Focus

Dades de quilòmetre zero

Creix la necessitat d’acostar els centres on s’allotja la informació digital als usuaris, ja sigui per seguretat o per reduir latència

En ple ‘boom’ de projectes, la potència instal·lada a Madrid quadruplica la de Barcelona, igual que les inversions anunciades

La Generalitat reconeix que l’endarreriment amoïna, però confia en el projecte de la Sagrera
L’assignació de potència és el principal escull que troben els projectes en desenvolupament

El 2025 el trànsit de dades digi­tals al món asso­lirà l’astronòmica xifra de 181 zet­taby­tes, segons el por­tal Sta­tista –un zet­tabyte equi­val a un bilió de gigaby­tes–. Serà el doble que el 2022 i tres cops més que el 2020, l’any en què la població del pla­neta es va haver de con­fi­nar, i va tele­tre­ba­llar, va fer vide­o­tru­ca­des i es va moure per les xar­xes soci­als com mai abans ho havia fet. I, en paral·lel a la neces­si­tat de con­su­mir més i més dades, s’està bas­tint la infra­es­truc­tura que les guarda i les pro­cessa: els cen­tres de dades o cen­tres de càlcul. L’acce­le­ració del món digi­tal està pro­vo­cant una veri­ta­ble febre per cons­truir aquest tipus d’espais, l’existència dels quals no era gaire cone­guda fins ara.

Una de les raons és que se n’han fet en altres llocs. Les con­sul­to­res immo­biliàries han bate­jat el mer­cat dels cen­tres de dades a Europa com a FLAPD, a par­tir de la sigla de Frank­furt, Lon­dres, Ams­ter­dam, París i Dublín, perquè aques­tes cinc ciu­tats con­cen­tren el 80% de la capa­ci­tat ins­tal·lada, que el 2023 era d’uns 4.000 MW de potència (la dimensió d’aquests espais usa una uni­tat de potència elèctrica). Però aquesta xifra creix cada dia.

En el desen­vo­lu­pa­ment de l’oferta estan invo­lu­crats molts actors: fons d’inversió inter­na­ci­o­nals –tant els espe­ci­a­lit­zats en infra­es­truc­tu­res com els dedi­cats a immo­bi­li­ari–, ope­ra­do­res de cen­tres, soci­mis, cons­truc­to­res, energètiques i grans proveïdores de ser­veis al núvol com ara Ama­zon Web Ser­vi­ces (AWS), Micro­soft Azure i Goo­gle Cloud. De fet, aques­tes últi­mes, les ano­me­na­des “hiperes­ca­la­do­res” (hypers­ca­lers en anglès), són les que han estat fins ara les grans com­pra­do­res de capa­ci­tat d’emma­gat­ze­matge a Europa i res­pon­sa­bles, en part, de la con­cen­tració. Els desen­vo­lu­pa­dors d’oferta estan ara entes­tats a afe­gir la sigla d’una ciu­tat del sud del con­ti­nent i té molts números la M de Madrid o Milà més que no pas la B de Bar­ce­lona. I això acaba sig­ni­fi­cant inversió directa i opor­tu­ni­tats d’atracció de nego­cis inno­va­dors que neces­si­ten ser a prop d’aquests cen­tres.

Cata­lu­nya no ha estat fins ara una des­ti­nació des­ta­cada d’inver­si­ons en cen­tres de dades mal­grat que sobre el paper tin­dria molts números per ser-ho. Un estudi recent de la con­sul­tora immo­biliària Colli­ers xifra en setze els cen­tres de dades que hi ha a Bar­ce­lona i el seu entorn, amb una capa­ci­tat total de 42 MW de potència. Cal dir que, només aquest any, amb pocs mesos de diferència, la socimi Mer­lin Pro­per­ties i l’ope­ra­dora digi­tal Equi­nix han estre­nat dos cen­tres de 13 MW i 4 MW, res­pec­ti­va­ment. A més, hi ha inver­si­ons pre­vis­tes els pròxims anys per asso­lir els 200 MW: l’ope­ra­dora Atla­sEdge ha anun­ciat un segon cen­tre a la ciu­tat, i l’hiperes­ca­la­dora CoreWe­ave també hi pre­veu inver­si­ons.

Ara bé, Madrid dis­posa d’una potència ins­tal·lada de 164 MW en 41 cen­tres i un horitzó d’inver­si­ons que ele­va­rien la capa­ci­tat fins als 792 MW els pròxims anys. També la comu­ni­tat d’Aragó s’ha posi­ci­o­nat com un gran pol d’atracció d’inver­si­ons sobre­tot de cen­tres de dades per donar ser­veis en el núvol i vin­cu­lats amb la intel·ligència arti­fi­cial. Des­taca la inversió anun­ci­ada per Blacks­tone, la soci­e­tat de capi­tals d’inversió dels EUA, per valor de 7.500 mili­ons d’euros a través de la seva filial QTS.

En aquest con­text d’apa­rent falta de vigor de Cata­lu­nya en aquest ter­reny, el maig pas­sat un estudi del fons Digi­tal Realty amb el suport de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona insis­tia a no dei­xar per­dre l’opor­tu­ni­tat que té Bar­ce­lona d’esde­ve­nir un punt de con­nexió per a l’inter­canvi de dades i ser­veis digi­tals entre Europa, el Pròxim Ori­ent i el nord d’Àfrica. I adver­tia que calia esta­blir una sòlida infra­es­truc­tura digi­tal inter­con­nec­tada: “La ciu­tat neces­sita con­ti­nuar atra­ient cen­tres de dades i xar­xes de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, i fer d’això una estratègia pri­o­ritària per impul­sar el seu desen­vo­lu­pa­ment econòmic digi­tal els pròxims anys”, deia.

Estratègia cata­lana

El full de ruta de la Gene­ra­li­tat es diu PEID (pla estratègic d’infra­es­truc­tu­res digi­tals), va rebre el vis­ti­plau el 2020 amb un horitzó de deu anys, i els cen­tres de dades hi tenen un paper clau. El PEID asse­nyala el valor estratègic que suposa tenir actius com ara el Bar­ce­lona Cable Lan­ding Sta­tion (el port d’entrada de cables sub­ma­rins de fibra òptica que con­nec­ten i con­nec­ta­ran Àsia, Àfrica i la Medi­terrània) i el DE-CIX de Bar­ce­lona (el node d’inter­canvi d’inter­net) per arros­se­gar infra­es­truc­tu­res de pro­ces­sa­ment i emma­gat­ze­matge de dades. També assigna a l’admi­nis­tració cata­lana un paper trac­tor en aquest ter­reny.

L’actual secre­tari de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i Trans­for­mació Digi­tal, Albert Tort, explica que s’ha tre­ba­llat amb l’Incasòl per iden­ti­fi­car l’oferta de sòl que reunís les carac­terísti­ques que neces­si­ten aquests cen­tres, que no són poques. Ara bé, reco­neix que amoïna la bretxa entre oferta i demanda que hi ha en aquest tipus d’infra­es­truc­tura a Cata­lu­nya: “S’estan fent inver­si­ons, però és clar que no són sufi­ci­ents i pre­o­cupa; per tant, hem de tre­ba­llar amb una estratègia híbrida, publi­co­pri­vada”, diu. En con­cret, Tort creu que la palanca que pot can­viar les coses és l’acord entre la Gene­ra­li­tat i l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona de l’abril pas­sat per ins­tal·lar un cen­tre de dades al macro­pou de la Sagrera, apro­fi­tant les obres de l’L9 i l’L10 del metro. La via­bi­li­tat l’ha de donar un estudi que han encar­re­gat les dues admi­nis­tra­ci­ons, però Tort situa aquest pro­jecte en l’eix de l’estratègia de la secre­ta­ria de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons: “Esde­ve­nir el pol digi­tal del sud d’Europa és una cursa de fons, però això no vol dir que no hàgim de córrer, i, en aquest tema, un cop tin­guem el vis­ti­plau, ho hau­rem de fer”, explica.

Però si fins ara hem vis­cut sense saber gaire bé què pas­sava amb les dades ni si esta­ven allot­ja­des a prop o lluny, per què ara és impor­tant tenir aquests cen­tres al cos­tat?

Una de les raons és asse­gu­rar la infor­mació. Alguns dels cen­tres de dades que s’estan cre­ant al vol­tant de les grans ciu­tats són con­trac­tats per empre­ses pri­va­des per allot­jar els seus ser­vi­dors i se’ls coneix com a edge, és a dir, que són a la vora. Els cli­ents són com­pa­nyies que fins ara guar­da­ven les dades inter­na­ment i/o com­pra­ven espai al núvol i ara bus­quen una ins­tal·lació espe­ci­a­lit­zada, pròxima i pro­te­gida. El volum de dades que mouen les empre­ses és cada cop més gran i més sen­si­ble, també perquè la legis­lació és més exi­gent amb la pro­tecció de les dades, i això fa que els res­pon­sa­bles de com­pli­ment nor­ma­tiu dels nego­cis optin per aquest tipus de cen­tres que tenen a prop. “Nosal­tres tre­ba­llem amb un data cen­ter que és a Sant Cugat del Vallès. El podem visi­tar, veure els racks (arma­ris on s’allot­gen els ser­vi­dors), i això és un fac­tor que vam tenir molt en compte”, explica Marc Fernández, direc­tor gene­ral cor­po­ra­tiu d’Openc­hip, l’empresa impul­sada pel Bar­ce­lona Super­com­pu­ting Cen­ter i l’engi­nye­ria GTD que dis­se­nya xips acce­le­ra­dors per desen­vo­lu­par noves gene­ra­ci­ons de micro­pro­ces­sa­dors. “Per dis­se­nyar els nos­tres xips, neces­sitàvem una infra­es­truc­tura esca­la­ble, segura i que ens alli­berés de tot el que com­porta man­te­nir els ser­vi­dors; nosal­tres volem dedi­car tots els esforços al nos­tre negoci i tenim clar que hem de créixer molt ràpid”, diu Fernández.

L’opció que van triar és Oxi­gen DC, un cen­tre de dades de ter­cera gene­ració que es dedica bàsica­ment a “col·locació”, és a dir, a llo­gar espais a empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons per ins­tal·lar els seus ser­vi­dors (vegeu pàgina 4). El con­tracte amb Openc­hip va un pas més enllà: les màqui­nes les posa Oxi­gen i cobra un llo­guer, una moda­li­tat que cada cop té més adep­tes, perquè els cos­tos finan­cers per la com­pra dels equips pas­sen a ser des­pesa ope­ra­tiva a efec­tes comp­ta­bles.

Són ins­tal·laci­ons amb ele­vats reque­ri­ments de redundància, de manera que res que pugui pas­sar afec­tarà l’accés de les dades. “La robus­tesa del cen­tre de dades és clau i, per exem­ple, no es pot aixe­car en una zona inun­da­ble”, des­taca Rafael Gómez, desen­vo­lu­pa­dor de l’àrea de cen­tres de dades de Kyndryl, una de les prin­ci­pals mul­ti­na­ci­o­nals del sec­tor, que ofe­reix ser­veis tec­nològics, fa cen­tres de dades “claus a la mà” i també té ins­tal·laci­ons pròpies que opera.

Més barat i menys latència

Les raons econòmiques –el ser­vei sol ser més barat que ope­rar al núvol– també expli­quen l’èxit d’aquests cen­tres de dades, així com la reducció de la latència. Apro­par el lloc on les dades es guar­den i es pro­ces­sen al lloc on es con­su­mei­xen redu­eix el temps del viatge, i això és trans­cen­dent en usos com ara el vídeo en estríming, els vehi­cles autònoms, inter­net de les coses i tele­me­di­cina. Els cen­tres hos­pi­ta­la­ris figu­ren entre els pri­mers usu­a­ris dels cen­tres de dades.

La intel·ligència arti­fi­cial (IA) per si mateixa també és un motor de cons­trucció de cen­tres de dades. És una tec­no­lo­gia que com­porta un ús inten­siu de potència de càlcul i mol­tes start-ups estan cen­tra­des a desen­vo­lu­par apli­ca­ci­ons en infi­ni­tat de camps basa­des en la IA. Els pro­jec­tes de QTS a Cala­to­rao (Sara­gossa) i el de Meta a Tala­vera de la Reina (Toledo) estan rela­ci­o­nats amb aquest con­text i aques­tes neces­si­tats, que dema­nen espais dife­rents dels de col·locació: “Supo­sen un canvi de para­digma res­pecte al dis­seny dels cen­tres de dades més metro­po­li­tans, però encara són una certa incògnita”, explica José María Gui­lleuma, direc­tor de la uni­tat de cen­tres de dades de la con­sul­tora Colli­ers. Els dos macro­pro­jec­tes tenen en comú que no neces­si­ten ser tan a prop de les grans ciu­tats i que, per les seves dimen­si­ons i impacte, han cer­cat la com­pli­ci­tat de les auto­ri­tats autonòmiques per tenir faci­li­tats.

Alts estàndards

Amb inde­pendència de la seva tipo­lo­gia, per desen­vo­lu­par un cen­tre de dades cal dis­po­sar d’un solar ade­quat amb bones tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i, sobre­tot, amb accés al sub­mi­nis­tra­ment de potència elèctrica. Aques­tes ins­tal·laci­ons recla­men una gran quan­ti­tat d’ener­gia per moure les dades i per refre­dar la ins­tal·lació, i, en l’actual con­text de des­car­bo­nit­zació de l’eco­no­mia, es demana que sigui de fonts reno­va­bles. Però amb la quan­ti­tat de pro­jec­tes en curs, no resulta fàcil d’acon­se­guir: “És el prin­ci­pal coll d’ampo­lla; hi ha cen­tres de dades que estan en desen­vo­lu­pa­ment sense tenir assig­nada la potència ni tenir les esco­me­ses elèctri­ques”, reco­neix Rafael Gómez.

Als mer­cats euro­peus més madurs, la falta de capa­ci­tat energètica ja està fre­nant els plans dels proveïdors de cen­tres de dades. En aquest sen­tit, les dife­rents veus con­sul­ta­des dema­nen la impli­cació de les admi­nis­tra­ci­ons perquè la falta de sòl i de potència no sigui un escull per al desen­vo­lu­pa­ment dels pro­jec­tes pre­vis­tos.

Aquesta difi­cul­tat ha ali­men­tat l’espe­cu­lació: Red Eléctrica va rebre mol­tes sol·lici­tuds de con­nexió a la xarxa de supo­sa­des pro­mo­to­res de cen­tres de dades que es reve­nien. Per evi­tar-ho, ara es dema­nen avals a qui sol·licita potència.

Per tot això, les energètiques amb fonts reno­va­bles s’han con­ver­tit en un peó impor­tant del joc de desen­vo­lu­pa­ment del mer­cat i van de bra­cet amb inver­sors, ope­ra­do­res o cons­truc­to­res. Són només alguns dels molts sec­tors interes­sats a posar un peu en alguna part de la cadena de valor. Des del punt de vista de la inversió, els cen­tres de dades són uns actius espe­ci­als: són inten­sius en capi­tal i el model de desen­vo­lu­pa­ment és simi­lar al de qual­se­vol infra­es­truc­tura, en canvi, ope­ra­ti­va­ment és com una ofi­cina amb un baix risc comer­cial pel que fa a acon­se­guir llo­ga­ters. Els retorns que s’espe­ren i la pre­vi­si­bi­li­tat resul­ten molt atrac­tius per als inver­sors.

Les palanques del creixement
La intensificació de la digitalització de la societat és una de les principals palanques que fan créixer la demanda dels centres de dades; també cal tenir en compte aspectes com ara la popularització de la informàtica en el núvol, el ‘big data’, internet de les coses, el 5G i la intel·ligència artificial, que consumeixen més informació. Finalment, també les regulacions governamentals sobre protecció de dades i la presa de consciència de les empreses que cal ser resilient.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.