La NASA ajorna fins al 2027 la primera missió tripulada al pol sud lunar

L’agència espa­cial dels Estats Units, la NASA, ha endar­re­rit un any més el llançament de la pri­mera missió tri­pu­lada a la Lluna en més de mig segle. L’Arte­mis III, que el pas­sat gener ja va ser ajor­nada fins al 2026, no s’enlai­rarà almenys fins a mit­jan 2027, ha anun­ciat aquest dijous l’admi­nis­tra­dor sor­tint de l’agència, Bill Nel­son. La missió Arte­mis II, que prèvia­ment ha de situar una nau tri­pu­lada a l’òrbita lunar, també ha estat pos­po­sada un any, del 2025 a l’abril de 2026.

La NASA ha actu­a­lit­zat el calen­dari del pro­grama Arte­mis d’explo­ració lunar després d’ana­lit­zar els resul­tats de la inves­ti­gació exhaus­tiva sobre el pro­blema que va patir la nau Orion durant la reen­trada a l’atmos­fera de la Terra després del vol de prova no tri­pu­lat de l’Arte­mis I. L’escut tèrmic de la càpsula espa­cial va patir una “ines­pe­rada pèrdua de mate­rial car­bo­nit­zat” de manera dife­rent a la pre­vista.

La inves­ti­gació ha deter­mi­nat que l’escut de l’Orion no per­me­tia eva­cuar prou els gasos gene­rats a l’inte­rior d’un mate­rial deno­mi­nat Avcoat, cosa que va pro­vo­car que part del mate­rial s’esquerdés i es des­prengués. L’Avcoat està dis­se­nyat per des­pren­dre’s a mesura que s’escalfa i és un ele­ment clau en el sis­tema de pro­tecció tèrmica que pro­te­geix la càpsula de tem­pe­ra­tu­res de 2.760 ºC que es gene­ren per la fricció d’entrada a l’atmos­fera,.

No obs­tant això, les pro­ves i les dades reco­lli­des asse­nya­len que si la nau hagués por­tat astro­nau­tes a bord, la tem­pe­ra­tura hau­ria estat “agra­da­ble i segura”.

Els equips d’engi­nye­ria ja estan aco­blant i inte­grant la nau Orion de les pro­pe­res mis­si­ons en base a les lliçons apre­ses amb l’Arte­mis I i imple­men­tant millo­res en la forma de fabri­car els escuts tèrmics per a les tor­na­des de les mis­si­ons tri­pu­la­des per tal d’acon­se­guir “uni­for­mi­tat i per­me­a­bi­li­tat cons­tant”.

Nel­son ha expli­cat que el nou pla con­tem­pla uti­lit­zar el mateix escut tèrmic a l’Orion però modi­fi­car la tra­jectòria de tor­nada de la nau després del vol a la Lluna.

L’admi­nis­tra­dora asso­ci­ada de la Direcció de Missió de Desen­vo­lu­pa­ment de Sis­te­mes d’Explo­ració de la NASA, Cat­he­rine Koer­ner, ha subrat­llat que durant el procés per inves­ti­gar el pro­blema amb l’escut tèrmic i esta­blir les solu­ci­ons a seguir “ens hem man­tin­gut fidels als valors fona­men­tals de la NASA” i “hem posat per davant la segu­re­tat i l’anàlisi basat en dades”. “Les actu­a­lit­za­ci­ons dels nos­tres plans de missió són un pas posi­tiu per asse­gu­rar que podem com­plir amb segu­re­tat els nos­tres objec­tius a la Lluna i desen­vo­lu­par les tec­no­lo­gies i capa­ci­tats necessàries per a les mis­si­ons tri­pu­la­des a Mart”, ha defen­sat Koer­ner.

El pro­grama Arte­mis té com a objec­tiu enviar els pri­mers humans al pol sud del satèl·lit ter­res­tre, en la missió Arte­mis III, i des­ple­gar la pri­mera estació espa­cial a l’òrbita de la Lluna, amb l’Arte­mis IV, com a pas previ per pre­pa­rar futurs viat­ges a Mart.

Nel­son ha afir­mat que, mal­grat els endar­re­ri­ments del pro­grama Arte­mis, els Estats Units con­ti­nua gua­nyant la cursa espa­cial a la Xina, que ha decla­rat la seva intenció d’arri­bar a la Lluna a par­tir de 2030. “És vital per nosal­tres allu­nar al pol sud de la Lluna, per no cedir parts d’aquest pol als xine­sos”, ha argu­men­tat.

L’anunci arriba en plena tran­sició al govern dels Estats Units i a la direcció de la NASA després de la victòria elec­to­ral de Donald Trump a les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del pas­sat 5 de novem­bre. El pre­si­dent electe va desig­nar ahir el mili­o­nari Jared Isa­ac­man com a nou cap de l’agència espa­cial. Isa­ac­man, de 41 anys, va ser el pri­mer astro­nauta pri­vat en rea­lit­zar un pas­seig espa­cial i és un estret col·labo­ra­dor del mag­nat Elon Musk, fun­da­dor de l’empresa Spa­ceX.