D’entrada, és un dol que haig de fer, d’un pro­jecte de què no hau­ria sor­tit i que ha estat una rup­tura forçada. Però la decisió l’he presa amb molta consciència, sabent molt bé que és bona per a mi i per a la meva família i que, de la manera que ho hem fet i ho estem fent amb els com­panys del govern, espe­ci­al­ment amb els com­panys de Gua­nyem Girona, també serà una qüestió posi­tiva per al govern de la ciu­tat.

Vaig estar dos mesos de baixa.

Exacte, i perquè, en aquests moments, m’estan fent uns trac­ta­ments hor­mo­nals. Vull apro­fi­tar per dir una cosa: de vega­des, sem­bla que, en un procés de càncer, el pit­jor és la qui­mi­o­teràpia, i no necessària­ment és així. De vega­des, aquests trac­ta­ments hor­mo­nals gene­ren uns efec­tes secun­da­ris molt dolo­ro­sos i que inca­pa­ci­ten per poder seguir fent la teva acti­vi­tat amb nor­ma­li­tat. Dolor, insomni, pèrdua cog­ni­tiva... Per tant, s’ha d’escol­tar molt les paci­ents que expres­sen aquest males­tar, perquè és així. S’ha de poder con­tem­plar que quan passa això puguem tenir l’acom­pa­nya­ment mèdic i social que toca. Ho dic perquè estic en el sec­tor públic i, de vega­des, la gent pot pen­sar que, si durant la qui­mi­o­teràpia feia, deu ser que és ara que estic real­ment fotuda. Perquè hi ha altres dones, més vul­ne­ra­bles que jo que tre­ba­llen pot­ser en l’empresa pri­vada o en fei­nes dures a qui ja han donat la pri­mera alta i que pot­ser estan en una situ­ació en què ara neces­si­ta­rien més que mai la baixa, i això encara no està prou estu­diat. Sé que enti­tats com ara l’Onco­lliga i l’Asso­ci­ació Cata­lana del Càncer hi estan tre­ba­llant.

Al llarg d’aquest any i mig, hem pogut avançar en aquells pro­jec­tes estratègics en què calia posar velo­ci­tat de cre­uer perquè es pogues­sin mate­ri­a­lit­zar com més aviat millor perquè són clau per a la ciu­ta­da­nia, com ara les pro­mo­ci­ons d’habi­tatge pro­te­git de llo­guer, pro­jec­tes estratègics com és el cam­pus de Salut, tota l’aposta per la mobi­li­tat sos­te­ni­ble i, sobre­tot, el pla de mobi­li­tat supra­mu­ni­ci­pal, que serà cab­dal per poder trans­for­mar la ciu­tat. Crec que els fona­ments ja estan posats. Aquesta ha estat una mica la meva empenta ini­cial i la meva volun­tat, i la força que he tret en els moments durs també l’he tro­bada perquè sabia que això calia fer-ho en aquest any i mig per poder-ho mate­ri­a­lit­zar. Per tant, me’n vaig tran­quil·la d’això. Crec que qual­se­vol com­pany –Sergi Font i Isaac Sànchez [Gua­nyem] i Lluís Martí [Junts]– poden seguir tre­ba­llant molt per poder-los exe­cu­tar i tenen les ple­nes capa­ci­tats i tota la meva con­fiança per fer-ho tan bé com sigui pos­si­ble.

Sí. Vull recor­dar una cosa. Din­tre de l’assem­blea de Gua­nyem, vaig defen­sar apos­tar per nego­ciar unes inver­si­ons amb Junts. Ara, s’estan posant pla­ques foto­vol­tai­ques i llums led a la Devesa; tot això ve d’un pacte de Gua­nyem Girona amb Junts [del 2019, per apro­var els comp­tes del 2020]. Vaig ser una gran defen­sora d’aquell pacte, i això tota l’assem­blea ho sap.

Per què em remeto a això? Perquè, per mi, hem d’enten­dre que les majo­ries abso­lu­tes, de moment, s’han aca­bat. Aquest para­digma que gover­naràs sol i ja està. I jo, que fa molts anys que estic en política i que havia estat en un tri­par­tit [entre el 2006 i el 2011, va ser direc­tora ter­ri­to­rial de l’agència pública de la Gene­ra­li­tat que ges­ti­o­nava els habi­tat­ges soci­als, amb el tri­par­tit PSC-ERC-ICV-EUiA], tinc molt clar que el més impor­tant és tro­bar les ali­an­ces que facin pos­si­ble tirar enda­vant els pro­jec­tes que ani­ran en bene­fici de la ciu­ta­da­nia.

Per mi és un con­tinu. No hi veig rup­tura. A vega­des, em pre­gun­ten: “I ara dei­xaràs la política?” Jo la política no l’he dei­xada mai. Allà on vaig, faig política. Soc un ésser polític com qual­se­vol altre, però pot­ser la diferència és que en tinc de plena consciència, sí. I he desen­vo­lu­pat aquesta dimensió meva. Hi ha gent que en desen­vo­lupa d’altres, no? I són ben legítimes i és bo que sigui així, no? N’hi ha que desen­vo­lu­pen la part artística. Per tant, sigui on sigui, tor­naré als ser­veis soci­als i seguiré fent allò que feia, que era posar les per­so­nes al cen­tre, vet­llar perquè tin­guin qua­li­tat de vida, perquè la ciu­tat ofe­reixi les opor­tu­ni­tats perquè tot­hom tin­gui igual­tat a l’hora de desen­vo­lu­par-se ple­na­ment, però ho faré com a edu­ca­dora en els ser­veis soci­als, el barri i el ser­vei que em desig­nin.