El toc d’atenció de Carles Puigdemont al president Pedro Sánchez des de Brussel·les ha aterrat al Congrés i l’única certesa és que no hi ha cap certesa sobre el seu desenllaç a la Carrera de San Jerónimo. La mesa del Congrés preveu estudiar en la seva reunió de dimarts que ve si una proposta instant a una qüestió de confiança, una iniciativa que en última instància la Constitució reserva únicament al president del govern, pot ser tramitada per un partit –Junts, en aquest cas– i a través d’una proposició no de llei (PNL) que sigui debatuda i votada al ple del Congrés. El debat jurídic està servit i els lletrats s’endinsen en el terreny desconegut perquè fonts parlamentàries reconeixen que no hi ha cap precedent d’una pràctica com la que vol dictar Junts quan es compleix un any de legislatura.

El principal dubte jurídic que obre la iniciativa registrada ahir per la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, és si la PNL usurpa la funció al president espanyol. En el fons, però, la PNL només és un emplaçament públic que no és vinculant per al govern, fins al punt que sovint governs del PSOE i del PP han desoït i no han traslladat al BOE iniciatives en forma de PNL que van ser votades al Congrés pel PSOE i pel PP.

El punt de màxima fricció, però, és dirimir si la PNL de Junts està subvertint la figura de la moció de censura recollida en l’article 113 de la Constitució i que va ser la porta d’entrada de Sánchez a La Moncloa el juny del 2018. Fonts parlamentàries recorden que, després d’una investidura, la Constitució és molt curosa a l’hora de reservar al president l’instrument de la qüestió de confiança i de concedir als partits polítics l’eina de la moció de censura. Si es conclou que Junts pretén camuflar una censura –per a la qual no té prou diputats, ja que és requisit indispensable tenir almenys 35 diputats (el 10% dels 350 que composen l’hemicicle)– disfressant-la com a PNL sobre la moció de confiança, els lletrats podrien tenir aquí una escletxa per obrir la porta al vet. En aquest enfoc, l’eventual defecte invocat podria ser tan del fons de la proposta com, sobretot, del subjecte proposant.

La decisió d’admissió a tràmit o de denegació, en tot cas, és política i de la mesa del Congrés, on el PSOE hi Sumar hi tenen una majoria progressista de 5 a 4 gràcies als 3 del PSOE (entre ells, la presidenta, Francina Armengol, i el vicepresident primer, Alfonso Gómez de Celis) i els 2 de Sumar (un d’ells és Gerardo Pisarello) davant dels 4 del PP. Si finalment la PNL fos admesa a tràmit, el debat de l’emplaçament a Sánchez a una moció de confiança no arribaria fins al mes de febrer. Si es debat i s’aprova el text de Junts, hauria de ser Sánchez qui més tard es donés per al·ludit i presentés ell una qüestió de confiança, un supòsit que, d’acord amb l’article 114 de la Constitució, comporta la dimissió de tot el govern si es perd la votació.