rep­tes que plan­teja el dis­seny d’un robot huma­noide: mecànics, és a dir, com es mou, o és la intel·ligència que cal perquè faci coses?
La robòtica en gene­ral, no només la huma­noide, és un tre­ball d’inte­gració molt com­plex, perquè no només toca la mecànica, és a dir, el ferro, l’alu­mini, el titani o el mate­rial que sigui, sinó que hi ha també l’electrònica que opti­mitza la uti­lit­zació, i el dis­seny és superim­por­tant, com la part de con­trol que fa que els movi­ments siguin fluids. Ales­ho­res, desen­vo­lu­par un robot és com entrar en un bucle: comença amb una pri­mera idea a la qual es dona forma, després el software li dona vida perquè pugui fer dife­rents coses, això porta a replan­te­jar-se esque­mes i tor­nar a can­viar el que s’havia pen­sat ori­ginària­ment... És una feina que va per cicles, dos, tres o més, per millo­rar el resul­tat.
La tec­no­lo­gia que cal per fer robots ha asso­lit el desen­vo­lu­pa­ment òptim o hi ha camps que encara han d’evo­lu­ci­o­nar més?
Les solu­ci­ons sem­pre poden evo­lu­ci­o­nar més, i han d’evo­lu­ci­o­nar més. Però, en l’aspecte tec­nològic, la impressió és que s’ha asso­lit una madu­resa tal que per­met tenir solu­ci­ons que fun­ci­o­nin, i no parlo de coses bàsiques, sinó com­ple­xes. Per tant, fabri­car un robot que faci algu­nes tas­ques ja no és una qüestió de tec­no­lo­gia, sinó de fer números i veure si econòmica­ment té sen­tit, perquè encara ara com­prar un robot segueix sent una des­pesa con­si­de­ra­ble res­pecte a la fun­ci­o­na­li­tat que pugui tenir.
Abai­xar els preus és un dels objec­tius?
Abso­lu­ta­ment. Tre­ba­llem moltíssim per inten­tar abai­xar els preus. Però si els cot­xes cos­ten el que cos­ten és perquè s’ha acon­se­guit ven­dre’n mili­ons.
Quants robots veneu?
De l’Stock­Bot, que és el nos­tre cas d’èxit, devem tenir uns dos-cents robots al món. Si fóssim una empresa auto­mo­bilística estaríem en fallida.
Què fa l’Stock­Bot?
És un robot que fa inven­tari de botiga. Fa vol­tes per l’esta­bli­ment, ho esca­neja tot i diu a on es troba tot el mate­rial. A Decath­lon, que és on hem fet el des­ple­ga­ment més gran, van detec­tar que els emple­ats inver­tei­xen una ter­cera part del temps a cer­car pro­duc­tes o infor­mar els cli­ents on tro­bar-los.
Quin és el prin­ci­pal repte finan­cer d’una empresa que fabrica robots?
Aquí nosal­tres no hem inven­tat res. En robòtica hi ha dife­rents mane­res d’abor­dar el tema finan­cer. Si ets Tesla, poses tota la carn a la gra­e­lla, injec­tant moltíssim capi­tal, i espe­res a veure què surt. Nosal­tres, amb els recur­sos que tenim, el que inten­tem és tenir sem­pre lli­ber­tat per poder esco­llir el desen­vo­lu­pa­ment del que veiem que és millor. Ales­ho­res no anem per inversió sinó per pro­jec­tes. El model de negoci que ens ha fun­ci­o­nat és acce­dir a pro­jec­tes, públics o pri­vats, i gràcies a aquests pro­jec­tes millo­rem els nos­tres pro­duc­tes. Tenim una car­tera amb tres línies de negoci impor­tants: una és la intra­logística, on desen­vo­lu­pem robots que fan inven­ta­ris, com l’Stock­Bot; la línia d’interacció, amb robots soci­als que poden fer tas­ques de mani­pu­lació d’objec­tes en entorns reals com pot ser un hos­pi­tal, una planta indus­trial o una llar; i per aca­bar tenim la part dels robots bípedes, huma­noi­des amb cames i braços, que de moment encara és un camp de recerca.
Pre­ci­sa­ment ara fa un mes Elon Musk va pre­sen­tar Opti­mus, un robot huma­noide que desen­vo­lupa Tesla. Què en pensa?
Nosal­tres vam començar el 2004 a tre­ba­llar en robots huma­noi­des perquè pen­sem que serà el futur, però no amb una intenció de màrque­ting com fan altres, sinó cen­trats perquè puguin fer tas­ques útils a les per­so­nes.
Som més a prop de veure robots amb aspecte humà que vagin per la casa fent tas­ques? Quan eclo­si­o­narà el mer­cat?
Bé, fa vint anys que estem en aquest negoci i hem vist que es mou per salts, cosa que com­plica fer pre­dic­ci­ons. La diferència entre la inno­vació lineal i la dis­rup­tiva és jus­ta­ment que en el moment en què es troba una solució nova que resol un pro­blema de manera més intel·ligent, millor o més asse­qui­ble, el mer­cat es mou en aquest sen­tit. A PAL Robo­tics, el que vam desen­vo­lu­par fa vint anys no és el mateix que el que estem venent ara. Ho hem can­viat diver­sos cops ja en aquest temps i hem rein­ven­tat els dife­rents pro­duc­tes adhoc per poder ata­car dife­rents mer­cats. Tots estem empe­nyent els límits de la robòtica, nosal­tres ho fem direc­ta­ment i indi­rec­ta­ment pro­veint de pla­ta­for­mes diver­ses uni­ver­si­tats i cen­tres de recerca perquè ho facin. Es tre­ba­lla per millo­rar l’electrònica, la part de con­trol, la de la per­cepció –els sen­sors del robot són l’equi­va­lent als nos­tres sen­tits– o la intel·ligència.
Això vol dir que han de pas­sar encara molts anys?
Si par­lem del robot bípede a la llar, penso que encara té un recor­re­gut llarg. Anys o dècades? Qui ho sap? Espero que no sigui molt. Elon Musk va dir que en un any tin­dria un robot per poder-lo ven­dre mas­si­va­ment i n’ha tri­gat tres, i som aquí.
Els robots indus­tri­als es mouen a gran velo­ci­tat en entorns tan­cats i con­tro­lats perquè no facin mal als tre­ba­lla­dors. Com es pot asse­gu­rar que els robots que han d’interac­tuar amb per­so­nes no puguin aca­bar pro­vo­cant acci­dents?
La robòtica de ser­vei, que és el que fem nosal­tres, se separa de la robòtica indus­trial jus­ta­ment pel que comenta. Un robot indus­trial ha d’aixe­car cent qui­los de pes o més, i això pot ser perillós per a les per­so­nes, i per segu­re­tat se l’ha d’enga­biar. I si la per­sona entra en el seu espai de tre­ball el robot ha d’estar atu­rat. En sen­tit con­trari, un robot de ser­vei s’ha de poder acos­tar a les per­so­nes per aju­dar-nos. Abans de començar a tre­ba­llar en aquest món, també pen­sava que la robòtica indus­trial era més com­plexa perquè els veia tre­ba­llar en un entorn molt difícil. És una gran men­tida. La robòtica social, que ha d’estar amb nosal­tres, obliga a tenir en compte mol­tes més mag­ni­tuds. La pri­mera nor­ma­tiva de segu­re­tat, l’ISO 13482, és rela­ti­va­ment recent i és infi­ni­ta­ment molt més com­plexa que posar un robot en una indústria.
Per què?
Perquè els des­a­fi­a­ments són molts més. El pri­mer que ens hem de pre­gun­tar és què volem que faci el robot. Els robots que hem vist a les pel·lícules imi­tant els humans en tot i podent fer qual­se­vol cosa, són ciència-ficció; pot­ser algun dia es faran rea­li­tat, però de moment ni ens hi acos­tem. Però sí que podem fer que facin deter­mi­na­des tas­ques. Estem tre­ba­llant en residències de gent gran o en l’àmbit domèstic amb per­so­nes que estan començant a per­dre facul­tats. Quin tipus d’interac­ci­ons es neces­sita? Doncs és molt dife­rent si el robot ha d’interac­tuar amb un malalt d’Alz­hei­mer, que neces­sita que li repe­tim les coses cada cop, o amb una per­sona que encara és autònoma però que pot tenir alguna dis­funció física. El que vull dir és que can­via molt la interacció que el robot ha de tenir. Nosal­tres no som experts en això; el que hem de fer és un robot segur i després hem de tre­ba­llar braç a braç amb met­ges espe­ci­a­lis­tes en cada cas i infer­mers, i no per subs­ti­tuir-los: ells ens han de dir com els podem aju­dar i nosal­tres hem de para­me­trit­zar-ho i dotar el robot d’una intel·ligència res­pecte al que ha de fer.
Això implica també adap­tar l’espai on el robot s’ha de moure? Una llar, per exem­ple?
És una pre­gunta que sem­pre con­testo de la mateixa manera: en la robòtica de ser­vei, és el robot el que s’ha d’adap­tar. No pas­sarà com amb els cot­xes, que hi hem adap­tat les nos­tres ciu­tats. Els robots han de poder uti­lit­zar les nos­tres pròpies eines. Fer una cadira adhoc per al robot com he vist no és el que aca­barà pas­sant en el món real. És el robot el que ha de poder seure en la cadira que nosal­tres hem triat. Pre­ci­sa­ment per això el robot ha de ser més intel·ligent, perquè s’ha de saber adap­tar, i per això els des­a­fi­a­ments són tan impor­tants.
Per tant, serà més aviat una màquina que caldrà entre­nar?
Sí. Si volem com­prar un robot que l’enge­guis i fun­ci­oni, ara mateix no va tan així.
Suposo que els humans també s’han d’adap­tar a tenir robots a casa. Hi ha cul­tu­res més recep­ti­ves que altres a aquest tipus d’interac­ci­ons?
No he apro­fun­dit en aquesta part. Però en robòtica social sí que s’estu­dia el macro­en­torn i se sap que els països asiàtics veuen la uti­lit­zació de la robòtica com quel­com més pro­per que com ho fem els països occi­den­tals. Al final no podem obli­dar que l’ésser humà és un ani­mal molt agres­siu i qual­se­vol cosa que veu que li pot pro­vo­car mal té tendència a car­re­gar-s’ho. Ho hem fet amb altres ani­mals i amb el pla­neta i ho podem fer amb els robots, perquè ja fa temps que, con­di­ci­o­nats per les pel·lícules i la lite­ra­tura, tenim la idea que les màqui­nes es rebel·laran con­tra nosal­tres. En aquests dar­rers anys, per sort, i gràcies al fet que ha fet for­tuna el con­cepte de cobot o “robot col·labo­ra­tiu”, les coses s’han miti­gat una mica, però recordo que fa vint anys, si deies que et dedi­ca­ves a fer robots, era poc menys que dir que esta­ves dis­se­nyant Ter­mi­na­tor. Tot sigui dit: mirant d’on pro­ve­nen els fons d’algu­nes com­pa­nyies dels Estats Units, s’entén.
Les empre­ses d’arma­ment lide­ren la recerca en aquest camp?
El Depar­ta­ment de Defensa dels EUA és un dels grans finançadors d’aques­tes empre­ses que fan robots. I això va en con­tra del que són els nos­tres valors.
Quins són aquests valors?
Doncs això: vam deci­dir no entrar en Defensa. Pot sem­blar una decisió fàcil, però segons quan t’arriba una oferta, no ho és tant.
Teniu més límits?
El límit que té tot­hom: el del temps. Per als humans el temps és finit i cal saber a què el des­ti­nes. Per això hem deci­dit no abas­tar molt i cen­trar l’empresa en els àmbits que tenim. De pro­pos­tes per anar a altres sec­tors no ens en fal­ten.
Per als robots no passa el temps, o sí?
Hi ha el tema de l’obso­lescència, i, en aquest sen­tit, inver­tim molt en el con­cepte de modu­la­ri­tat. La idea és que el robot pugui anar posant-se al dia sense neces­si­tat de can­viar-lo sen­cer i així allar­gar-li la vida. La modu­la­ri­tat sovint fa que el robot sigui una mica més car d’entrada i que en ven­guem menys, però res­pon a la idea de reu­ti­lit­zar i no llençar. També són valors.
Par­lant de les pors que ens gene­ren els robots, també hi ha la idea que ens trau­ran la feina.
És una por infun­dada perquè les xifres diuen que en les soci­e­tats on hi ha més robots es crea més feina i hi ha menys atur. Jo ho veig al revés, a les fàbri­ques hi ha molts humans que fan fei­nes que hau­rien de fer els robots. Allà on s’ha de fer una tasca repe­ti­tiva i zero intel·lec­tual, hi hau­ria d’haver un robot. Nosal­tres hem d’uti­lit­zar la nos­tra ini­ci­a­tiva, fle­xi­bi­li­tat i cre­a­ti­vi­tat per fer altres coses.
La cre­a­ti­vi­tat és una qua­li­tat que mai atri­bui­ria a un robot?
No sé què dir res­pecte al que podran fer els robots, perquè els avenços en IA gene­ra­tiva ens estan donant mos­tres que es poden superar límits que fins fa poc eren impen­sa­bles. I això també és una font de noves pors. Per a mi, un robot és un cos que interac­tua amb la soci­e­tat i, en aquest sen­tit, està més a prop d’un estri.
Fa vint anys vau triar Bar­ce­lona per mun­tar l’empresa. Heu tro­bat un eco­sis­tema favo­ra­ble?
Jo estic con­tent de ser aquí, hi ha un eco­sis­tema molt actiu. Bar­ce­lona per a mi no és excel·lent en res, però està per sobre de la mit­jana en tot i això per a mi sig­ni­fica qua­li­tat de vida.
Perfil

La capacitat de fer realitat els somnis

L’entrevista té lloc a la sala Eiffel, a la cinquena planta del Col·legi d’Enginyers de Catalunya, amb una fabulosa vista a la Via Laietana barcelonina. Abans de començar, Francesco Ferro reparteix articles de marxandatge de PAL Robotics, que aquest any commemora el vintè aniversari de la seva fundació. Entre altres coses hi ha un pin per a la solapa de Talos, el robot bípede de la companyia, que en realitat fa 175 cm d’altura i pesa 96 kg: impressiona! També hi ha un adhesiu on es pot llegir: “I work with robots”, que és una bona síntesi de la visió que té PAL d’una robòtica sociable, al servei de la millora de la qualitat de vida de les persones a casa i a la feina. Una robòtica útil i sense artificis, que no obstant això xoca amb la pompa i els excessos que acompanyen algunes demostracions amb robots, com la que Tesla va fer fa un mes per presentar el seu robot humanoide Optimus, que alimenta una visió poc realista d’aquest món. Per a Ferro és poc més que fum i màrqueting per atreure inversors. Però el cert és que aquest tipus de distorsió de la robòtica té el seu públic, perquè els robots desperten una barreja de fascinació i de desconfiança.

Francesco Ferro, que defensa una empresa amb valors, va ser un dels fundadors de PAL Robotics el 2004 i des del 2011 n’és el màxim executiu. És enginyer de telecomunicacions pel Politecnico di Torino, té un màster per l’Institut Supérieur d’Electronique et du Numérique de Lille i un Executive MBA per la Universitat de Barcelona. El premi de la Nit de la Robòtica vol reconèixer la seva trajectòria i “la capacitat d’inspirar i de fer realitat els somnis”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.