Des de Damasc
Un nou repte per a Síria
Els nous líders fonamentalistes asseguren que tothom té lloc al nou país, però el seu passat provoca el temor entre les minories
Actors globals es pregunten com actuar amb les noves autoritats a Damasc, liderades per un grup que consideren terrorista
“Síria ens necessita a tots per reconstruir-la. Pedra sobre pedra. Esperança sobre esperança.” És el darrer dels missatges que un número de compte anomenat Síria Lliure ha estat enviant als telèfons mòbils de la població del país. Des del dia després de la caiguda de Baixar al-Assad, aquest perfil anònim ha enviat diversos escrits que criden a l’optimisme i a la unitat. Dos conceptes que no tothom a Síria sent en l’actualitat.
La sort que correran les minories al territori ara directament controlat per l’Organisme per a l’Alliberament del Llevant (Hayat Tahrir al-Sham o HTS, en àrab) després d’haver provocat la fugida d’Al-Assad a Moscou és una incògnita. Però les incerteses escampen la totalitat del mapa geogràfic sirià.
Al nord-est de Síria, la regió kurda es veu contínuament atacada i amenaçada tant per Turquia com per milícies proturques, vistes com a aliades dels homes de l’HTS.
Ahmed al-Sharaa, líder d’aquesta organització fonamentalista islàmica amb orígens al braç local d’Al-Qaida a Síria, va voler ahir esvair temors: “Els kurds són part de la nació, i han patit grans injustícies, tantes com nosaltres. Amb la caiguda del règim, la injustícia que han patit hauria d’acabar.”
Segons recullen mitjans de comunicació àrabs, Al-Sharaa hauria indicat que no són el mateix les organitzacions politicomilitars kurdes que lideren el Kurdistan sirià que la comunitat civil kurda. Però el cert és que l’hemeroteca el recorda declarant-se a favor que Turquia adquirís el control del territori sirià comprès a l’est del riu Eufrates, allà on justament comença el Kurdistan sirià, fent que hi hagi qui dubti de les seves intencions actuals. En un acte que al Kurdistan sirià deuen veure amb recel, el ministre de Defensa turc, Yasar Güler, va assegurar ahir públicament que Ankara està “preparada” per assistir militarment el nou executiu interí sirià si aquest li ho demana.
A la capital, Damasc, en espera de saber les condicions amb què la tractarà la nova autoritat, la població cristiana va assistir ahir a la missa de l’església Zeitoun per primer cop des de la fugida d’Al-Assad a Moscou –on alguns acudits a Síria el retraten conduint un taxi a la capital russa. També van reobrir ahir les portes de les escoles, els instituts i les universitats tot seguint les indicacions dels nous líders.
Nou govern, nova realitat
Mentre l’Organisme per a l’Alliberament del Llevant mira de posar ordre a l’interior de la casa, actors globals es pregunten com actuar amb ells. Múltiples estats han cridat al retorn de refugiats cap a Síria malgrat considerar aquesta organització com a entitat terrorista, i d’altres miren d’establir comunicació amb les noves autoritats malgrat tenir-les també a la llista negra. És el cas dels EUA, que han reconegut mitjançant el seu secretari d’Estat, Antony Blinken, tenir “contacte directe” amb els fonamentalistes. Els Estats Units volen, entre altres coses, esbrinar el parador del periodista nord-americà Austin Tice, desaparegut el 2012 en ple esclat de la guerra civil.
L’organització libanesa Hezbol·là, per la seva banda, inicia una nova etapa en la seva trajectòria. La desaparició del poder del clan dels Al-Assad a l’altra banda de la frontera els fa perdre un aliat i, potser de forma més notòria, les principals vies de subministrament d’armes. Així ho ha reconegut Naim Qassem, nou líder de la milícia. Qassem, però, redueix la rellevància de la caiguda d’Al-Assad i de les seves conseqüències sobre Hezbol·là: “Esperem poder restablir aquestes rutes amb el nou executiu o trobar altres mètodes d’abastiment.”
Hossein Salami, comandant en cap de la Guàrdia Revolucionaria de l’Iran, lamenta la vulnerabilitat que assegura que pateix Síria després de la marxa de les forces iranianes i proiranianes. “Els sionistes poden ara observar els residents de Damasc a ull nu”, diu en referència a les tropes israelianes a l’interior de Síria, a uns 30 kilòmetres de la capital. Al-Sharaa, en canvi, assegura que Síria està massa cansada per afrontar un altre conflicte.
Sense notícies d’Al-Assad
L’enderrocat president sirià, Baixar al-Assad, va trobar refugi fa una setmana a Rússia. Des d’aleshores, no hi ha hagut cap notícia sobre la seva situació i la de la seva família. Tot i que va ser el Kremlin qui va confirmar el 8 de desembre la presència de l’expresident sirià a territori rus, el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, va esquivar el tema sobre la família Al-Assad tota la setmana passada. Probablement, segons indica Efe, perquè una paraula de més podria posar en perill el futur de les bases militars russes al país àrab. Diplomàtics sirians i iranians han confirmat que la família de l’enderrocat dictador es troba a Rússia, per la qual cosa no hi ha dubtes sobre el seu parador, però tampoc han aportat més detalls. Sembla que tothom espera que el president rus, Vladímir Putin, es pronunciï respecte a això, doncs va ser ell qui el 2015 va evitar la caiguda del règim de Damasc amb el desplegament de tropes al país àrab. Putin va participar la setmana passada en diversos actes oficials, però en cap moment va fer referència al deposat president sirià, la qual cosa demostra que el revés geopolític per al Kremlin ha estat notable. L’espera, però, no serà llarga. En la conferència de premsa anual del 19 de desembre que ofereix el mandatari rus, haurà d’abordar el tema.
