El 20 de novem­bre del 2024 es va publi­car en el But­lletí ofi­cial de l’Estat el reial decret 1155/2024, de 19 de novem­bre, pel qual s’aprova el regla­ment de la llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i lli­ber­tats dels estran­gers a Espa­nya i la seva inte­gració social, que entrarà en vigor sis mesos després de la seva publi­cació, el 20 de maig del 2025.

Una de les nove­tats més des­ta­ca­bles del nou regla­ment és que escla­reix de manera més pre­cisa la tipo­lo­gia dels estu­dis i l’acre­di­tació necessària dels cen­tres edu­ca­tius per a l’obtenció d’una estada per estu­dis. D’aquesta manera, es millora la segu­re­tat jurídica i la trans­parència del procés.

S’intro­du­eix una nova moda­li­tat de residència tem­po­ral per a les per­so­nes que tin­guin relació fami­liar amb una per­sona de naci­o­na­li­tat espa­nyola. Entre d’altres, podran aspi­rar a aquesta residència els fills de fins a 26 anys i també fami­li­ars de fins a segon grau que por­tin a terme les cures i aten­ci­ons que neces­siti el fami­liar espa­nyol que tin­gui reco­ne­gut algun dels graus de dependència. Així doncs, es regula de manera específica l’esta­tus de fami­li­ars d’espa­nyols, fora de la figura d’arre­la­ment fami­liar, la qual es deixa reser­vada per als supòsits de pro­ge­ni­tors de ciu­ta­dans comu­ni­ta­ris.

Pel que fa a la rea­gru­pació fami­liar, cal des­ta­car la imple­men­tació del requi­sit que el cònjuge tin­gui almenys divuit anys per poder ser objecte de rea­gru­pa­ment. Aquesta espe­ci­fi­cació està dis­se­nyada per pro­te­gir els menors d’edat de pos­si­bles abu­sos amb relació a la pro­blemàtica dels matri­mo­nis infan­tils o forçats. També s’amplia la llista de fami­li­ars que poden ser rea­gru­pats i es defi­neix de manera més deta­llada el con­cepte d’“estar a càrrec” i el de “raons de caràcter huma­ni­tari”.

El nou regla­ment dis­posa de cinc moda­li­tats d’arre­la­ment: arre­la­ment social, fami­liar, de segona opor­tu­ni­tat, soci­o­for­ma­tiu i soci­o­la­bo­ral. S’ha reduït el període de per­manència a Espa­nya en dos anys i s’habi­lita per tre­ba­llar totes les per­so­nes estran­ge­res que siguin titu­lars d’una auto­rit­zació de residència tem­po­ral per arre­la­ment. Amb relació als sol·lici­tants de pro­tecció inter­na­ci­o­nal, no serà com­pu­ta­ble el temps de per­manència a Espa­nya durant la tra­mi­tació de la sol·lici­tud de pro­tecció fins a la seva reso­lució ferma. D’aquesta manera, sem­bla que es pretén dis­su­a­dir aque­lles per­so­nes que ho dema­na­ven per poder tenir una auto­rit­zació de tre­ball fins a com­plir la per­manència al ter­ri­tori per aspi­rar a un arre­la­ment.

Amb la imple­men­tació del nou regla­ment d’estran­ge­ria, s’espera opti­mit­zar els pro­ce­di­ments admi­nis­tra­tius, faci­li­tar l’accés a la residència i al permís de tre­ball per a estran­gers, i fomen­tar una migració regu­lar i orde­nada. Aquesta reforma no sola­ment atendrà les neces­si­tats del mer­cat labo­ral, sinó que també reforçarà els drets de les per­so­nes estran­ge­res, en pro­mourà la inclusió social i con­tri­buirà a un entorn més just i cohe­rent en l’àmbit migra­tori.