Passen les dècades i les reivindicacions en equipaments, infraestructures i mobilitat perduren. Alguns cicles polítics en municipis propers a l’àrea metropolitana, i sobretot en els que són més a tocar de la gran capital catalana, tenen certes similituds, així com les demandes a les administracions perquè comencin a dotar-los d’aquells serveis que els són necessaris i que amb els anys cada vegada són més urgents per l’augment de preus que expulsa els veïns de la gran capital cap a l’interior. En les darreres eleccions municipals del 2023 el PSC va recuperar l’alcaldia de Ripollet que havia perdut el 2015 després de tenir-la des del 1991amb Carles Ferré i Juan Parralejo d’alcalde. Un fenomen que s’ha produït en altres municipis de la comarca del Vallès Occidental, com per exemple a Montcada i un mandat abans a Sabadell i Cerdanyola, i torna a estar en sintonia amb un govern de la Generalitat a qui han de tornar a reclamar una sèrie de compromisos i reivindicacions de dècades. Una de les més importants és una proposta definitiva per reduir l’impacte de l’autopista C-58 al seu pas pel mig del municipi i que, al costat del pas del riu Ripoll, separa el nucli de Ripollet del barri de Can Tiana-Pont Vell, però també millorar les connexions viàries i de freqüència de les xarxes d’autobusos que connecten amb Sabadell, la UAB i amb Barcelona, ja que continuen sense tenir estació pròpia de tren, o que es faci d’una vegada l’hospital Ernest Lluch, pendent des del 2008, i que també ha de donar servei a Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès.

Perquè a Ripollet va haver-hi consens a l’hora de reivindicar una autopista subterrània quan l’any 2000 es va crear la Comissió pel Soterrament, formada pel Fòrum Soterrem l’Autopista i els partits polítics, que va arrencar diverses propostes del govern de la Generalitat, passant per un cobriment amb un calaix de ciment (2005) o una façana d’insonorització (2006). El 2009 es va dissoldre la comissió i el Fòrum no es va reactivar fins al 2016, amb el govern d’Ara Decidim, que va aconseguir fins a sis propostes més de solució de l’executiu català que anaven des del cobriment o la instal·lació de barreres acústiques fins al traçat subterrani de diferents trams, modificant o no la rasant de l’autopista. La C-58 és una ferida de ciment oberta des dels anys 70 i que tancava una dècada de creixement d’habitants provinents del sud de l’Estat espanyol –va passar de 5.000 habitants a més de 20.000– que va canviar les zones de vinyes i horts pel ciment en un municipi de poc més de 4.000 quilòmetres quadrats. La pandèmia ho va alentir tot i ara l’alcalde espera una altra proposta “més realista” per abaixar la cota de l’autopista, separar-la dels edificis i fer un calaix, conscient que el traçat subterrani és “utòpic” tenint en compte l’elevat cost i les dificultats per l’elevat trànsit d’entrada i sortida a Barcelona. El temps dirà si hi ha una solució consensuada, que sembla difícil, i quan es pot executar, i si a més va acompanyada d’altres demandes com la millora del pont del carrer Tarragona i de la passarel·la de vianants per sobre del riu i l’autopista.

Un consens polític difícil vistes les relacions entre el principal grup de l’oposició –la confluència d’esquerres d’Ara Decidim, al govern els darrers dos mandats– i l’executiu actual de coalició del PSC i ERC, sobretot entre l’alcalde, Luis Tirado, i la portaveu, Meritxell Caler –no repetirà de cap de llista–, com es pot comprovar en les dues entrevistes que també es publiquen avui.

La nova residència als Pinetons és el projecte estrella del mandat i que va reactivar l’anterior govern. Unes obres que s’esperen des que es va posar la primera pedra del que havia ser un centre integral de la gent gran al barri dels Pinetons a finals del mandat 2003-2007, quan governava el també socialista Juan Parralejo, i que es van aturar per la troballa d’un jaciment arqueològic i per la fallida de l’empresa constructora, cosa que va provocar diverses manifestacions al municipi.

En l’àmbit esportiu també es fan passos endavant aquest mandat, no exempts de desavinences polítiques per com s’afronten les obres de la segona fase d’ampliació del poliesportiu, que van acompanyades d’unes modificacions en les bonificacions dels preus públics que Decidim qualifica de pujada encoberta. I les discrepàncies i tensions augmenten amb les obres del tercer pavelló, ja que s’ha aturat el concurs d’idees que el situava al costat de l’institut Palau Ausit, adduint raons tècniques perquè es volia fer sobre el torrent del Tortuguer i per la impossibilitat d’un futur creixement, i ara es vol projectar a tocar de la futura residència, també als Pinetons. Una zona inaugurada el 1999 i que ha tingut diverses ampliacions fins a arribar a les 11 hectàrees, que ha esdevingut el pulmó verd d’una de les poblacions més petites de la comarca i amb una alta densitat de població.

Amb el nou govern de coalició entre socialistes i republicans es van posar en marxa el novembre del 2023 modificacions en el sistema de recollida porta a porta –s’anomena Aporta–, que va ser un dels cavalls de batalla durant la campanya electoral després de gairebé un mes de mobilitzacions dels veïns en la seva implantació progressiva. Decidim té clar que és una de les raons que els va costar l’alcaldia, però amb les modificacions fetes l’índex de recollida selectiva al municipi ha passat d’un 39,1% a un 56%, i on està implantat l’Aporta els índexs són superiors als dels indrets on tenen contenidors tancats.

Ripollet no s’escapa del problema de l’habitatge, i sobretot de la manca d’habitatge social, just quan la demografia torna a tenir un repunt. Dels tràmits iniciats fa uns anys s’està pendent de firmar el conveni amb l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per construir 85 pisos destinats a lloguer social en un edifici on a la planta baixa s’instal·larà l’escola d’adults de Ripollet. L’alcalde, Luis Tirado, creu que serà una bona mesura per “contenir els preus” en un mercat amb poca oferta de lloguer, i anima els promotors privats a construir –el 30% de l’habitatge que es fa al municipi ha de ser de protecció oficial– per fer front a les necessitats que actualment té el país.